Friday, May 26, 2017
UN PRIMER PAS - art REgió 7
UN PRIMER PAS.
L’aclaparadora victòria de Pedro Sánchez ha estat el primer
pas, d’una llarga trajectòria, que ha de portar el partit socialista, de nou,
al govern de l’estat, i de moltes altres institucions. Quedi clar, no per afany
de poder, sinó com a via lògica, per transformar el món en que vivim.
Només des del govern, es poden aplicar receptes adequades
per millorar les condicions dels més desfavorits, fugint de formules que han
enriquit més als rics, i han empobrit les classes mitjanes i les més desfavorides.
El malestar de la majoria de militants socialistes, s’ha
manifestat en forma de votació massiva el passat diumenge, com a via per sortir
d’una situació que ningú volia. Estem cansats de veure els estralls de les
polítiques del PP, i sobretot, la immensa i estesa pràctica corrupta, en
multitud d’institucions del país.
Cal endreçar la casa, per emprendre una llarga, difícil i
intensa batalla per recuperar la confiança perduda. Els darrers anys han estat
un cúmul de despropòsits, pagats amb uns resultats desoladors, i d’aquí una
clara indignació, per voler culpar un sol candidat, pels mals resultats, quan
la culpa era col·lectiva.
La socialdemocràcia està en crisi arreu del món, i on encara
resisteix, és aquí, també a Portugal i
confiem en que s’hi afegirà Alemanya, ben aviat. Som molts els que creiem no
haver fet prou bé els deures de govern, en temes que han afectat la
credibilitat d’un partit d’esquerres. Creiem s’ha estat poc rigorós amb els
poderosos, facilitant operacions com el “Castor”, les autopistes, la crisis
bancària, etc, en les quals les pèrdues han anat a càrrec de l’estat, que vol
dir de tots els ciutadans, i en canvi, els guanys, a la butxaca dels poderosos.
S’han fet retallades brutals en serveis essencials, i no
s’ha gestionat prou bé, l’erari públic. Tot plegat, ha comportat inestabilitat
a les famílies, falta de futur a moltes empreses, i dificultats immenses per
trobar feina als joves, i als d’edat més avançada. Amb aquests factors a la
vista, durant anys, no es pot demanar continuïtat a les polítiques dutes a
terme fins ara, i cal un revulsiu important. Per a molts militants socialistes,
Susana Díaz, representava la continuïtat, i en canvi Pedro Sánchez la
renovació, encara que fos trencant amb una part del passat.
Els referents, de cara el futur, ja no poden ser els
històrics com Felipe González, Alfonso Guerra, José Bono, Rodríguez Ibarra...
sinó nous líders d’altres països que emprenen vies inexplorades. I perquè no,
promovent noves polítiques, innovadores i agosarades, per sortir de l’impasse
en que ens trobem. No hi ha formules úniques ni miraculoses, de manera que cal
improvisar i sobretot, innovar.
El passat dia 21 es va donar el primer pas, a molts altres
que han de seguir. El següent, és garantir un Congrés profitós i sobretot
pràctic, com per posar ordre a la casa, i emprendre el llarg camí de la
remuntada. Serà llarg i dur, però és evident s’ha iniciat amb bon peu. Pertoca
a tots , saber guanyar i saber perdre, i aplegar esforços per un objectiu en el
que no sobra ningú. Si algú tenia algun dubte sobre la vitalitat d’un partit de
més de cent vint anys de vida, se li va esvair , el diumenge passat. Queda
encara molt per veure.