Monday, August 28, 2017
EL PODER DE L'ODI - art, Nació Digital Solsona
EL PODER DE L’ODI.
Ens ha de preocupar, i molt, el foment i l’increment de l’odi, que es
constata, en una part de la societat catalana, envers tot el que s’assimila a
Espanya. En aquesta paraula, hi ha una nebulosa de conceptes, coses, tradicions,
llengua, política... passat i present, que justificaria voler-ne marxar, en
qualsevol moment i de qualsevol manera. No importa trinxar la democràcia, si la
justificació és la “llibertat, d’un imaginari “poble oprimit”.
Vaig assistir a la manifestació de dissabte, en record a les víctimes dels
atemptats a Barcelona i Cambrils, amb l’esperança de viure una comunió de pau,
entre tots els assistents, i una demostració de falta de por, vers qui ens
volen pertorbar la tranquil·litat, i les maneres de viure. Molts hi anàvem amb
aquest esperit, però un sector important , hi anava amb altres intencions. Per
aquests, l’important era poder fer onejar banderes partidistes, aliens a la
petició de no portar banderes i fer un acte conjunt. No, ells hi anaven per
atacar al “Borbó”, i al govern central, cridant, xiulant o mostrant pancartes
que res tenien a veure amb la convocatòria de la manifestació.
Un mal lloc i un mal moment per a demostrar el seu rebuig a les polítiques
del PP, o a la figura del Cap de l’Estat. No és estrany, que un cop més, la
premsa internacional es faci creus de com una manifestació de solidaritat es
pot convertir en un acte nacionalista / independentista. Per sort, érem més els
qui, sí hi anàvem per demostrar la solidaritat amb les víctimes i la ferma
decisió que ningú ens trencarà el nostre estil de vida.
Però, tornant al principi, hi ha nervis en el món independentista, a la
vista de la manca de tremp i mobilització, per encarar el 1-O. Alguns creuen
que la via per aixecar ànims i aconseguir una mobilització general, és per
mitjà de la crispació i la provocació, pensant en una reacció “excessiva” del
govern central, que permeti la dinàmica acció – reacció, que en el passat ha
donat bons fruits.
En aquest joc diabòlic, el factor odi, és important. S’han fet accions molt
rellevants en aquest foment de l’odi, amb ús i abús dels mitjans de comunicació
públics de la Generalitat, i amb altres de privats, generosament subvencionats
amb diner de tots els catalans. Repetir fins a la sacietat determinades
consignes, acaba fent forat, i si a més alguns del PP , o d’altres partits,
piquen l’ham, encara més.
Es el joc dels disbarats, però hi estem ficats, vulguem o no. De fa temps,
però ara s’incrementa la pressió , per obligació del guió que no permet
contemporitzar més. O caixa o faixa, i no importen els medis ni els mitjans.
Tot val per atacar l’enemic, i l’enemic és interior i exterior. L’exterior
sembla molt clar, amb uns partits i personatges concrets, però l’interior
arriba a ser tot aquell que no combrega amb l’esperit independentista. Qui no
està amb ells, està en contra, i ha de ser apartat i foragitat.
Doncs, bé, ara toca ser valent i coherent, i no acceptar les regles d’una
minoria. Sí, repeteixo, una minoria. La majoria de catalans no som
independentistes, com ho demostren els vots aconseguits pels partits
constitucionalistes. I no es pot canviar el Reglament del Parlament, sense
disposar dels dos terços dels parlamentaris, ni modificar les lleis sense
aquest quòrum, i sempre d’acord amb els preceptes de la Constitució i del propi
Estatut d’Autonomia. Així estem, i així ens mantindrem. Qui vulgui trencar amb
la democràcia, que ho intenti, però no amb els nostres vots ni la nostra
participació.
# posted by joan roma cunill @ 6:16 AM 
