Monday, January 30, 2017

 

PSOE, DIFÍCIL ELECCIÓ - art. Nació Digital Solsona



PSOE, DIFÍCIL ELECCIÓ.
Pels qui militem en el socialisme ,des de fa molts anys, com és el meu cas, seguim de molt a prop tot el que ens pot afectar, directa o indirectament, no en va som un moviment internacionalista que creu en els canvis globals, per poder confiar, en canvis locals.
El socialisme, en la seva versió més radical, o la socialdemocràcia, porta uns anys de clara crisis, motivada per una globalització que ha trencat fronteres i maneres de fer, habituals en els darrers decennis. Encara no ha trobat el seu lloc, ni noves formules, capaces de garantir el que han estat els seus trets essencials: l’estat del benestar, la protecció dels més febles, front els poderosos, el respecte al medi ambient, l’equilibri entre ecologia i desenvolupament, a grans trets.
Però, hi ha canvis interessants en diversos país del món com per estar segurs de recuperar el prestigi i lloc, perduts. Un exemple clar el tenim a Alemanya, on el candidat socialista serà Martin Schulz, fins fa poc president del Parlament Europeu. Ell serà el contrincant d’Angela Merkel, i comença a exposar un programa electoral ple de novetats, que caldrà estudiar detingudament, no en va, els socialistes catalans i espanyols, som fills polítics del SPD alemany.
Un altre aconteixement inesperat s’ha produït a França on molts comptaven amb Manuel Valls, com candidat socialista, i en canvi qui ha estat elegit en Primàries, ha estat Benoit Hamon. Un ex ministre, no massa conegut, però capaç d’engrescar a la militància , fins aconseguir ser votat de manera molt majoritària, per enfrentar-se al candidat conservador Fillon i a la d’extrema dreta Le Pen.
Tornant, aquí a Espanya, el PSOE ha patit una de les etapes més negatives de la seva història, amb un Comitè Federal, per oblidar. Més ben dit, per ser recordat com exemple del que mai més pot tornar a succeir. Treure un Secretari General, per abandonament de la meitat de la seva executiva, i després actuar en contra, en el Comitè Federal, son males maneres, a desterrar, per sempre més. Finalment la Gestora, ha convocat Congrés pel mes de juny, i el compte enrere està en marxa.
I en contra de les previsions, hi ha dos candidats en marxa: Patxi López, ex lehendakari del País Basc, entre altres càrrecs, i Pedro Sánchez, el Secretari General descavalcat, mig any enrere. Tot sembla indicar que Susana Díaz, s’hi afegirà si veu les seves possibilitats, referendades en els actes de precandidatura que està protagonitzant.
A diferència del que varem viure a Catalunya, entre Núria Parlón i Miquel Iceta, en que em vaig decantar d’immediat per Miquel Iceta; a nivell de PSOE, l’elecció no és tant senzilla. Sí descarto el meu vot a Susanna Díaz. Per com va actuar en contra de Pedro Sánchez i per com demostra desconèixer la realitat plurinacional d’Espanya, no la veig la millor candidata a encapçalar el PSOE i esdevenir candidata a la presidència de l’Estat. Molt més preparat i coneixedor de la realitat del país, és Patxi López, però li falta aquell atractiu que un líder ha de tenir, i  no té. Em refereixo a la proximitat, espontaneïtat, do de gent... que sí té Pedro Sánchez.

Tocarà, doncs, esperar i veure els propers passos de tots dos, per decidir si votem més amb el cervell o amb el cor. Es el que han fet a Alemanya i a França, sobretot. Em vaig decantant, també per fer més cas al cor que no pas al cervell, vist com van les coses en el nostre país i països de l’entorn. En pocs mesos, podrem decidir-ho amb el vot.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?