Monday, January 09, 2017

 

LA CANÇÓ DE L'ENFADÓS - art. Nació Digital Solsona

LA CANÇÓ DE L’ENFADÓS .
En Miquel Iceta, posa com exemple del procés independentista, una noria que sí mou aigua i va donant voltes, però no avança cap enlloc, perquè està fortament collada en els seus extrems, precisament perquè no surti de la guia. En el meu cas, poso l’exemple d’un esportista fent pràctiques en una bicicleta estàtica. Ja pot anar pedalant i suant, que no anirà mai enlloc.
Així estem a Catalunya amb el procés independentista, del qual en parlem molt, però cinc anys després encara es pregunta si podran fer o no referèndum, si serà pactat i acordat, o unilateral, o si tiraran endavant una DUI ( declaració unilateral d’independència) o si emprendran el vol sense cap resolució concreta.
Tampoc hi ha pregunta per l’imaginat referèndum que hauria de ser el proper mes de setembre, ni queden resolts temes tant importants i rellevants com les infraestructures per dur-lo a terme, instal·lacions, material, personal...En resum, es van donant voltes i més voltes sobre el mateix tema, sense prendre cap decisió concreta i rellevant. Fins quan ? Ningú ho sap perquè ni els propis promotors ho tenen clar. Sembla impossible, però la realitat és que la improvisació és la nota predominant.
Ara mateix, l’antiga Convergència està sumida en un mar de dubtes per quan el president Puigdemont ha deixat clar que no vol ser candidat, a les més que properes noves eleccions. Greu problema perquè no tenen recanvi o almenys recanvi amb prou popularitat com per poder competir en igualtat de condicions amb la resta de partits que sí en tenen. Si a tot plegat li sumem els resultats de les darreres enquestes , a qui més li preocupen unes noves eleccions és al PDECAT ( antiga Convergència).
Però que ningú ho dubti, també hi ha pànic a ERC. Anar a eleccions, treure un raonable bon resultat que obligui Oriol Junqueras a pactar amb altres partits i optar a la presidència d’un país, fortament endeutat, i amb un garbuix mental entorn a la independència, és garantia de cremar-se en pocs mesos o anys, i anar a les tenebres de la oposició durant una molt llarga temporada. Fins ara, ERC està còmodament assentada en un segon lloc, deixant el protagonisme al president Puigdemont que només pot que llençar proclames i eslògans, buits de contingut, i amb el fracàs de la independència a l’horitzó.
Ara bé, si ERC ha de passar a la portada, les coses canvien, perquè ja no podria defugir la presa de decisions i li correspondria no solament encapçalar el govern del dia a dia, sinó donar resposta a tots els independentistes convençuts de que tenen a tocar la creació d’un nou Estat. Defraudar aquestes expectatives és trencar amb el procés i passar a la història amb un ben trist paper. No seria la primera vegada per ERC, però costa d’acceptar aquesta visió de futur.

Estem , doncs, en una mena de cançó de l’enfadós en que cada partit manté els seus principis i va jugant a veure quina peça mou el veí. Mentrestant, res de nou a l’horitzó, sinó és, esperar que el govern central cometi algun greu error que pugui justificar un canvi d’estratègia o d’objectius , als partits independentistes. El que diem, estem en una noria o pedalant en una bicicleta estàtica. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?