Tuesday, January 24, 2017
SENSE COMPTES PÚBLICS - art. Blogesfera socialista
SENSE COMPTES
PÚBLICS.
En totes les administracions, el debat més important de l’any, és el de
pressupostos. Es el moment de la veritat. El moment de comprovar si les
promeses es fan realitat, si els números confirmen tot el que s’ha dit, durant
la campanya electoral, o al llarg de l’any.
Doncs bé, ara mateix podem veure com va el país (Catalunya), la capital
(Barcelona) i l’estat ( Espanya), sense pressupostos 2017. Es una mostra de
l’anomalia en que vivim, i un greu perjudici pel funcionament de les institucions
afectades. Es també una mostra de fins a quin punt és important que qui
governi, disposi d’una majoria suficient com per poder confeccionar, aprovar i
executar el pressupost de cada any.
De fet, en països de llarga tradició democràtica, qui no ostenta una
majoria suficient, prefereix renunciar, i convocar noves eleccions. Tant
important és poder comptar amb un pressupost adient, que sense ell, el governar,
esdevé impossible. En tot cas, es contemporitza, però no es governa realment.
Es el que estem veient des de fa anys, en les tres institucions abans
esmentades. De fet les més importants del país, i el dany, és incalculable. D’entrada
vull esmentar la irregularitat que suposa no tenir pressupost 2017, a finals de
gener, quan la legalitat obliga a tenir-lo presentat, debatut, aprovat i
publicat ,abans del darrer dia de l’any anterior. Pel que sembla, aquí intenten
complir els més petits, i en canvi els grans es permeten saltar-se la llei i no
tenir pressa per donar-li compliment.
Bé, anem al gra. La confecció del pressupost suposa un enorme esforç
d’encaixar tot el que es vol fer, i buscar ingressos per fer-ho possible. I
suposa prioritzar temes, de manera que es deixi fora tot el superflu i es vagi
a l’essencial. D’aquí que el pressupost sigui el mirall, del govern de torn. El
que no figura en el pressupost, no existeix, i no pot ser objecte de debat.
Es també el moment per debatre sobre canvis estructurals que no s’hagin dut
a terme, abans. Els tres casos descrits: Generalitat, Ajuntament Barcelona i
Govern central, son exemples clars de falta de valentia per modificar
estructures tradicionals. Sol passar en temps d’incerteses o de falta de
majories, perquè s’opta per la continuïtat, abans que per la innovació i la
gosadia.
Greu error perquè sempre falta diner per cobrir les despeses, considerades
importants, a nivell de funcionament i a nivell d’inversions. Un govern fort i
estable es pot permetre canvis substancials, i ara en farien falta, a tots els
nivells. Tenim administracions molt mal conformades, per decennis sense
reformes, que han anat fent créixer direccions generals, serveis, seccions i
negociats, que ja no tenen raó de ser, però ningú s’atreveix a anul·lar , i
continuen “vives”, malgrat la seva ineficàcia , per no dir inutilitat.
L’objectiu d’un pressupost és marcar eficàcia a l’acció de govern, de
manera que tota despesa inútil, o poc rendible, passi a millor vida. I moltes
despeses petites, poc eficients, poden donar peu a disposar de diner per coses
més grans i rellevants. Per això els pressupostos son de vital importància, i
no tenir-ne frena la pròpia activitat de l’administració, i de rebot, la de la
pròpia societat en la que actua. Ara mateix hi ha centenars, per no dir, milers
d’actuacions parades, a l’espera de pressupost. El país, la ciutat, l’estat,
se’n ressenten. Viure sense comptes, posats al dia, és sobreviure. Les
administracions han d’estar per missions més elevades que aquesta.
# posted by joan roma cunill @ 12:16 AM 
