Thursday, May 25, 2017

 

ULTIMÀTUM, A LA DESESPERADA - art. blogesfera socialista

ULTIMÀTUM , A LA DESESPERADA.
En política no hi ha res pitjor que fer el ridícul, i mostrar arrogància, quan tothom s’adona de la impossibilitat de complir les promeses donades. I de mostres de prepotència, arrogància, aventura, i sobretot improvisació immensa, el govern de la Generalitat n’és un mestre consumat.
Però, tot arriba a la seva fi, i en poques setmanes, es veurà el resultat de tanta inconsciència. Tornarem a passar a la història per un moviment mal portat, mal gestionat, mal plantejat, exemple de com uns polítics mediocres varen voler encapçalar un moviment d’indignats, cap un camí impossible i un objectiu inassolible.
I existien grans possibilitats d’ encaminar el moviment ,cap a reptes interessants i assolibles, si Catalunya hagués tingut el govern adequat. Hi ha bases fonamentades per a la queixa i la indignació ,per culpa d’un govern central , mediocre, i indiferent als desequilibris produïts per polítiques centralistes , per una banda, i insensibles a les diferències territorials. Es cert que estem mal governats, i això ha provocat perjudicis greus a Catalunya, en tant que locomotora de l’economia estatal.
Però, una cosa és la mala governança, i una altra convertir-se en “rebels “ i incomplidors de l’estat de dret. Contra el mal govern, hi ha l’exigència de millorar l’oposició, i ajuntar-se amb altres territoris per provocar canvis en la direcció desitjada. Fer creure que tot és etern i que tenim greuges des de fa 300 anys, magnificant les discrepàncies i no veient les complicitats, és d’una ceguera immensa.
Quan d’aquí 20 o 30 anys, es contempli l’etapa actual, ens farem creus dels passos donats, i el desconeixement total i absolut de la realitat pròpia , europea i mundial. Imaginar una independència a cops de manifestacions, declaracions o improperis, és picar ferro fred, i fer el ridícul més espantós. Tenim un president, vicepresident i conseller d’afers exteriors sense cap mena de contacte ni coneixement de la realitat mundial. O sinó, mestres en el cinisme, perquè és inimaginable que algú cregui que poden dur a terme un referèndum, a la brava, trencant el marc legal, i inventant-se un altre, de cop i volta.
I més greu encara. Imaginar que el país els seguirà, simplement perquè hi ha un sector d’indignats, disposats a trencar tot el que se’ls posi per davant.
I com que ja no saben com més omplir el temps, i com mantenir la fe, dels cada vegada menys nombrosos fidels a la causa, han d’anar inventant termes eufemístics. Ara estem en el ultimàtum dels ultimàtums. Ja han enviat carta a Madrid, esperant resposta, i sinó arriba desfermaran les forces independentistes, fent un referèndum unilateral, per lliure, sense comptar amb res del que es necessita per fer-ne un de mínimament creïble.

Es igual el cens electoral, no importa no disposar de juntes electorals, tant els fa no tenir conveni amb Correus pel vot per correu, no fan falta els vint mil funcionaris habituals, tampoc els preocupa la necessitat de disposar de setanta mil ciutadans per gestionar les vuit mil dues-centes urnes... i sabeu perquè no els preocupa ? doncs perquè saben que en les actuals circumstàncies el referèndum no es pot fer. Aleshores busquen alguna bestiesa per part del govern central, que és capaç de fer-la i així donar l’excusa final per dir que no poden fer el referèndum i han de convocar eleccions al Parlament, posant l’adjectiu d’extraordinàries, plebiscitàries,....i si algú té algun dubte sobre la mediocritat i la insensatesa dels promotors que torni a llegir l’esborrany de la llei de transitorietat. Un autèntic cúmul de insensateses jurídiques, algunes de les quals fan por si en algun moment, aquests arribessin a assolir els seus objectius. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?