Friday, August 04, 2017
DOS ANYS DESPRÉS DE LA CONSULTA -art. La Rella
DOS ANYS DESPRÉS
DE LA CONSULTA.
Han passat ja més
de dos anys de la consulta feta en tots els municipis del Lluçanès i no hi ha
cap garantia d’obtenir el títol de comarca. Perquè no tira endavant ? Perquè ha
quedat immersa en un munt de tràmits, excuses, reunions, propostes...i altres conceptes,
per evitar la declaració de comarca ? Doncs, molt fàcil. No hi ha cap ganes per
part de l’antiga Convergència, ara PDECAT, en fer-la realitat. Es cert que amb
5 municipis, on va guanyar el NO, tampoc és fàcil tirar-la endavant, però hi ha
altres raons menys confessables per no donar el títol comarcal.
I és que vista
l’experiència del Moianès, es demana el PDECAT, perquè donar una nova comarca a
ERC ? La realitat és que qui governa la capital, governa la comarca, i en els
dos casos es tracta d’ERC, de manera que no crec prosperi la oficialització del
Lluçanès, en l’actual legislatura del Parlament. Legislatura que pot acabar, en
qualsevol moment, en els propers dies o setmanes. I si anem cap una nova
legislatura, els parlamentaris poden decidir començar tot el procés de nou.
També hi ha un
nou motiu per frenar l’aspiració comarcal. Nous territoris reclamen esdevenir
comarca. Ara mateix un grup de promotors volen impulsar el Montserratí. Un
territori a l’entorn de Montserrat amb pobles del Bages sud, i del nord del
Baix Llobregat. En fi, qui té imaginació, pot inventar-se tants territoris com
vulgui. I dies enrere ja vaig dir que la zona de Calaf ha quedat desvinculada
de la seva comarca, l’Anoia, i no li tocarà cap més remei que buscar-se la
vida, a fora. Es a dir, proposar l’Alta Segarra…
Cada nova
proposta, complica la vida al Lluçanès, i dona més arguments als qui voldrien
suprimir-les totes. Recordo que una comarca ens costa un mínim de 1 milió
d’euros a tots els catalans. Aquest és un promig, entre les més petites ( que
reben 600.000 euros) i les més grans que s’acosten o superen els dos milions.
Agradi o no, toca
reflexionar sobre el model territorial que s’ha creat a Catalunya. No és
realista ni sostenible, sobretot en un moment en que les noves tecnologies
permeten intercanvi d’informació, documentació i serveis, amb una rapidesa mai
vista. No es pot pensar en ordenar el territori amb criteris del segle passat,
quan la vida moderna ens porta cap altres horitzons. Ara bé, el que critico és
la por a governar de l’actual govern de la Generalitat. Per no dir que no, o
explicar el seu model, prefereix fer perdre el temps a tothom i confiar en que
toqui la campana, de final de legislatura i pugui passar-li el mort( perdó, la
resolució) a qui vingui al darrere. Així estem. Que ningú esperi cap decisió en
els propers mesos.