Joan Roma

ÚS I ABÚS D’ACTES A LES ESGLÈSIES – BISBAT DE SOLSONA.

El Bisbe de Solsona, acaba d’anunciar un Reglament d’usos de les esglésies i capelles de la seva diòcesis, per posar ordre a la situació actual, en que no hi ha una regulació concreta, i tot depèn del rector de torn. Rector que, a vegades porta un grapat de parròquies, amb multitud d’esglésies i capelles, que no sempre pot supervisar ni controlar. Ara mateix, penso en un rector que porta 14 parròquies, ell sol. Bé, en aquest cas, es tracta del bisbat de Vic, però pel cas, bé a ser el mateix.

A diferència d’algunes reaccions poc respectuoses, aparegudes en aquestes pàgines de Nació Digital Solsona, crec que és lògic tenir un Reglament i ordenar una mica, la situació actual. Dit això, sí demanaria una mica d’amplitud de mires, al Sr. Bisbe pensant en un gran nombre de petits municipis, en els quals el paper de l’edifici de l’església és fonamental per poder dur a terme determinades activitats culturals. Sempre, amb el degut respecte, al destí religiós que té el monument, en primer i principal rol.

En el meu cas, visc en un municipi del Bisbat de Vic, tot i que envoltat de municipis del Bisbat de Solsona. Curiosament en el passat, Borredà va formar part de Solsona, però els nostres avantpassats, per raons que desconec, varen exigir i aconseguir retornar al de Vic. En fi, tornant al tema, convindria un Reglament , no solament en una diòcesis, sinó en el conjunt de les de Catalunya, perquè sinó es donaran casos de greuges comparatius, en pocs quilòmetres de distància. I mai és bo saber que un acte es pot fer a Borredà, i no a Vilada o Sant Jaume de Frontanyà, situats a  7 ó 9 quilòmetres, per posar un exemple concret.

Estic d’acord en que en alguns casos s’ha estirat tant la corda, del concepte actes culturals, que el necessari respecte a un edifici religiós ha perdut la seva vigència. Altra cosa és si aquest edifici ha estat descatalogat com “religiós”.  Aleshores, amb un simple rètol a l’exterior deixaria clar que allà s’hi duen a terme, activitats diferents a les culturals, o més enllà de les culturals, pel fet de no tenir culte religiós. Quan més clares son les coses, millor per a tots, i s’eviten malentesos, entre organitzadors i usuaris.

Dit això, és de vital importància poder mantenir activitats culturals, amb ment oberta, en esglésies i capelles. I quan dic , ment oberta, em refereixo no solament a cant coral, sinó també concerts de música clàssica o contemporània, recitals de cançó, lectures de poemes...i perquè no , actuacions d’esbarts dansaires, o sardanes quan la pluja impedeix fer-les a l’exterior. Molts aplecs, acullen una sola activitat a l’any, i només es pot donar utilitat a l’edifici, la resta de l’any, si s’hi poden dur a terme, algunes altres activitats, clarament culturals. En això, estic d'acord, en no estirar-les com un xiclet i ampliar-les fins a l’infinit. En tot cas, benvingut el reglament, si va en aquesta direcció.