Thursday, May 18, 2017
CAOS EN EL PARLAMENT -art. Bogesfera socialista
CAOS EN EL
PARLAMENT.
Tanquem una de les setmanes més caòtiques del Parlament de Catalunya, i en
portem moltes, a l’esquena. De fet, en els meus 16 anys de diputat, el
Parlament mai havia acumulat més de dues o tres escenes peculiars, votacions
estranyes, o desgavells generalitzats, en tants pocs dies.
Ara, en una setmana, podem acumular-ne una dotzena, de manera que la Cambra
Catalana va passant de “parlament de la senyoreta Pepis”, a una mena “d’exèrcit
de Panxo Villa”, tant pel vestuari, com per les improvisacions, canvis d’ordre
del dia, moviments interns i externs....i votacions finals.
La més esperpèntica d’aquesta setmana ha estat la introducció, per via
d’urgència, d’un parell de propostes de resolució, sobre el Cas Palau, en el
sentit de reclamar al govern de la Generalitat, l’exigència de responsabilitats
a Convergència, si com sembla es va lucrar amb 6,6 milions d’euros.
Doncs, bé, després de fer-se públic que el Govern havia acordat per
unanimitat no presentar aquesta reclamació, ERC va dir que ells no ho havien
acordat....???? Carai, no deixa de ser estrany, curiós, i mai vist que un acord
de govern pugui ser blanc o negre, segons qui l’expliqui. Però, és que portat el tema a votació en el
Parlament, Junts x Sí, es trenca en 3 trossos. ERC, vota a favor, els del
PDECAT, s’abstenen, i 2 hi voten en contra. Un d’ells el nostre ex diputat, en
el Congrés , Germà Bel, amb un ego que supera l’alçada del Canigó, i que ho va
explicar dient que estava en contra d’uns i altres, en la interpretació de la cosa.
Sort que anava de cap de llista per Tarragona, de Junts x Sí. Tot coherència
com es pot veure.
I per sinó en tinguéssim prou, el PDCAT vota amb el PP, a Madrid en la
convalidació del Decret sobre l’estiba dels ports, i tothom ho lliga a que el
PP no es presentés a la reunió del Patronat del Palau de la Música i votés a
favor de reclamar els diners, suposadament cobrats per CDC.
Com es pot veure, si ajuntem els fets del Parlament de Catalunya, Congrés
de Diputats, i els dels Tribunals, arribem a la conclusió d’un desgavell
general i generalitzat a tot el país i en tots els àmbits. Impossible tenir
temps per governar i pensar en els problemes de la gent. No hi ha temps, ni
ganes de fer-ho. Els protagonistes estan distrets en altres batalles, i no es
pot fer cap previsió respecte de quan la cosa es normalitzarà.
Mentrestant, i a pocs dies vista, hi ha la famosa xerrada del President
Puigdemont a Madrid, amb l’ultimàtum al govern central. O s’acorda el
referèndum, o el convocarà unilateralment. A partir d’aquí, gairebé tothom s’ha
fet a la idea de quina serà la seqüència dels fets. Anunci de la convocatòria,
fins i tot convocatòria... i cap a casa, a convocar eleccions al Parlament de
Catalunya, i esperar nous resultats.
Que ningú s’estranyi que amb un guió com aquest, la situació del Parlament
sigui de caos total.