Saturday, January 21, 2017
L'ANY DEL DESENGANY- art. Regió 7
L’ANY DEL DESENGANY.
En la vida privada com en la pública, hi ha
multitud d’objectius que ens agradaria assolir ,però veiem i sabem no seran
possibles, de manera que la solució és marcar projectes ambiciosos, fins i tot
molt ambiciosos, però amb un mínim de possibilitats de reeixir. Del contrari,
la feina i esforços destinats acabaran en un gran desengany, en una frustració.
Es el que penso passarà amb el projecte
independentista. Hi ha motius més que sobrats per sentir-se decebut,
desenganyat i fins i tot indignat per com han anat les coses entre Catalunya i
el govern espanyol ( remarco el govern i no Espanya, en general). Multitud de
reivindicacions, compromisos i projectes han quedat incomplerts, o directament
oblidats, arraconats, i molts d’ells, a més amb males formes.
Els períodes de governs del PP han estat
especialment nefastos, per voler aprofitar descaradament i descarnadament,
l’anticatalanisme que ha fet forat en determinades regions espanyoles,
mitjançant campanyes de gran abast, utilitzant mitjans de comunicació públics,
i fins i tot privats. La irresponsabilitat d’accions com les vistes en els
darrers anys, comporten accions i reaccions que s’autoalimenten en una roda
sens fi, fins el punt de fer creure que no hi ha remei a tants despropòsits.
Per uns, la solució és marxar, i trencar amb
un passat d’interrelació constant i permanent, com ho demostren els intercanvis
humans, culturals, econòmics que conformen un país, durant segles. Un país,
variat i divers, però amb uns elements comuns que fan que siguem una entitat
única, en el concert de les nacions. Per altres, creiem, que tot i el llarg
memorial de greuges, les relacions es poden recompondre, si pensem en la
impossibilitat de la ruptura i les grans conseqüències negatives que l’actual
mala relació comporta per les dues bandes.
També convé fer una reflexió sobre el
comportament dels nostres governs catalans, en relació a l’intercanvi de
retrets, no posant-ho tot en una sola banda, i creient que tot el fet aqu,í des
d’aquí, ha estat en la bona direcció. Podem posar un gran nombre d’exemples del
que dic. Com tampoc es pot simplificar i igualar les accions i actuacions dutes
a terme pels governs del PP amb els del PSOE, en els quals, tot i un seguit de
falta de comprensió o dedicació a projectes catalans, hi ha hagut una molt
millor sintonia. Insuficient, segur, però amb millors fons i formes de les
vistes en els darrers anys.
Arribats en el punt en que estem, tot indica
que, aquest, serà l’any del desengany per una important part dels ciutadans catalans,
als quals se’ls ha fet creure en la possibilitat d’una independència que no
veig viable ni possible, des de cap punt de vista. Hi ha factors interns clars
en la falta de majories aclaparadores, a favor de la independència, dintre i
fora del Parlament. S’han dut a terme prou conteses electorals com per saber-ho
i comprovar-ho, però la legislació vigent, catalana i espanyola, no permet ni
avala les vies que alguns volen emprendre. I per últim l’entorn europeu i
mundial està radicalment en contra de decisions unilaterals que trenquin la
legalitat vigent.
Els governs tenen la obligació de buscar
sortida a les aspiracions dels seus pobles, en el seu conjunt, i no en una
part, per molt important que sigui. Pertoca entrar de ple en l’exigència per
modificar tot allò que ha fallat en el present i passat, per encarar una nova
etapa, deixant enrere els conflictes presents. Aquest no hauria de ser l’any
del desengany i la frustració sinó el que posés fi a la falta de diàleg i
sintonia per posar unes bases sòlides de funcionament i interrelació de cara el
futur. Si uns i altres s’entesten en no buscar l’entesa, el desengany està
servit. Ho veurem en ben pocs mesos.
Per la meva part, he decidit, no continuar amb
escrits sobre el mateix tema per no avorrir al personal, i poder parlar de
molts altres temes, més diversos i més territorials.
# posted by joan roma cunill @ 11:10 AM 
