Friday, May 05, 2017

 

EUSKADI - art. Regió 7

EUSKADI
He visitat Euskadi una desena de vegades, a nivell particular, en delegacions d’alcaldes, o en grups de diputats, per veure, en directe, el funcionament de les seves institucions nacionals, o com fan funcionar infraestructures, equipaments i serveis municipals, o provincials. A més, he llegit multitud d’informacions i noticies, que han complementat i completat el meu coneixement d’aquest territori, tant especial i tant excepcional.
El resultat, és una sana enveja, per com tenen el país, de ben dotat i equipat, i de com han sabut aprofitar totes les ocasions, per resoldre problemes de gran complexitat i dificultat. I si ho havíem vist ,quan encara imperava el drama del terrorisme, molt més espectacular és ara, en temps de pau i tranquil·litat.
Molts ho atribueixen , ras i curt, sense detalls, al seu sistema fiscal, clarament favorable a disposar d’un bon finançament, però això no explica el grau de consens i bon funcionament de les institucions basques. No n’hi ha prou amb el concert basc,  per explicar una taxa d’atur molt més baixa, o un nivell d’infraestructures, equipaments i serveis, com el que tenen, sinó fos per una eficàcia administrativa, sensiblement millor que la que tenim a Catalunya o en altres indrets de l’Estat. O la de la pròpia administració central.
En tots aquests anys de democràcia recuperada, el grau d’entesa entre municipis, diputacions forals i govern autonòmic, ha estat molt més intens i extens que el nostre. La gestió, la bona gestió , ha estat impulsada i incentivada en tots els àmbits i sectors del país, i molt especialment en les seves institucions. El nombre de mancomunitats, consorcis i organismes supramunicipals, dona compte de l’interès per la austeritat burocràtica, i l’eficiència organitzativa.
Perquè dedico aquest escrit a Euskadi ? Es el meu propòsit fer propaganda d’un altre territori, especial i excepcional comparable, a Catalunya ? No, el meu propòsit és deixar constància de com podria ser Catalunya, si en matèria de gestió i administració, hagués seguit els passos del País Basc. Molts ja no ho recorden, o no ho volen recordar, però Catalunya durant el franquisme i els anys de la Transició era el territori envejat . El territori que marcava la pauta en matèria de progrés, de llibertats, però també d’innovació i europeisme. Un autèntic avançat al qual la resta de l’Estat volia seguir i copiar.
Aquest paper d’avançat, d’innovador, de bon gestor i administrador, ens l’ha pres Euskadi.  Fixeu-vos quants pocs escàndols venen d’allà. Fixeu-vos quant de bé han sabut aprofitar la seva representació parlamentària a Madrid, i quantes vegades les hem desaprofitat a Catalunya. Ara mateix, el govern basc, està format per un pacte PNB – PSE, i tanmateix està negociant un ambiciós i profitós pacte amb el PP, a nivell estatal, per aprovar els pressupostos generals per aquest 2017. No s’han embrancat en cap “procés” impossible perquè son pràctics i realistes. Han tingut presidents diversos, però, prou relligats al país i al partit, com per no caure en “aventures” inassolibles.

Es cert que tenen un envejable sistema financer, però aquí, a Catalunya hi ha hagut prou oportunitats per millorar el sistema, tant en temps de governs en minoria del PSOE com del PP, i no es va saber gestionar prou bé. Però, no tot es resol amb diner, sinó amb una manera radicalment diferent de gestionar i governar, en la qual els bascos han excel·lit, i aquí , no. Un dels motius, a la vista dels contactes que he tingut en aquesta llarga trajectòria, rau sobretot en la preparació dels càrrecs institucionals i tècnics, molt preparats i molt professionalitzats, i molt allunyats de somnis de grandesa o d’objectius inassolibles. Sana enveja , especialment en aquests moments. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?