Friday, May 05, 2017

 

EL CINISME DE PODEMOS - art. Nació Digital Solsona

EL CINISME DE PODEMOS.
He de reconèixer la gran decepció causada per PODEMOS, en quan considerava seria capaç de promoure noves formes i noves prioritats en la política dels vells partits, i així, impulsar canvis profunds en la manera de governar.  M’ha passat el mateix en el cas de les CUP, més atents a atreure l’atenció dels mitjans de comunicació, que no pas, en canviar realment les formes de governar.
Es cert que els dos moviments o els dos grups, han aconseguit promoure alguns debats interessants sobre abusos institucionals i de partit, en matèria de protocol, despeses innecessàries, ajudes públiques, control d’interessos, etc, però s’han quedat a la perifèria del que s’esperava d’ells, i d’aquí la decepció en la major part dels seus seguidors. Dubto puguin aconseguir remuntar aquesta decepció i emprendre una nova etapa, amb il·lusió i empenta.
I és que per ser actius i eficients en impulsar canvis substancials, s’ha de treballar molt, i molt bé. Del contrari ,tot queda en superficialitats i discursos bonics, sense base sòlida. Va quedar bé dir que estaven contra les “castes”, o ara contra les “trames”, però alguns d’ells ja formen part de la casta i la trama, perquè s’han acomodat a viure dels càrrecs institucionals, i la comoditat que proporcionen els sous i les prerrogatives, inherents al càrrec.
Ser i actuar com revolucionaris, requereix, en primer lloc i bon coneixement de la societat i les seves estructures de poder i govern. I tot seguit una estratègia per denunciar els privilegis i males pràctiques i ser capaç de mantenir la batalla fins a les darreres conseqüències. Això costa molt, és molt dur, i requereix una coherència personal i política a tota prova. Podem afirmar que en el cas de PODEMOS, el seu ímpetu inicial ha donat pas a una teatralització de les seves accions per camuflar la poca feina de despatx i de carrer.
S’han acostumat a “èpater”, com a norma de conducta, pensant que això fa perdonar la falta d’efectivitat concreta de la seva presència parlamentària. Si ara repassem les accions parlamentàries, veurem com no n’hi ha cap de destacada. Cap de trencadora ni que hagi suposat un canvi substancial de cara el present o futur del país. Son focs d’encenalls, i focs d’artifici que queden bé de cara a la parròquia d’incondicionals però no de cara el poble, en general.
El darrer acte, típic del que dic, és l’anunci de la presentació d’una moció de censura, en el Congrés de Diputats, sense cap preparació prèvia ni cap diàleg amb la resta de grups parlamentaris. És un despropòsit típic d’un grup a la deriva, i a la recerca d’omplir pàgines de diaris, i fer que es parli d’ells, ni que sigui en broma, sarcasme o esperpent. Malament quan un partit és objecte de pena, o de vergonya aliena. Vol dir que ha perdut el nord, i que al capdavant hi ha una persona embogida per l’afany de protagonisme.

De fet, no s’entén com després d’una sortida de cavall, hi ha una parada de ruc. Vull dir que el moviment va sortir amb força i amb unes grans expectatives i resultats, que han donat pas a una pèrdua de confiança i a creure que estan en política més per promoure “shows” i gestionar l’ego del seu líder, que no pas a solucionar els problemes dels ciutadans. El cinisme de voler imputar al PSOE les culpes perquè la seva moció de censura no prosperi és impropi d’un polític madur. Així no aniran enlloc, i poc a poc aniran caient en la irrellevància absoluta. Una mostra més que conformar un moviment o un nou partit és molt més complex i complicat del que alguns havien cregut. La decepció és la nota dominant, sobretot pensant en el gran paper que haurien pogut tenir, si un any enrere haguessin facilitat la presidència de Pedro Sánchez i la conformació d’un pacte de govern. Ara no poden reclamar el que ells varen negar, en aquell moment.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?