Joan Roma

EL PSOE, EN UNA CRUÏLLA.

Demà, diumenge dia 21 de maig, els socialistes exercirem, de nou , el dret a vot per a elegir qui volem de Secretari/a General. Tot i els defectes de les Primàries, el sistema ha vingut per quedar-se uns quants anys. I de defectes, en té perquè , conegut el guanyador o guanyadora, cal preparar el Congrés que l’ha de ratificar i que ha d’aprovar els documents essencials, pels propers anys, a més de la comissió executiva i altres òrgans de govern i control. Es a dir, si abans començàvem per baix, fins arribar a dalt, ara anem de dalt a baix. No és fàcil assumir canvis tant profunds, en tant poc de temps, però així ho varem decidir i així ho hem de gestionar.

La importància d’aquestes primàries queda palesa, en tots els mitjans de comunicació, i a les xarxes socials, des de fa mesos, i per descomptat a nivell intern de partit. Feia anys no  hi havia una contesa electoral tant intensa com la que estem vivint, i d’aquí, el desig de que tot acabi bé. Entenent per bé, que expressada la militància, s’acceptin plenament i serenament els resultats.

No estem massa acostumats encara a saber perdre, ni a saber guanyar. En tenim proves en tots els partits, i tots els moments, de manera que el que m’ocupa i preocupa és l’endemà de la votació. Fins ara, amb més o menys, diplomàcia, els resultats han estat ben gestionats i el partit ha reprès l’activitat, de la mà dels guanyadors, integrant amb major o menor fortuna, els contrincants. Sincerament desitjo passi el mateix, en aquesta ocasió.

De totes maneres, aquestes Primàries contenen elements complicats, i d’aquí que suposin una autèntica cruïlla pel PSOE. Un partit amb cent vint-i-vuit anys de vida, que n’ha vist de tots colors i que , una vegada més, sabrà superar els reptes de present i futur, però els dos candidats més avalats, suposen camins força diferents.

En les anteriors Primàries, em vaig decantar per Pedro Sánchez, i també ara l’he avalat, per creure que dona esperança , no solament als militants i simpatitzants, sinó a bona part de la societat espanyola que confia en un canvi generacional, d’estil, formes i maneres de governar. Estem cansats de veure, setmana sí, setmana també, escàndols del passat llunyà o del més recent, i hi ha ganes de girar pàgina i confiar en una nova generació, no esquitxada per cap actuació irregular. Ja  no dic, directament corrupció, fins i tot es volen maneres diferents i vies diferents de governar.

Reconec va cometre alguns errors greus, en la gestió del resultat de les eleccions generals, i de les posteriors, però confio hagi après dels errors i pugui emprendre una nova etapa, sense l’abric i les pressions de personatges del passat, que han deixat de ser referents pel futur.

Alguns li critiquen canvis de posicions i de programa, però no és el meu cas, precisament per entendre que uns moments tant especials com els actuals, cal ser prou flexible com per modificar posicions i saber adaptar-se a les circumstàncies canviants de cada moment. Els socialistes hem estat protagonistes de molts dels principals canvis del nostre país. En podem estar orgullosos, però no es viu del passat, sinó dels objectius i reptes del futur, i veig un millor futur, pel partit, però també pel país en la seva figura que no pas en les dels altres dos candidats. En ben poc de temps, sabrem a qui li encarreguem el lideratge.