Thursday, May 11, 2017
DUES REALITATS - art. Nació Digital Solsona
DUES REALITATS.
A la vista del
que està passant aquests dies a Catalunya, dona la clara impressió d’un país
amb dues realitats ben diferenciades. La dels seguidors del procés sobiranista,
creguts i confiats en que tindran èxit en la seva aventura, i la de la resta
del país que s’ho mira amb un gran escepticisme i ben poca convicció.
Ho dic a la vista
de les manifestacions contra el processament dels membres de la Mesa del
Parlament, imputats per donar curs a votacions, contràries a l’obediència als
preceptes constitucionals, protegits pel Tribunal Constitucional. Com abans ho
havien fet, en defensa de les actuacions pel 9 N que els imputats havien
organitzat, malgrat la prohibició del TC.
En unes i altres
manifestacions, s’hi veuen les persones de sempre, però en quantitats menys
nombroses. Es a dir, es nota el cansament i esgotament del procés, davant les
accions continuades dels tribunals de justícia, a causa de les denúncies del
govern central. Son molts els que encara es mobilitzen perquè no sigui dit que
han tirat la tovallola, abans d’hora.
I és que va
creixent el nombre d’escèptics respecte la possibilitat real ,d’aconseguir la
independència, per via d’un referèndum unilateral. Son pocs els que creuen
possible, dur-lo a terme en contra de les forces de l’Estat. I va avançant la
idea d’unes noves eleccions, quan a finals d’estiu, es comprovi la
impossibilitat de la consulta independentista.
Perquè doncs,
insisteix el govern dient que el referèndum es farà ? Perquè no els queda cap
altre remei, lluny com estan de canviar de posició, per culpa de la fugida
endavant , iniciada cinc anys enrere. Dona tota la impressió d’anunciar els
passos que emprendran com perquè la gent convençuda, vegi que van forts, però
al mateix temps la van preparant per poder anunciar, dintre de dos o tres
mesos, la noticia final: ho hem intentat tot, però ja heu vist que no ens hem
pogut sortir. L’Estat, és massa fort per poder-lo guanyar....i convocatòria
d’eleccions normals al Parlament, que alguns diran plebiscitàries, amb el
president Puigdemont, agafant la pensió d’ex president i marxant a viure bé, en
algun poble de la província de Girona.
El que vingui
després ho veurem a finals d’any. Pot haver-hi un autèntic canvi de relacions
entre partits si com tot indica, hi ha un ensorrament de l’antiga Convergència,
un bon resultat d’ERC, però sense possibilitat de reeditar un nou govern entre
ells dos. Qualsevol nova incorporació pot exigir canvis radicals en els futurs
projectes de país, i acceptar la maltractada tercera via, recuperant el PSC, el
protagonisme perdut. Per els més convençuts i acèrrims defensors del procés, no
pot haver-hi rendició ni replantejament d’objectius, però si algú creu que el
9N es va fer, a esquenes de l’Estat, que posi els peus a terra, i no es porti a engany. El 9N es va poder
celebrar per un acord de mirar cap un altre costat i no fer ús de la
prohibició, però un fet semblant, amb forma de referèndum, no es repetirà. Ben
aviat ho comprovarem.