Joan Roma

EL PROCÉS INDEPENDENTISTA , FICCIÓ O REALITAT ?

Cada pas del procés independentista, sembla ,ha de ser el definitiu, però no, en queden molts més que encara ningú pot dir ni explicar, perquè no figuren en cap guió. Sobre la marxa s’improvisa el que alguns consideren convenient, de manera que el resultat és caòtic, incomprensible , més propi de la ficció, que de la realitat.

La realitat és que no hi ha cap garantia ni seguretat de dur a terme el referèndum. Més ben dit, no  hi ha cap possibilitat de que es dugui a terme, perquè, a diferència del 9 N en que l’Estat va mirar cap un altre costat, en un pacte confidencial que alguns neguen, però que realment va existir, aquesta vegada l’embat és tant fort que el govern central no es pot permetre un desafiament com aquest.

Aleshores, en què pensen Puigdemont i Junqueras quan reiteren que el referèndum tindrà lloc? Jo crec que repeteixen com un mantra, el que voldrien succeís, tot i ser conscients de que no es farà realitat. Creuen que repetint i reiterant el compromís, aquest es produirà, sense parar atenció a que no han fet els deures per poder-hi confiar.

Es parla molt de les urnes, però gens de temes molt més essencials per poder dur a terme el referèndum. Més important que les urnes és disposar del cens electoral, dels d’aquí i del cens electoral dels residents a l’estranger. Ni un ni l’altre és té. Com tampoc un conveni amb Correus per poder facilitar el vot per correu. Tampoc s’ha constituït cap Junta electoral, ni la central, ni les de zona. I la disponibilitat de locals electorals va lligada a l’autorització per part de directors que en tant que funcionaris, haurien de vulnerar la legalitat, i convertir-se en prevaricadors...i no oblidem els 20.000 funcionaris locals, autonòmics i centrals, necessaris, i els 74.000 ciutadans per cobrir les meses electorals, en tant que presidents o vocals, titulars o suplents...

De la conferència d’ahir a Madrid en surten titulars com que democràcia és posar urnes, sense més detalls. Es igual que compleixin la legalitat vigent o una d’inventada. Volen fer veure que son més demòcrates , per posar urnes, que qui no en posa per temes d’ordre legal. No sé si es creuen les seves pròpies mentides, però ben aviat veurem en que queden aquestes grans paraules, quan el dia de la veritat arribi.

Recomano la lectura de la anomenada Llei de Transitorietat que ha sortit publicada en el diari El País. Es una autèntica aberració jurídica – legal, amb propostes totalment contràries al funcionament democràtic de les institucions d'un país. Si és així com volen crear una República catalana, millor fer tot el possible perquè no es faci realitat. Aquests falsos demòcrates, volen amagar les ànsies de poder amb paraules com llibertat i independència, que res tenen a veure amb el que proposen, en els seus documents i actes.

Ens acostem a l’hora de la veritat, i cap dels elements bàsics per dur a terme un procés electoral, s’ha produït. Si algú creu que un referèndum queda convocat i organitzat amb un simple Decret, no ha entès res sobre procediments electorals democràtics. Els proposants viuen una ficció i nosaltres vivim una realitat. Ben aviat veurem qui té raó.