Monday, August 07, 2017
LA SENSIBILITAT PELS ANIMALS- art. Nació Digital Solsona
Estem assistint, a una autèntica revolució, a favor dels drets dels
animals, i qui no ho vulgui veure és que no segueix les noticies , en multitud
de mitjans de comunicació, en les quals els animals hi tenen un protagonisme evident.
Figuren , en primer lloc, les reaccions que provoquen els maltractaments en
les múltiples i variades, variants. La darrera, la tenim en una
“tradició”valenciana de fer concursos d’esforç d’arrossegament, per part de
cavalls. Aquest concurs consisteix en posar càrregues enormes, que els cavalls
han de portar d’un indret a l’altre, per demostrar la seva força. Com en tot
concurs, hi ha bones i males maneres, i entre les males hi figuren tota mena de
cops, per fer tirar endavant, el cavall.
A les Illes, han decidit prohibir les Corrides tradicionals, per altres
espectacles sense la mort de l’animal, ni l’ús de banderilles i picadors. La
nova llei ha estat recorregut davant el Constitucional i veurem quina decisió
pren el Tribunal.
Podria enumerar una dotzena més de decisions recents, en ordre a prohibir
determinades “tradicions”, impròpies d’aquests temps i de la major
sensibilitat, envers el sofriment, sigui en persones o en animals.
Anem en la bona direcció però convé, assegurar primer, els avenços aconseguits
abans de tirar endavant noves normatives de molt difícil compliment. M’explico.
En el conjunt d’Espanya, l’any passat es varen abandonar 137.000 animals
domèstics, entenent per a tals, només gossos i gats. Concretament es varen
comptabilitzar 104.501 gossos, i 33.330 gats. Una xifra enorme, a la qual hi
hauríem de sumar desenes de milers més, si hi afegíssim altres animals
“domèstics” no considerats com a tal per la llei vigent.
La immensa majoria no portaven xip, de manera que era impossible saber qui
els havia abandonat, o si s’havien escapat. Aquí, tenim un primer repte a
resoldre, abans d’emprendre noves actuacions legislatives. Ordenem el que
tenim, sensibilitzem a la gent, i sancionem les conductes delictives. Aquesta
ha de ser la prioritat.
I mentrestant, avancem en la protecció, repartint les responsabilitats
entre les diferents administracions, començant per la pròpia societat per mitjà
de les entitats i associacions animalistes, recolzades en potents campanyes
publicitàries i d’educació, a tots els nivells. I una de les més essencials és
no provocar el rebuig a la presència dels animals en el carrer, portant-los
lligats, amb morrió si així ho requereix la raça del gos, i recollint els
excrements, en tot lloc i moment.
No exagero si afirmo que aquest és un dels principals problemes a resoldre,
a la vista de l’increment enorme de gossos , en pobles i ciutats. Si volem que
tothom apreciï i encaixi la convivència, no ha d’haver-hi comportaments
incívics. De moment, estem lluny de fer-ho realitat. Comencem per aquí.