Monday, January 30, 2017
PSOE, DIFÍCIL ELECCIÓ - art. Nació Digital Solsona
PSOE, DIFÍCIL
ELECCIÓ.
Pels qui militem en el socialisme ,des de fa molts anys, com és el meu cas,
seguim de molt a prop tot el que ens pot afectar, directa o indirectament, no
en va som un moviment internacionalista que creu en els canvis globals, per poder
confiar, en canvis locals.
El socialisme, en la seva versió més radical, o la socialdemocràcia, porta
uns anys de clara crisis, motivada per una globalització que ha trencat
fronteres i maneres de fer, habituals en els darrers decennis. Encara no ha trobat
el seu lloc, ni noves formules, capaces de garantir el que han estat els seus
trets essencials: l’estat del benestar, la protecció dels més febles, front els
poderosos, el respecte al medi ambient, l’equilibri entre ecologia i
desenvolupament, a grans trets.
Però, hi ha canvis interessants en diversos país del món com per estar
segurs de recuperar el prestigi i lloc, perduts. Un exemple clar el tenim a
Alemanya, on el candidat socialista serà Martin Schulz, fins fa poc president
del Parlament Europeu. Ell serà el contrincant d’Angela Merkel, i comença a
exposar un programa electoral ple de novetats, que caldrà estudiar
detingudament, no en va, els socialistes catalans i espanyols, som fills
polítics del SPD alemany.
Un altre aconteixement inesperat s’ha produït a França on molts comptaven
amb Manuel Valls, com candidat socialista, i en canvi qui ha estat elegit en
Primàries, ha estat Benoit Hamon. Un ex ministre, no massa conegut, però capaç
d’engrescar a la militància , fins aconseguir ser votat de manera molt
majoritària, per enfrentar-se al candidat conservador Fillon i a la d’extrema
dreta Le Pen.
Tornant, aquí a Espanya, el PSOE ha patit una de les etapes més negatives
de la seva història, amb un Comitè Federal, per oblidar. Més ben dit, per ser recordat
com exemple del que mai més pot tornar a succeir. Treure un Secretari General,
per abandonament de la meitat de la seva executiva, i després actuar en contra,
en el Comitè Federal, son males maneres, a desterrar, per sempre més. Finalment
la Gestora ,
ha convocat Congrés pel mes de juny, i el compte enrere està en marxa.
I en contra de les previsions, hi ha dos candidats en marxa: Patxi López,
ex lehendakari del País Basc, entre altres càrrecs, i Pedro Sánchez, el
Secretari General descavalcat, mig any enrere. Tot sembla indicar que Susana
Díaz, s’hi afegirà si veu les seves possibilitats, referendades en els actes de
precandidatura que està protagonitzant.
A diferència del que varem viure a Catalunya, entre Núria Parlón i Miquel
Iceta, en que em vaig decantar d’immediat per Miquel Iceta; a nivell de PSOE,
l’elecció no és tant senzilla. Sí descarto el meu vot a Susanna Díaz. Per com
va actuar en contra de Pedro Sánchez i per com demostra desconèixer la realitat
plurinacional d’Espanya, no la veig la millor candidata a encapçalar el PSOE i
esdevenir candidata a la presidència de l’Estat. Molt més preparat i coneixedor
de la realitat del país, és Patxi López, però li falta aquell atractiu que un
líder ha de tenir, i no té. Em refereixo
a la proximitat, espontaneïtat, do de gent... que sí té Pedro Sánchez.
Tocarà, doncs, esperar i veure els propers passos de tots dos, per decidir
si votem més amb el cervell o amb el cor. Es el que han fet a Alemanya i a
França, sobretot. Em vaig decantant, també per fer més cas al cor que no pas al
cervell, vist com van les coses en el nostre país i països de l’entorn. En pocs
mesos, podrem decidir-ho amb el vot.