Monday, May 22, 2017
SABER GUANYAR, SABER PERDRE- art. Nació Digital Solsona
SABER GUANYAR,
SABER PERDRE.
En tota contesa electoral, és molt important veure les primeres reaccions
dels guanyadors i dels perdedors, per
comprovar si el resultat compleix les expectatives posades.
Pels qui hem defensat la candidatura de Pedro Sánchez, la victòria d’ahir,
compleix de llarg, les esperances dipositades en ell. Ens temíem una victòria
ajustada, cosa que hagués donat peu a interpretacions diverses, i sobretot a
plantejar el segon repte ( el 39 Congrés del PSOE) amb inquietuds afegides.
La distància entre ell i Susana Díaz, deixa clares les preferències dels
militants i deixa clar que el Congrés ha de respectar la decisió votada. Per
tant, des d’avui mateix, toca començar a preparar els grans reptes de futur, a
discutir i aprovar el mes vinent a Madrid.
El perquè d’una votació tant massiva, i tant clara, s’explica per l’afany
de participar en un tema tant rellevant com qui volem al capdavant del partit ,
en els propers anys, sabent que encarna una visió molt diferent d’Espanya, però
també de les polítiques progressistes, respecte Susana Díaz.
Estem cansats de les mitges tintes, i de no ser prou contundents amb
determinades polítiques, massa contemporitzadores amb els poderosos. Tinc clar
que quan es governa no es pot anar tant lluny com voldríem, perquè la realitat
imposa determinades condicions, però d’aquí a no ser prou exigent, hi ha un
llarg camí.
Per entendre’ns. Si agafem el cas “Castor” i veiem com els diners perduts,
els hem de pagar entre tots, en comptes d’anar a càrrec dels inversors, ens
demanem quin tipus de política estem fent. El mateix podem dir d’inversions en
autopistes, amb clàusules que garanteixen guanys segurs. Sinó s’hi arriba, els
paga l’Estat, que som tots nosaltres...o en la crisis bancària, al final qui
l’acaba pagant, tornem a ser nosaltres....
O estem en un sistema capitalista i liberal, o estem en una economia
controlada per l’Estat, però això de guanyar sempre, tant si surt bé, com
malament, ens ha fet un mal terrible. Cosa similar ha passat amb determinades
formes de prendre decisions i amb alguns pecats de prepotència, impensable en
els temps que corren.
Si a tot plegat hi afegim, una clara dicotomia entre la continuïtat i la
ruptura, amb seny, de Pedro Sánchez, ha guanyat aquesta opció. Es cert que
entrem en una etapa de grans incògnites, però val la pena. La continuïtat no és
ni era viable, en la situació actual del país. Pertoca, doncs, promoure canvis
substancials, en tots els ordres i això ho pot fer Pedro Sánchez, però no
Susana Díaz. El resultat és claríssim.
I fixeu-vos que poso l’apartat català, aquí al final , perquè primer calia
resoldre els reptes abans descrits, i una vegada assolits, tindrem un Secretari
General, molt millor coneixedor de la realitat catalana, per proximitat
personal ( té família aquí) i per obertura de ment, i no lligams amb el passat,
factors indispensables per poder comprendre i actuar millor. Bé, doncs, el
primer pas s’ha donat, ara cal continuar donant nous passos en la bona
direcció.
# posted by joan roma cunill @ 12:50 AM 
