Joan Roma

6 F , UN NOU ERROR.

Estic en contra de la judicialització de la política, però també de la politització de la justícia, i en el judici del dilluns vinent, contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau , hi ha una mica de tot plegat. El mateix trobarem, quan es produeixi el judici contra Francesc Homs. Tots plegats acusats dels delictes de: prevaricació, desobediència greu, usurpació de funcions i malversació de fons, suposadament comesos, en l’exercici dels càrrecs que ostentaven, en el moment de la convocatòria i execució de la consulta del 9 N.

Ho he dit en anteriors ocasions . El guió del procés independentista peca d’enormes fantasies, desconeixement de les normes legals, signes de prepotència i d’improvisacions constants, creient – se molt més espavilats i astuts que els correligionaris del Madrid polític. Menystenir l’adversari és el primer gran i greu error en tota batalla política, i aquí rau un dels grans errors del 9 N.

Era tant gran i tant temptadora la voluntat d’apropiar-se “l’èxit” de la convocatòria que es varen obviar i trencar les més prudents normes d’actuació política i administrativa. La vella Convergència volia acaparar el resultat, i volia deixar enrere ERC, apartant l’ANC i Ómnium, de la mobilització i dels resultats. El mèrit, per qui se l’havia currat: el govern de la Generalitat, cometent errors de principiant, jugant amb dobles llenguatges, moviments tàctics, i decisions verbals...per no deixar “proves”, pel camí.

Massa improvisació, massa infantilisme, en un tema sotmès a la vigilància i control del Tribunal Constitucional. Tenir-lo lluny, no vol dir  tenir-lo a la inòpia, i així estan les coses a dia d’avui. Acusacions, ben fonamentades i ben documentades, que poden comportar sentències contundents.

Una llàstima, perquè la consulta del 9 N, es podia haver dut a terme, en unes altres condicions, sense cap de les conseqüències negatives que ara pot comportar. Solament calia haver encarregat a l’ANC i Òmnium la seva organització, conducció i execució. Feta així, no hi hagués hagut cap possibilitat d’actuació, ni intervenció dels tribunals. Entitats civils, demanant opinió a la societat civil, i prou. Però no, la batalla política obligava trencar normes, passar al davant uns partits dels altres, i encarar-se als representants de la legalitat, buscant subterfugis ben poc creïbles i fonamentats.

I no en tenim prou dels errors comesos que ara se n’està gestant un altre, encara més gran. En cap país de llarga tradició democràtica, es duen a terme convocatòries, davant del Parlament, per quan representa la sobirania popular. Si es vol protestar, es fa davant de la seu del govern, mai del Parlament. I encara menys, davant de les seus judicials, on rau l’aplicació de les lleis , emanades dels parlaments.

Aquí, es trenquen totes les normes, i no en tenim prou amb les manifestacions davant el Parlament sinó que es va davant de la seu del Tribunal, com a protesta per l’enjudiciament, convençuts d’una actuació política, per sobre de la judicial. I es demana, des del propi govern, que funcionaris de l’administració, demanin dia de festa per anar en el seguici...ja només falta, que algú es dediqui a fer llistes, de bons i mals funcionaris, bons i mals patriotes...

Enviar aquestes imatges a la UE, és un dels pitjors favors als independentistes. Veure com es desconfia del poder del Parlament, per una banda, i de la Justícia per l’altra, ha de provocar un estupor , impossible d’explicar als ciutadans europeus, en general. D’error en error, no sé si arribarem a cap bon resultat final. Ben aviat ho veurem.