Wednesday, May 03, 2017
INTERNACIONALITZAR EL PROCÈS - art. Blogesfera socialista
INTERNACIONALITZAR
EL PROCÉS.
Alguns dels
principals defensors del procés independentista, confien en la
internacionalització, per arribar a la Itaca somiada. I a falta de resultats
concrets, res millor que viatjar. Així surten a les notícies i donen una aparença
de relacions, “urbi et orbe”.
El que passa és
que qui prepara aquests viatges no sé si son de l’equip propi o del contrari
perquè deu n’hi do el ridícul aconseguit, fins ara. Però, tant el president com
el vice-president son valents, i no temen ni el ridícul, ni la pèrdua de temps,
a la vista de la poca feina que tenen per aquestes contrades. El mateix li
passa al nostre Conseller / Ministre d’ Exteriors, anant d’un cantó a l’altre,
sense saber ben bé què fa, ni què busca.
Repassem breument
alguns dels viatges realitzats en les darreres setmanes. En primer lloc, pel
president com correspon. Se’n va anar a fer les Amèriques, començant per una
universitat de tant prestigi com Harvard, on , a falta de professors i
catedràtics, va fer una xerrada a uns quants alumnes. I ja està. No, perdó,
després fou entrevistat en un canal de televisió en espanyol, per justificar un
viatge tant llarg.
I just pocs dies
després de tornar, li diuen que l’ex president Carter, està disposat a
concedir-li 25 minuts de xerrada, sense fotos, ni cap compromís sobre referèndum,
ni cosa que se li assembli. La rebuda, és com a mostra d’agraïment a la
concessió del Premi Catalunya, de dos anys enrere. I ja està. Un nou llarg
viatge per 25 minuts de conversa.
Sense viatge, el
president va rebre dos congressistes nord americans al Palau de la Generalitat.
Una mica curiosos i excepcionals, dit sigui de pas, amb un comportament força
típic de turistes més que de polítics, en visita oficial.
I ara, tenim al
vice president, de nou fent les Amèriques, aquesta vegada per veure l’alcalde
de Miami, entre d’altres contactes. Aquest
cas, és més esperpèntic que els anteriors per quan s’ha trobat amb un
acompanyant inesperat, com és el cònsol general d’Espanya , el qual s’ha
invitat a la reunió. De fet, em costa entendre la rellevància d’un alcalde dels
Estats Units, amb el procés sobiranista, però com que entendre el guió del
procés, és cosa de pocs, no gosaré demanar per quin motiu es va agendar aquesta
reunió.
I mentrestant els
dos principals càrrecs del govern surten de visita, allà on poden o on els
deixen, han d’anul·lar una visita al Marroc perquè no tenien qui els rebés. Bé
suposo que algun alcalde o empresari, hi estava disposat a canvi d’un bon
dinar, però no altres càrrecs una mica més importants.
I com és habitual
, en casos com aquests, sempre poden sortir imitadors que volen portar el
procés als llocs més inversemblants. I heus aquí com un grup d’independentistes
troben en el president Maduro de Venezuela, , un ferm “defensor” de la causa,
fent-se una foto amb una estelada. Si el procés ha d’avançar o tenir defensors
a nivell mundial, com aquest, millor ens ho fem mirar.
No continuo
perquè es fa difícil entendre com poden creure en una mínima utilitat aquests
viatges, i com no es donen compte del gran ridícul que representen. També el
gran cost que, aviat podrem veure, de la mà dels grups de la oposició que han
demanat els imports. En fi, si algú creu que qualsevol d’aquests viatges ha
tingut algun efecte positiu, que ens ho expliqui perquè no n’hi veiem cap. Es
més, és una clara demostració de la soledat, la mediocritat i la falta d’un
mínim d’amor propi, en l’exercici de la política. No conec cap cas semblant, ni
aquí ni en altres latituds, però veig que no se’n donen compte. Haurem d’esperar
a setembre perquè ens diguin si hi ha hagut contactes secrets, que han capgirat
la situació mundial, per encabir-hi el procés.
# posted by joan roma cunill @ 7:34 AM 
