Friday, January 13, 2017
INDEFECTIBLEMENT - art. Regió 7
INDEFECTIBLEMENT.
Davant els dubtes expressats per l’alcaldessa
de Sant Cugat, i presidenta de la Diputació de Barcelona,Mercè Conesa (PDECAT),
respecte la celebració del referèndum d’autodeterminació, el president
Puigdemont va declarar de forma contundent: “indefectiblement el referèndum
tindrà lloc en el 2017”.” Indefectiblement es farà, i indefectiblement els seus
resultats seran vinculants..”
Per alguns, aquesta seguretat els és suficient
per quedar tranquils, però em permeto la llicència de modificar el contingut i
dir que “potser ,indefectiblement el president Puigdemont convocarà el
referèndum, però indefectiblement, aquest serà suspès, d’immediat, pel govern
central, i no tindrà lloc”.
En què fonamento aquesta afirmació ? Veiem
alguns elements bàsics i elementals per poder dur a terme un referèndum. El que
ha sortit més a la premsa és el tema econòmic , i d’aquí els 5,8 milions
d’euros que figuren en el pressupost 2017. Tot i ser important, és el menys
rellevant dels problemes per organitzar un referèndum. N’ hi ha de molt més
difícils de resoldre. Al cap i a la fi es podria demanar la participació
“voluntària i altruista” de tots els organitzadors i participants, o recollir
diners d’entitats i particulars, per pagar les despeses.
En fi, anem al gra. Si el govern Puigdemont
vol dur a terme un referèndum , ni pactat ni acordat, es trobarà amb el greu
inconvenient de no disposar d’un cens electoral com cal. El cens només el té
l’Estat, per mitjà de l’Institut Nacional d’Estadística ( INE). I per poder
votar és indispensable un cens actualitzat, fiable i legal. Tant dels ciutadans
de l’interior com dels que estan a l’exterior.
Tot el material electoral que tenen en dipòsit
els ajuntaments ,és propietat de l’Estat ( cabines, urnes, senyalització,
etc),sense la seva autorització no es pot utilitzar. I pel que fa centres de
votació en escoles, IES, centres cívics, etc, son propietat municipal, sense
autorització dels ajuntaments ,no es podrien fer servir.
Però, tot i ser importants els anteriors elements,
queden els més fonamentals per tractar. En una contesa electoral, sigui
referèndum o eleccions de qualsevol tipus, intervenen prop de 20.000
funcionaris. D’aquests n’ hi ha de municipals, de la Generalitat i de l’Estat.
Tots ells han jurat complir i fer complir els preceptes continguts en la
Constitució espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El mateix hem
fet tots els alcaldes, regidors i càrrecs polítics, en general.
La convocatòria d’un referèndum il·legal,
suposaria exigir trencar el jurament que tots els intervinents en la
organització, han / hem fet i conduir-los cap a la il·legalitat, amb tot el que
suposaria de prevaricació, malversació de fons, i altres delictes que comporten
de facto, la pèrdua de sou, lloc de treball, inhabilitació, i anar als
tribunals, en funció de la responsabilitat del càrrec que s’ostenta.
I per fer-ho, l’Estat no ha de fer servir ni
l’Exèrcit, ni la Guàrdia Civil o Policia Nacional. Li serveix la simple
publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat ( BOE) la suspensió del referèndum
convocat pel govern Puigdemont, i recordar quina és la legalitat vigent. Pels
20.000 funcionaris indispensables, i pels prop de 75.000 membres de les meses
electorals que haurien de fer de presidents i vocals, titulars o substituts( hi
ha 8.181 meses electorals), seria més que suficient per no travessar la línia
vermella fonamental entre la legalitat i la il·legalitat. I qui cregui que
l’Estat no s’atreviria, és que viu en un altre món o una altra dimensió. Es
més, no cal ser gaire espavilat per aventurar que tots els passos estan
pensats, meditats i a punt per ser posats en pràctica si des d’aquí es dona el
primer pas. El xoc de trens és una il·lusió o un somni, la realitat és que un
Estat té la força d’un tren, i el contrincant, la d’un vehicle utilitari.
Millor no fer la prova... Continuarà.
# posted by joan roma cunill @ 11:00 PM 
