Saturday, January 28, 2017
QUI ESPERA,DESESPERA -art. Regió 7
QUI ESPERA, DESESPERA.
Enmig de tant
procés independentista, i de preparatius per poder aprovar els pressupostos,
van apareixent dades i xifres, molt alarmants, respecte el deteriorament de
l’estat de benestar. Es més, ja no podem parlar d’un autèntic “estat del
benestar” quan comprovem retallades, per tot arreu, que l’han deixat molt
malmès.
En aquestes
mateixes pàgines de Regió 7 apareixien , fa pocs dies, algunes dades
especialment punyents i indignants, referides a persones amb diferents graus de
dependència, a les quals se’ls hi havia fet les valoracions per tenir-hi dret,
i havien mort abans de rebre una resposta positiva. Concretament es parlava de
335 persones, l’any 2016. I un total de 2.350 havien mort amb una valoració
positiva aprovada, quan ja res s’hi podia fer, per millorar les seves
condicions.
Es molt dur
constatar aquest mal funcionament de les administracions , en uns casos
especialment dolorosos. Però si continuem furgant en les disfuncions, veurem
casos similars en les llistes d’espera de residències per a la gent gran, en
les quals moltes persones porten anys d’espera, malgrat haver-hi places lliures
en alguns casos. La burocràcia, per una banda, i les ànsies per evitar
despeses, fan aquests estralls.
I mentrestant es
parla de pressupostos per aquest any 2017, pensant més en termes polítics que
no pas en termes de la ciutadania. Veiem despeses innecessàries al costat de
deficiències en serveis essencials que no troben les partides indispensables
per la seva continuïtat. Si per una cosa han de servir els pressupostos és per
garantir la qualitat de vida dels ciutadans, i això no serà viable, sinó hi ha
canvis substancials en les prioritats.
En el debat de
pressupostos no hi veig una voluntat de dur a terme canvis estructurals
profunds. I sense aquests, no hi haurà mai prou ingressos per garantir les
despeses socials que tota crisi comporta. La situació de provisionalitat
permanent en que es mou el govern de la Generalitat, impedeix dur a terme una
remodelació de les conselleries, direccions generals, i altres estructures, a
més d’anul·lar organismes molt poc útils, pel funcionament del país.
Només una reducció
severa de les despeses “prescindibles” pot facilitar traspassar diners cap a
les despeses “imprescindibles”. Elaborar un pressupost significa posar al davant
tot allò important, i relegar tot allò, secundari. Qui decideix què es
prioritari o secundari ? Doncs, l’equip de govern i els partits que li donen
suport. Aquí a Catalunya, les discrepàncies entre Junts x Sí, i la CUP son més
que evidents, però de moment no veiem un resultat clarament positiu de cara els
ciutadans.
D’entrada no es vol
fer pagar més als més poderosos, ni reduir despeses en temes “prescindibles”.
Tenim, doncs, un greu problema si volem mantenir els serveis bàsics, en unes
condicions raonables. I com que el desequilibri és evident, també ho és el
deteriorament, en tots els que consideràvem “garantits”. Ho veiem en els
serveis d’ensenyament, en sanitat, en serveis socials. En tots ells les
retallades han tirat per terra l’alta qualitat que havien assolit, i les
llistes d’espera van creixent, sense cap canvi notable a la vista.
Estem , doncs, en
una roda infernal de la qual només en sortirem si hi ha canvi de govern, amb el
conseqüent canvi de prioritats. Amb l’excusa del procés independentista, el
govern està més ocupat en com vendre les seves aspiracions, que no pas en
administrar i governar. Sempre ha posat per davant l’estratègia política, en
comptes de la eficàcia de govern. Així s’entén el progressiu deteriorament dels
serveis bàsics, que no troben qui els defensi ni qui els garanteixi, com
passava abans. No ens estranyin, doncs, fets com els descrits a l’inici, en els
quals ja res es pot fer pels peticionaris. Han passat a ser números en un
paper, en comptes de ciutadans de ple dret.