Monday, January 02, 2017
MORT PER MÒBIL - art. Nació Digital Solsona
MORT PER MÒBIL.
Ben aviat veurem titulars com aquest, en diaris i mitjans digitals. Es
qüestió només d’esperar uns dies o setmanes perquè la realitat superi la
ficció. I és que la generalització de telèfons mòbils ha estat tant ràpida i
tant intensa que alguns han esdevingut autèntics “addictes”. I quan parlo de
morts, no penso en explosions de mòbils, per bateries cada vegada més potents ,
sinó en la progressiva mania de fer-los servir en tot lloc i moment.
Caminant, he vist joves i no tant joves, llegint o escrivint en llocs
inversemblants , sense fer atenció a qui tenen al voltant, absorts en el que
estan fent, i creguts que la resta del món ha d’estar pendents dels seus
moviments per reaccionar adequadament.
Si això he vist caminant, puc explicar ja uns quants ensurts , al volant
del cotxe. Persones que travessen carrers i places, sense mirar, que giren i
tornen enrere, seguint alguna indicació misteriosa del seu interlocutor, o
seguint rutes marcades pel seu mòbil que el domina i el redueix a una mena de
robot – persona.
Estem en plena revolució del mòbil, com eina meravellosa que tot ho
controla i domina. Com en tot, una eina esplèndida si es controla el seu ús, o
una autèntica “droga” si és ell el dominant. I cada vegada més es converteix en
el dominador si fem una enquesta o un simple cop d’ull en els restaurants on
anem a menjar, a la feina, en espais d’oci, o al carrer i carretera.
Es preocupant aquest domini perquè converteix el portador en un esclau
permanent, obligat a consultar el que li arriba, i obligat a enviar missatges a
qui sigui i quan sigui per demostrar la seva existència. Fa pena i vergonya
escoltar converses en ple restaurant, o anar a un concert, i veure com han de
fer fotos per poder-les enviar a qualsevol, o pel simple fet de mostrar que el
saben fer servir. Fins i tot en el cinema han de consultar-lo per saber si
algun missatge d’importància mundial els hi ha arribat.
I ja no es pensa en el veí, en el que tenen al costat, ni en els que
caminen i han de fer atenció a no xocar amb qui va tant absort que no té en
compte per on va. I els conductors tenen un nou focus d’atenció per controlar a
banda i banda del carrer, no sigui que un mòbil – peatonal, li doni per passar
en qualsevol moment, creient que està en un pas zebra i no es dona compte que
l’ha deixat vint metres enrere...
Fa un temps pensava en una “moda passatgera”, pròpia d’un nou instrument ,
però em vaig donant compte que l’addicció s’estén i s’intensifica de manera que
moltes persones no poden viure sense mòbil, en tota hora i moment. En el meu
cas, faig tot el contrari, i ja no baixo el volum, sinó el tanco a les hores de
menjar, o quan entro al cinema, teatre, concerts....He pres la decisió de
controlar jo la situació i no deixar-me controlar. Doncs, bé, haurem d’intentar
campanyes de desadicció i prohibició en determinats llocs i moments, si volem
gaudir dels llocs on anem, en uns casos, o evitar accidents, en altres. Difícil
repte, però cada vegada més necessari a la vista de per on van les coses.
# posted by joan roma cunill @ 2:20 AM 
