Wednesday, May 31, 2017
UNILATERALITAT, NO - IMMOBILISME, TAMPOC - art. Nació Digital Solsona
UNILATERALITAT, NO – IMMOBILISME, TAMPOC.
Va costar 40 anys de dictadura, tornar a la democràcia, i si un bé preuat
tenim, és poder anar a les urnes, gairebé cada any. No maltractem la
Constitució ni l’Estatut d’Autonomia perquè ens han garantit el major benestar
i estabilitat, en tota la nostra història individual i col·lectiva. Tot és
millorable, tot és modificable, i és lògic posar al dia lleis i reglaments que
foren elaborats molts anys enrere, en situacions molt diferents de les actuals.
Però, tota llei incorpora el sistema de modificació, i no hi ha cap altra
via que la prevista i acordada, en la pròpia llei. Voler fer dreceres o
simplement, vulnerar – la, suposa trencar els fonaments bàsics de l’estat de
dret. I si es fa en una, es pot fer en
totes, sobretot si es fa amb les fonamentals. I ara i aquí, es pretenen
vulnerar les Cartes Magnes d’Espanya i de Catalunya. Tinguem-ho present.
Dit això, és certa l’existència d’un profund malestar, indignació i
sentiment de maltractament individual i col·lectiu, del govern central envers
Catalunya. No solament d’ara mateix, sinó al llarg de diverses etapes
històriques, però ara, s’expressa amb més rotunditat que mai. El govern central
ha comès errors greus, molt greus, en les relacions Catalunya – Espanya, traduïts
en discriminacions, vulneracions d’acords i pactes, males pràctiques i sobretot
males formes que han colpejat els sentiments més preuats.
Es lògica la indignació, és lògic el rebuig a unes formes i comportaments
impropis d’un estat de dret, però la solució no és el trencament de relacions,
ni l’incompliment de l’estat de dret, sinó l’exigència de respectar-lo i fer-lo
complir en tot lloc i moment. No sempre les solucions venen amb la immediatesa volguda,
però la democràcia té eines per donar compliment a la legalitat, ni que sigui
amb un cert retard.
Doncs bé, ara toca RECUPERAR LA TERCERA VIA, que és la única raonable i
viable, en el punt en que ens trobem. El
govern central ha apostat pel compliment estricte de la llei, i el de la
Generalitat per la via unilateral. Arribats al punt final de desencontre, ha d’aparèixer
una sortida negociada, que comporti una valenta aposta de modificació de la
Constitució per oferir a Catalunya, una segona Transició. També a la resta de l’Estat,
en la qual es modifiquin els articles que regulen l’estat de les autonomies,
així com un nou sistema de finançament, amb la garantia d’ordinalitat ( qui més
aporta, més rep) , i el blindatge de les competències en llengua, cultura i
ensenyament.
En totes les enquestes apareix una majoria de catalans desitjosos de trobar
un nou encaix per sortir del mal son en que estem. L’immobilisme ens ha portat
on som ara. Toca doncs, manifestar-nos en contra de la unilateralitat i a favor
d’una oferta d’acord ampli i intel·ligent. Aquesta és la sortida al conflicte,
i no les que proposen uns des de Madrid i altres des d’aquí. I és hora de
fer-ho, ja. Qui espera , desespera, i hem trencat ja tots els temps raonables.
Mantenir l’immobilisme és el millor combustible pels unilateralistes.
# posted by joan roma cunill @ 5:13 AM 
