Friday, May 12, 2017
BRIGADA ANTICORRUPCIÓ - art. Regió 7
BRIGADA
ANTICORRUPCIÓ.
A les primeries
dels anys 90, mitja dotzena de diputats del Grup Socialista en el Parlament de
Catalunya, cansats d’escoltar els sermons, reflexions i apel·lacions ,a la
ètica i moral cristianes, per part del president Pujol, des de la tribuna del
Parlament, i indignats per les acusacions de mals catalans, botiflers,
sucursalistes, i altres adjectius, de la seva boca o dels seus imitadors i
seguidors, del Consell Executiu i del Grup Parlamentari de CiU; ens vàrem
constituir, a esquenes de la direcció del grup parlamentari Socialista i de la
direcció del partit, en una mena de “brigada anticorrupció”, per cercar,
aplegar i documentar el gran nombre d’irregularitats existents en l’acció de
govern de CiU, amb el seu president al capdavant.
Aquell grup
aplegava tot el territori català, fent-me càrrec jo mateix de la Catalunya
Central, en el seu àmbit màxim ( Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia, Osona i la
Cerdanya). Volíem tirar per terra les acusacions en contra nostra, i sobretot desemmascarar
el cinisme i l’acció de govern del “pare de la pàtria”. Teníem informacions
fidedignes de les múltiples irregularitats en matèria de contractacions,
execucions d’obres i justificacions, com per poder actuar en conseqüència i
contundència, amb els ànims posats d’aportar els temes davant la Fiscalia, i
així contribuir a netejar el país, i posar contra les cordes el govern de la
Generalitat.
En mig any vàrem
enumerar no menys d’un centenar de casos d’irregularitats greus en el conjunt
de les quatre províncies, i d’altres fets, que en altres països haguessin
constituït causa suficient per exigir les més altes responsabilitats, com que
la dona del president, usava freqüentment de cotxes oficials de la Generalitat,
tenia despatx a Palau i fins i tot concedia subvencions públiques quan era
convidada a inaugurar alguna guarderia o altres equipaments, de manera que va
ser “moda” durant un temps, convidar-la , amb la vista posada a demanar-li mig
milió de pessetes d’aquells temps....
Amb tot, el gran
problema no era conèixer les irregularitats i tripijocs de les grans empreses
en connivència amb el govern, sinó documentar-les. El joc de repartir-se les
obres, d’encarir-les, d’aconseguir i pagar favors...era de domini públic, però
ningú ho reconeixeria públicament, i menys en uns jutjats. Qui parlava, deixava
clar que en cas de problemes ,ell ni ens coneixia ni acceptaria haver parlat
mai. Tant si eren beneficiaris, com si eren perjudicats, per aquesta manera
d’actuar. Al cap de dos anys, cansats i decebuts, vàrem acordar la dissolució
del grup, convençuts de la gran corrupció existent, però de la impossibilitat
de demostrar-la amb documents , a tota prova. Crèiem inevitable la falta de
càstig i la impunitat absoluta, a tota una generació de polítics i càrrecs
institucionals, que directa o indirectament coneixien els fets, o hi
participaven per fer-los possible.
Però heus aquí
com la història fa un gir inesperat, i la prepotència, els egos, i l’atzar,
obren la caixa dels trons i apareixen molts dels casos investigats, anys
enrere, amb documents i xifres concretes. Queda molt per descobrir, molt,
perquè ara apareix la “gran família”, però al seu costat hi havia consellers,
secretaris i directors generals, càrrecs de partit, i multitud d’empresaris.
Sense tots ells, la cosa no hagués estat possible, ni assolir les dimensions
que havia agafat.
Per aquell grup
de diputats, constituït en una mena de “brigada anticorrupció”, el que més ens
va afectar va ser la impunitat en que es movia tothom, en aquells anys. La capa
de protecció i anonimat, amb que uns i altres es cobrien les esquenes. Però,
per damunt de tot, el que més ens va sorprendre i desanimar, fou la constatació
que moltes de les grans obres en el territori, no es feien per “interès de
país”, sinó per interès de part. Es a dir, per interessos de grups de pressió,
famílies polítiques, sectors influents, o com li vulgueu dir. Vàrem constatar
que moltes de les obres es decidien i planificaven, fora del Parlament i fora
del Consell Executiu. No us estranyi l’aversió meva per tota la parafernàlia
nacionalista, plena de soflames a la pàtria i atacs als seus “enemics”, quan l’enemic
està dintre seu, i els bons i dolents, tenen els papers intercanviats.
# posted by joan roma cunill @ 10:39 PM 
