Tuesday, January 17, 2017

 

EN TENSIÓ - art. Nació Digital Solsona

EN TENSIÓ.
Tenim el nostre país, tensionat, i amb ell , a tota la gent. Es nota en l’ambient diari, en les converses, en el treball...amb el resultat de fàcil crispació i fàcil trencament de vincles entre persones que discrepen de com s’estan portant les coses per una part i l’altra. Entenent per una part, Catalunya, i per l’altra, el govern central.
Mai haguéssim hagut d’arribar a la situació actual si hagués imperat el seny i el diàleg. Son normals les desavinences entre governs i partits diferents, però la més elemental prudència obliga acostar posicions i arribar a acords, de mínims, a l’espera d’ampliar-los més endavant. Ara i aquí, per alguns l’acord ja no és possible i només batallen pel trencament. Entenent per trencament, la independència.
Ho he dit, diverses vegades, en aquestes mateixes pàgines de Nació Digital. No veig cap possibilitat d’assolir la independència. Ni tant sols de dur a terme el referèndum d’autodeterminació, ni pactat i acordat, ni unilateral. El govern central, aquest i qualsevol altre, no pot autoritzar un referèndum d’autodeterminació perquè li prohibeix la Constitució, i permetre’l, en un territori, equivaldria a facilitar-lo en qualsevol altre. Impensable per impossible. Però, tampoc la Generalitat pot dur-lo a terme de forma unilateral per quan no disposa dels elements bàsics per fer-lo: cens electoral, personal tècnic, funcionaris, juntes electorals, etc... i sobretot, la legalitat que l’empari.
Perquè es manté el compromís si se sap no es podrà complir ? Els dirigents independentistes son esclaus de les seves paraules i de les seves fugides endavant, pensant que algun fet excepcional els vindrà a ajudar...ja sé que pot semblar simple, però la mediocritat dels que estan al capdavant del govern i dels partits independentistes, així ho fa pensar. Ara mateix estic convençut del desig, d’aquests dirigents, de que la CUP tiri per terra els pressupostos per 2017, i puguin convocar eleccions, com sortida excepcional i justificativa, de no fer el referèndum.
Així estem, i així continuarem uns mesos més. Pocs, perquè el temps passa volant i d’aquí mig any el referèndum ha d’estar convocat, per molt que el vulguin retardar, per evitar la seva suspensió per part del govern central. Però, és que per molt que el retardin, 24 hores son suficients per presentar un recurs d’inconstitucionalitat, i paralitzar qualsevol preparatiu. I cap funcionari municipal, autonòmic o estatal s’atrevirà a vulnerar la llei. Com tampoc cap polític, o molt pocs, pel deure de complir i fer complir la legalitat vigent.

Bé, aquesta és la realitat, o el que jo crec és la situació present.  Tenim el país dividit, tensionat i crispat per una crisis econòmica, afegida a la política, de dimensions sense precedents, de manera que el més urgent seria recuperar la iniciativa perduda, canviar de pactes en el Parlament, i retornar a la via del diàleg i la negociació, exigint canvis legislatius que permetessin unes garanties de funcionament i convivència, trencades en els darrers anys. No fer-ho, és anar al fracàs més absolut. Em temo que aquesta és la via escollida pels actuals governants. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?