Tuesday, August 08, 2017
CARRERA DE DESPROPÒSITS - art. Nació Digital Solsona
CARRERA DE
DESPROPÒSITS.
La dura carrera per demostrar qui és més agosarat, més desvergonyit, més
contundent, en demostrar la fe en la independència , obliga a una batalla
diària entre consellers i diputats de l’antiga Convergència , amb els d’ERC i
la CUP.
La darrera mostra la tenim en el Conseller Rull, dient que no pensen acatar
cap resolució del Tribunal Constitucional, perquè considera el Parlament de
Catalunya, legitimat per aprovar qualsevol llei, i el “dret d’excepció” permet,
fer la resta. La resta vol dir, fer el que es vulgui quan es vulgui, passant
per damunt del Reglament del Parlament, de les lleis “espanyoles” i si convé ,de
les del món mundial.
Davant d’aquests arguments, qualsevol persona d’esperit democràtic, no té
res a fer. Impera el fanatisme i el despreci a l’estat de dret, sota el
principi de “si t’agrada bé, i sinó, també”. Han posat la roda en marxa i no hi
ha qui l’aturi. Pensen ells. Altra cosa serà, el resultat d’aquesta fugida
endavant, d’aquí a un mes ,o mes i mig.
Vistes com estan les coses, em dona la sensació que els independentistes
estan dintre d’una bombolla, creguts que tothom pensa i actua com ells. Han
lluitat tant, han explicat tantes coses, han fet tants discursos i tants
viatges pel país que no poden imaginar el cansament de la gent, ni l’esgotament
de molts dels arguments per voler trencar amb la legalitat i suspendre els més
elementals drets democràtics.
Consideren arribat el moment culminant, el moment tant esperat que és
impensable tirar enrere, frenar o contemplar altres alternatives. La jugada
està feta, i ja no té retorn, pensen ells. I aquest pensament els porta a
imaginar una rebel·lió popular contra qui gosi posar ordre al desgavell
legislatiu que volen emprendre. No es poden imaginar el qüestionament dels
passos donats, i encara menys, dels camins decidits per assolir la votació del
1-0. Poc importa estigui tot per fer, i res sigui mínimament, segur. Confien en
el poder del poble, i el poble sabrà resoldre els problemes que puguin sorgir.
I ja està. Qui no es conforma, és perquè no vol.
Ara bé, aquesta carrera de despropòsits, és la pitjor via per animar la
gent a participar. Hi ha indignació envers el Madrid polític, envers el
president Rajoy, envers múltiples persones del PP o d’altres partits que no han
entès el malestar de la majoria de catalans, però d’aquí a acceptar el
trencament de l’estat de dret, hi ha un abisme. Els catalans son, som,
profundament demòcrates, i ens agrada fer les coses bé. No compartim molts dels
arguments ni actuacions dels partits independentistes per no respectar les
lleis vigents. No n’hi ha prou en dir que estem indignats, o que ens han
maltractat, per justificar el trencament de la legalitat vigent.
No es pot justificar la creació d’una altra realitat legal, fent del
Parlament de Catalunya, una Cambra parlamentària d’un país independent, de cop
i volta, sense el compliment de cap dels requisits exigits en el dret internacional.
Es per això que s’equivoquen els independentistes si creuen tenir al darrere a
totes les persones que confien en fer-la realitat. No de qualsevol manera. No
per qualsevol via, ni qualsevol preu.
I pobres de nosaltres si , de cop i volta, els actuals partits ens
haguessin de governar. Les tibantors, i batalles fratricides dintre de Junts
pel Sí, i dintre del propi govern de la Generalitat, son de prou entitat com per recomanar la convocatòria de
noves eleccions, i la retirada d’alguns dels protagonistes d’aquesta via ,
sense sortida.
# posted by joan roma cunill @ 6:59 AM 
