Wednesday, May 17, 2017
PROPER PAS, LA REQUISICIÓ D'URNES - art. Nació Digital Solsona
PROPER PAS :
REQUISICIÓ D’URNES.
En aquest llarg,
complicat i insuportable serial en que s’ha convertit el procés sobiranista,
m’atreveixo a pronosticar un proper pas del govern central: la requisició de
les urnes que ha encarregat la Generalitat.
A aquestes
alçades ,suposo que ja tothom coneix la convocatòria de concurs per
subministrar urnes de metacrilat, i altres de cartró, per part del govern de la
Generalitat, per un import total de 200.000 euros. Suposo que també tothom
coneix la preparació d’una querella contra la Consellera de Governació, per
aquesta convocatòria, sota l’acusació de prevaricació, i malversació de diner
públic.
Doncs bé,
m’atreveixo a predir els passos del govern central, en el sentit d’esperar a
que les urnes estiguin adjudicades, i fins i tot , fabricades i a punt de
carregar pel seu transport a algun magatzem, abans de ser entregades a no sabem
qui, per fer-ne ús, en el referèndum d’autodeterminació, previst pel diumenge
dia 1 d’octubre. Carregades ja en el transport corresponent, arribarà una ordre
judicial per la qual seran requisades i tancades amb clau i forrellat, a
l’espera de la resolució judicial corresponent.
Temps al temps,
però molt em temo un final com aquest per les urnes , en plena batalla per
veure qui va més enllà i qui talla més, cap aquí. De fet, sinó fos pel seriós
tema en el que estem ficats, faria riure tenir urnes de sobres en tots els
pobles, i batallar ara, per repartir-ne unes quantes més. Tindrem urnes
suficients ,pels propers vint o trenta anys.
Similar destí
poden tenir les paperetes i sobres de votació, a punt de ser adjudicats per un
import superior als 800.000 euros. En aquest cas, s’ha demanat pressupostos,
però no s’ha fet l’encàrrec , a l’espera de veure què passa amb el referèndum.
Les urnes poden servir sempre, però no així les paperetes, de manera que es vol
esperar fins el darrer moment per tirar-les endavant .
Com podeu veure,
estem en ple joc dels disbarats, per veure qui va més lluny. No s’hi val a
tirar la tovallola , abans d’hora, de manera que s’han d’anar donant passos,
fins quedar totalment enredats en la troca de fils que s’han anat desplegant.
Arribats al punt més àlgid, previ a la suspensió, es podrà dir que s’ha fet tot
el possible, però no es pot anar més enllà. I, aleshores, serà el moment de
dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions, que alguns diran plebiscitàries,
i altres, normals com fins ara.
I aquell serà el
moment d’esperar i veure si els ciutadans modifiquen la composició del
Parlament i aposten per facilitar un govern de partits, predisposats a canviar
de cicle, i buscar un acord de nou encaix de Catalunya, dintre d’Espanya. A
l’espera d’aquell moment, hem de seguir les constants improvisacions dels
guionistes del procés, i els moviments a la contra, del govern central. Atents,
als propers passos.