Thursday, May 25, 2017
ULTIMÀTUM, A LA DESESPERADA - art. blogesfera socialista
ULTIMÀTUM , A LA DESESPERADA.
En política no hi ha res pitjor que fer el ridícul, i mostrar arrogància,
quan tothom s’adona de la impossibilitat de complir les promeses donades. I de
mostres de prepotència, arrogància, aventura, i sobretot improvisació immensa,
el govern de la Generalitat n’és un mestre consumat.
Però, tot arriba a la seva fi, i en poques setmanes, es veurà el resultat
de tanta inconsciència. Tornarem a passar a la història per un moviment mal
portat, mal gestionat, mal plantejat, exemple de com uns polítics mediocres
varen voler encapçalar un moviment d’indignats, cap un camí impossible i un
objectiu inassolible.
I existien grans possibilitats d’ encaminar el moviment ,cap a reptes
interessants i assolibles, si Catalunya hagués tingut el govern adequat. Hi ha
bases fonamentades per a la queixa i la indignació ,per culpa d’un govern
central , mediocre, i indiferent als desequilibris produïts per polítiques
centralistes , per una banda, i insensibles a les diferències territorials. Es
cert que estem mal governats, i això ha provocat perjudicis greus a Catalunya,
en tant que locomotora de l’economia estatal.
Però, una cosa és la mala governança, i una altra convertir-se en “rebels “
i incomplidors de l’estat de dret. Contra el mal govern, hi ha l’exigència de
millorar l’oposició, i ajuntar-se amb altres territoris per provocar canvis en
la direcció desitjada. Fer creure que tot és etern i que tenim greuges des de
fa 300 anys, magnificant les discrepàncies i no veient les complicitats, és d’una
ceguera immensa.
Quan d’aquí 20 o 30 anys, es contempli l’etapa actual, ens farem creus dels
passos donats, i el desconeixement total i absolut de la realitat pròpia ,
europea i mundial. Imaginar una independència a cops de manifestacions, declaracions
o improperis, és picar ferro fred, i fer el ridícul més espantós. Tenim un
president, vicepresident i conseller d’afers exteriors sense cap mena de
contacte ni coneixement de la realitat mundial. O sinó, mestres en el cinisme,
perquè és inimaginable que algú cregui que poden dur a terme un referèndum, a
la brava, trencant el marc legal, i inventant-se un altre, de cop i volta.
I més greu encara. Imaginar que el país els seguirà, simplement perquè hi
ha un sector d’indignats, disposats a trencar tot el que se’ls posi per davant.
I com que ja no saben com més omplir el temps, i com mantenir la fe, dels
cada vegada menys nombrosos fidels a la causa, han d’anar inventant termes
eufemístics. Ara estem en el ultimàtum dels ultimàtums. Ja han enviat carta a
Madrid, esperant resposta, i sinó arriba desfermaran les forces
independentistes, fent un referèndum unilateral, per lliure, sense comptar amb
res del que es necessita per fer-ne un de mínimament creïble.
Es igual el cens electoral, no importa no disposar de juntes electorals,
tant els fa no tenir conveni amb Correus pel vot per correu, no fan falta els
vint mil funcionaris habituals, tampoc els preocupa la necessitat de disposar
de setanta mil ciutadans per gestionar les vuit mil dues-centes urnes... i
sabeu perquè no els preocupa ? doncs perquè saben que en les actuals
circumstàncies el referèndum no es pot fer. Aleshores busquen alguna bestiesa
per part del govern central, que és capaç de fer-la i així donar l’excusa final
per dir que no poden fer el referèndum i han de convocar eleccions al
Parlament, posant l’adjectiu d’extraordinàries, plebiscitàries,....i si algú té
algun dubte sobre la mediocritat i la insensatesa dels promotors que torni a
llegir l’esborrany de la llei de transitorietat. Un autèntic cúmul de
insensateses jurídiques, algunes de les quals fan por si en algun moment,
aquests arribessin a assolir els seus objectius.