Friday, May 05, 2017
EUSKADI - art. Regió 7
EUSKADI
He visitat Euskadi una desena de vegades, a nivell
particular, en delegacions d’alcaldes, o en grups de diputats, per veure, en
directe, el funcionament de les seves institucions nacionals, o com fan
funcionar infraestructures, equipaments i serveis municipals, o provincials. A
més, he llegit multitud d’informacions i noticies, que han complementat i
completat el meu coneixement d’aquest territori, tant especial i tant
excepcional.
El resultat, és una sana enveja, per com tenen el país, de
ben dotat i equipat, i de com han sabut aprofitar totes les ocasions, per
resoldre problemes de gran complexitat i dificultat. I si ho havíem vist ,quan
encara imperava el drama del terrorisme, molt més espectacular és ara, en temps
de pau i tranquil·litat.
Molts ho atribueixen , ras i curt, sense detalls, al seu
sistema fiscal, clarament favorable a disposar d’un bon finançament, però això
no explica el grau de consens i bon funcionament de les institucions basques.
No n’hi ha prou amb el concert basc, per
explicar una taxa d’atur molt més baixa, o un nivell d’infraestructures,
equipaments i serveis, com el que tenen, sinó fos per una eficàcia
administrativa, sensiblement millor que la que tenim a Catalunya o en altres
indrets de l’Estat. O la de la pròpia administració central.
En tots aquests anys de democràcia recuperada, el grau
d’entesa entre municipis, diputacions forals i govern autonòmic, ha estat molt
més intens i extens que el nostre. La gestió, la bona gestió , ha estat
impulsada i incentivada en tots els àmbits i sectors del país, i molt
especialment en les seves institucions. El nombre de mancomunitats, consorcis i
organismes supramunicipals, dona compte de l’interès per la austeritat
burocràtica, i l’eficiència organitzativa.
Perquè dedico aquest escrit a Euskadi ? Es el meu propòsit
fer propaganda d’un altre territori, especial i excepcional comparable, a
Catalunya ? No, el meu propòsit és deixar constància de com podria ser
Catalunya, si en matèria de gestió i administració, hagués seguit els passos
del País Basc. Molts ja no ho recorden, o no ho volen recordar, però Catalunya
durant el franquisme i els anys de la Transició era el territori envejat . El
territori que marcava la pauta en matèria de progrés, de llibertats, però també
d’innovació i europeisme. Un autèntic avançat al qual la resta de l’Estat volia
seguir i copiar.
Aquest paper d’avançat, d’innovador, de bon gestor i administrador,
ens l’ha pres Euskadi. Fixeu-vos quants
pocs escàndols venen d’allà. Fixeu-vos quant de bé han sabut aprofitar la seva
representació parlamentària a Madrid, i quantes vegades les hem desaprofitat a
Catalunya. Ara mateix, el govern basc, està format per un pacte PNB – PSE, i
tanmateix està negociant un ambiciós i profitós pacte amb el PP, a nivell
estatal, per aprovar els pressupostos generals per aquest 2017. No s’han
embrancat en cap “procés” impossible perquè son pràctics i realistes. Han tingut
presidents diversos, però, prou relligats al país i al partit, com per no caure
en “aventures” inassolibles.
Es cert que tenen un envejable sistema financer, però aquí,
a Catalunya hi ha hagut prou oportunitats per millorar el sistema, tant en
temps de governs en minoria del PSOE com del PP, i no es va saber gestionar
prou bé. Però, no tot es resol amb diner, sinó amb una manera radicalment
diferent de gestionar i governar, en la qual els bascos han excel·lit, i aquí ,
no. Un dels motius, a la vista dels contactes que he tingut en aquesta llarga
trajectòria, rau sobretot en la preparació dels càrrecs institucionals i
tècnics, molt preparats i molt professionalitzats, i molt allunyats de somnis
de grandesa o d’objectius inassolibles. Sana enveja , especialment en aquests
moments.