Tuesday, January 17, 2017
EN TENSIÓ - art. Nació Digital Solsona
EN TENSIÓ.
Tenim el nostre
país, tensionat, i amb ell , a tota la gent. Es nota en l’ambient diari, en les
converses, en el treball...amb el resultat de fàcil crispació i fàcil
trencament de vincles entre persones que discrepen de com s’estan portant les
coses per una part i l’altra. Entenent per una part, Catalunya, i per l’altra,
el govern central.
Mai haguéssim hagut
d’arribar a la situació actual si hagués imperat el seny i el diàleg. Son
normals les desavinences entre governs i partits diferents, però la més elemental
prudència obliga acostar posicions i arribar a acords, de mínims, a l’espera
d’ampliar-los més endavant. Ara i aquí, per alguns l’acord ja no és possible i
només batallen pel trencament. Entenent per trencament, la independència.
Ho he dit, diverses
vegades, en aquestes mateixes pàgines de Nació Digital. No veig cap
possibilitat d’assolir la independència. Ni tant sols de dur a terme el
referèndum d’autodeterminació, ni pactat i acordat, ni unilateral. El govern
central, aquest i qualsevol altre, no pot autoritzar un referèndum
d’autodeterminació perquè li prohibeix la Constitució, i permetre’l, en un
territori, equivaldria a facilitar-lo en qualsevol altre. Impensable per
impossible. Però, tampoc la Generalitat pot dur-lo a terme de forma unilateral
per quan no disposa dels elements bàsics per fer-lo: cens electoral, personal
tècnic, funcionaris, juntes electorals, etc... i sobretot, la legalitat que
l’empari.
Perquè es manté el
compromís si se sap no es podrà complir ? Els dirigents independentistes son
esclaus de les seves paraules i de les seves fugides endavant, pensant que
algun fet excepcional els vindrà a ajudar...ja sé que pot semblar simple, però
la mediocritat dels que estan al capdavant del govern i dels partits
independentistes, així ho fa pensar. Ara mateix estic convençut del desig,
d’aquests dirigents, de que la CUP tiri per terra els pressupostos per 2017, i
puguin convocar eleccions, com sortida excepcional i justificativa, de no fer
el referèndum.
Així estem, i així
continuarem uns mesos més. Pocs, perquè el temps passa volant i d’aquí mig any
el referèndum ha d’estar convocat, per molt que el vulguin retardar, per evitar
la seva suspensió per part del govern central. Però, és que per molt que el
retardin, 24 hores son suficients per presentar un recurs
d’inconstitucionalitat, i paralitzar qualsevol preparatiu. I cap funcionari
municipal, autonòmic o estatal s’atrevirà a vulnerar la llei. Com tampoc cap
polític, o molt pocs, pel deure de complir i fer complir la legalitat vigent.
Bé, aquesta és la
realitat, o el que jo crec és la situació present. Tenim el país dividit, tensionat i crispat
per una crisis econòmica, afegida a la política, de dimensions sense
precedents, de manera que el més urgent seria recuperar la iniciativa perduda,
canviar de pactes en el Parlament, i retornar a la via del diàleg i la
negociació, exigint canvis legislatius que permetessin unes garanties de
funcionament i convivència, trencades en els darrers anys. No fer-ho, és anar
al fracàs més absolut. Em temo que aquesta és la via escollida pels actuals
governants.