Thursday, May 11, 2017
EL PARLAMENT A LA DERIVA, art. Blogesfera socialista
EL PARLAMENT, A
LA DERIVA.
Es trist constatar, com es pot destruir, en poc temps, el que tant d’anys
va costar de recuperar. Em refereixo al Parlament de Catalunya, la màxima
institució del país, i òrgan de representació de tots els catalans.
Vaig tenir l’honor de formar-ne part durant 4 legislatures, i durant tots
aquells anys, la relació entre els grups parlamentaris va ser de total respecte
i sotmetiment al propi Reglament del Parlament, i lògicament a les lleis ,
derivades de l’Estatut d’Autonomia, i de la Constitució espanyola. Per això,
l’hemicicle del Parlament està presidit per les dues banderes: la catalana i la
espanyola.
Aquell funcionament exemplar, ha donat pas, en els darrers anys a un
qüestionament de la legalitat vigent, impensable en una Cambra Parlamentària.
Si en un lloc, la legalitat vigent és sagrada, és precisament en els Parlaments.
No és aquest el cas, i estem veient decisions absolutament increïbles des del
punt de vista democràtic. I si una figura era emblemàtica a Catalunya, i per
descomptat, en l’hemicicle, era qui la presidia.
Doncs bé, aquell respecte, aquella autoritat, s’ha perdut amb la nova
presidenta Forcadell. Mai hagués hagut d’assumir el càrrec i mai se li hagués
hagut de proposar. Ni està preparada, ni té assumit el rol de presidenta de
tots, com cal a un càrrec com aquest. Fa vergonya veure el partidisme i sectarisme
amb que actua a l’hora de regular els debats, i com interpreta el seu paper,
lluny del que s’espera de la segona autoritat del país. Si Heribert Barrera,
Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Reventós, aixequessin el cap, moririen de
vergonya, al veure com s’utilitza el càrrec que tant honorablement varen
portar.
Però és que la deriva que està prenent el Parlament, és d’una gravetat
absoluta. Creure que una majoria pot trencar les lleis vigents, sense , ni tant
sols atendre la normativa vigent, és imposar canvis, de manera totalment
fraudulenta, i per tant, trencant amb els principis de la democràcia
representativa. Per entendre’ns, el propi Reglament del Parlament regula els
canvis que es poden fer, i com es poden dur a terme. Pels grans canvis, cal una
majoria de dos terços i no una majoria simple o absoluta.
El mateix exigeix l’Estatut d’Autonomia, de manera que ni el referèndum, ni
les lleis de desconnexió, o altres propostes de les que parlen els partits de
govern, no hi tenen cabuda perquè ni disposen dels dos terços de la cambra
catalana, i per sinó fos prou greu, trencarien la legalitat estatal que està
per damunt de l’autonòmica.
I amb gran cinisme actua la presidenta i una part de la mesa del Parlament,
quan diuen que el Tribunal Constitucional limita la llibertat i la democràcia,
imposant de què es pot , o no parlar en el Parlament. No és cert. El que va
deixar clar el TC és que es pot parlar de tot, però no es poden posar a votació
propostes contràries a la Constitució o a l’Estatut d’Autonomia. El mateix
precepte que regeix pels qui som alcaldes, i presidim els plens municipals.
Podem parlar de tot, però posar a votació propostes contràries a la legalitat,
no. O si ho fem, ens hem d’atendre a les conseqüències d’ordre jurídic i penal.
Tant senzill i tant universal, on hi ha democràcia.
Per acabar, ja només faltava impedir la compareixença de persones concretes
a la comissió d’investigació de l’ex jutge, Santi Vidal. Quin escàndol, i quin
pèssim precedent s’ha produït aquesta setmana, per part dels partits de govern
i la CUP. Amagar, impedir les explicacions, no aportar documents, oblidar la
transparència, son propis d’altres temps i altres latituds. Ja no. Ho tenim
aquí mateix. El Parlament ha perdut el rol de controlador, supervisor i impulsor
de l’acció legislativa, i s’ha situat a les ordres de 2 grups parlamentaris, i
en contra d’altres 4. Un fet gravíssim, sumat a tots els altres descrits més
amunt, i a molts d’altres que per raó d’espai no he pogut enumerar. Com ex
diputat al Parlament, lamento la pèrdua de representació institucional, de tots els catalans.