Joan Roma

RAIMON, EL CANTANT I EL CIUTADÀ.

Arribat als 76 anys, en Raimon, ha decidit oferir els darrers dotze recitals, en plena forma, en el Palau de la Música. Es el comiat d’una part molt rellevant, de la nostra història col·lectiva, perquè ell ha estat durant més de 50 anys un referent, com a músic, compositor, cantant, però també, com a ciutadà.

El vaig conèixer personalment fa 50 anys, quan una colla de sisè de batxillerat del Col·legi La Salle, Manlleu, el varem anar a contractar a Barcelona per fer un recital i mirar de tenir algun benefici pel viatge de fi de curs. L’acord suposava entregar el 60% dels ingressos per entrades i la resta, anava per a nosaltres. Com que érem menors d’edat, qui va signar, fou el Germà Xavier, autèntic valent, en aquells anys que corrien perquè ens va tocar agafar les partitures de les cançons que volia interpretar, per anar-les a segellar a la Policia, i així evitar problemes amb la censura.

Vaig seguir el recital entre bambolines, pendents de la policia , per si es produïa algun imprevist o no. Al final va acabar tot bé, i l’experiència va valer la pena. Però quins records aporten aquells primers anys de recitals ¡¡¡ I quin immens canvi, en només mig segle ¡¡¡

Però, el que avui vull remarcar, és el profund respecte que hem de tenir per persones com ell que s’han mantingut fidels a les seves idees, als seus objectius, i als seus reptes. Altres haguessin caigut en la temptació d’esdevenir més comercials, més propers al poder, més influents en determinats àmbits...a canvi de prebendes, i afalacs. Ell no. Ha viscut i sobreviscut amb la dignitat de sempre, amb austeritat, i dient les coses pel seu nom, agradessin o no.

Pels qui l’hem seguit des dels seus inicis, tenim la satisfacció del mèrit reconegut, finalment a casa seva. Durant anys i anys, va ser una mena d’apàtrida del País Valencià, però aquesta situació s’ha acabat i li han retut ,els merescuts reconeixements i honors per tota una trajectòria de resistència cultural i social.

No és habitual aquesta continuïtat i persistència en els ideals i lluites de sempre, ni en els durs anys de la dictadura, ni ara en que sembla estar tot en qüestió. Doncs bé, queda palesa l’existència de persones amb capacitat per ser coherents, senzills i tanmateix, brillants, com en Raimon. Val la pena continuar-lo escoltant, en cançons que no tenen caducitat. Per molts anys.