Thursday, August 17, 2017
LA CUP ES DIVERTEIX - art. Blogesfera socialista
LA CUP ES DIVERTEIX.
Per raons òbvies ,em trobo molt lluny dels orígens i plantejaments de la
CUP, però no deixa de ser interessant la seva presència en moltes de les
institucions del país, estudiar la seva trajectòria vital, i veure la
influència, segons estigui en el govern o a la oposició. Com tot grup, de composició molt diversa, tant
personal com territorial, no hauríem de parlar d’una CUP, sinó de moltes CUP’s.
D’entrada, hem d’admetre efectes beneficiosos en un bon nombre d’institucions
pel que ha suposat de rigorós control d’accions passades, i exigència de responsabilitats
,en actuacions presents, en llocs on costums i tradicions, havien portat la
gestió, a punts inacceptables de rutina i males pràctiques. En aquest sentit,
benvinguts els supervisors i controladors, perquè han canviat els fons i les
formes, en molts llocs on s’havien relaxat fins extrems inacceptables.
En altres llocs, han imperat més els gestos i sortides de to que han devaluat
la bona feina que haurien pogut fer, però vaja, és difícil , per no dir
impossible, homogeneïtzar o equiparar accions i actuacions polítiques, en unes
candidatures que son tant diverses, com els seus noms indiquen.
A la Catalunya Central, tenim uns quants exemples del que dic, i en poc s’assemblen
unes a les altres, amb resultats molt diversos, respecte el que havien promès
dur a terme, en els seus programes electorals. Una excepció curiosa és Berga,
amb un equip de govern , en minoria, i tanmateix està gestionant amb una
eficàcia sorprenent. Això sí, han reconegut que el programa l’han guardat en un
calaix i han hagut de fer front a una herència espectacularment complicada.
Però, han emprès iniciatives que cap govern anterior s’havia atrevit a tocar, i
el sol fet d’haver aconseguir traspassar a la Generalitat l’Hospital de Sant
Bernabé, ja justifica tot un mandat. Bé, de Berga, en parlarem un altre dia.
He batejat aquest article com LA CUP ES DIVERTEIX, per l’espectacle que
cada dia ens ofereix l’anomenat procés independentista, en el qual la CUP ha agafat un protagonisme sorprenent,
amb només 10 diputats. Em recorda vells temps en que estar a la oposició, en
determinats llocs, permetia viure la política amb una tranquil·litat i una “diversió”
considerable. La qüestió principal era trobar punts de controvèrsia, d’enfrontament,
d’alternatives agosarades a qualsevol tema del govern de torn.
La pràctica política de la CUP em recorda aquells temps. Es permeten explicar
confidencialitats del procés, escombrar càrrecs del govern , exigir canvis de
calendari i de prioritats, sortir a la premsa quan menys se’ls espera, canviar
portaveus, canviar guions i fulls de ruta...tot sigui per mostrar la
indiferència davant el poder, o el menyspreu a la política “tradicional”. I
posar contra les cordes, els càrrecs més importants del govern, del Parlament o
de qualsevol altra institució nacional o estatal. Hi son per trencar motlles, i
en son mestres consumats.
El que resulta penós és veure la reacció dels companys de viatge, tant els
del PDECAT com els d’ERC. Aquests darrers més dedicats a amagar el cap sota l’ala,
i esperar passi la tempesta que no pas sortir a la palestra com fan els antics
convergents. De tot plegat, se’n dedueix una visió radicalment diferent del que
pretenen uns i altres, fins el punt de dubtar seriosament que puguin arribar al
1-O, o més enllà. Per a molts ja va ser molt dur veure el pacte entre Junts x
Sí, i la CUP, però és que per a molts altres, no entenen la supeditació a una
candidatura que els porta dia sí, dia també, pel camí de l’amargura. Però, així
portem ja més d’un any i mig, i mentres uns es diverteixen imposant les seves
iniciatives, els altres pateixen intentant guanyar temps i confiar en que
arribi el dia 1 –O, i es superi de la millor manera possible, sense saber què
vol dir això. Uns tenen molt a perdre, i els altres, res. Si creien que els
portarien al seu camp, era per un desconeixement total dels seus orígens i
objectius.
# posted by joan roma cunill @ 1:06 AM 
