Thursday, January 26, 2017
EL DELIRI VA EN AUGMENT- art. Blogesfera socialista
EL DELIRI VA EN
AUGMENT.
Perdut el nord, perdut el sud, no hi ha res pitjor en la vida política que
caure en els excessos, i en el ridícul més espantós. Tant el PEDeCAT, com ERC,
estan ficats en un immens fangar del qual no saben com sortir. A falta d’un
camí segur, o mínimament raonable, s’embranquen cap a sortides inversemblants,
per no dir, extravagants que no troben cap mena de comprensió ni interès, en
altres latituds, on el rigor i la serietat son cartes indispensables de
presentació.
Acabem una setmana, amb exemples clars i paradigmàtics del que vull dir. En
primer lloc una polèmica, típica de casa nostra, amb la participació estel·lar
de membres del PP que no poden estar callats ni quiets, ni cinc minuts, i que
ha mostrat com no s’han de fer les coses a nivell de la
UE. Anar a Brussel·les, a fer una xerrada a
trio, en 4 idiomes per demostrar ser més polifacètics i més plurilingüístics
que el govern central, és més propi d’infants que d’homes de govern.
Que tota una Consellera de Governació, responsable dels funcionaris de la Generalitat , recomani
demanar festa el 6 de febrer per anar a fer de claca, i acompanyament de l’ex
president Mas, davant el TSJC, tampoc és cap exemple de bon fer. En cap país de
llarga tradició democràtica s’els ocurriria manifestar-se davant d’un tribunal,
ni davant del Parlament, ni davant de cap institució de les considerades
bàsiques, en un estat democràtic. Aquí, no solament es fa, és que s’impulsa des
del propi govern.
I per reblar el clau, acabem la setmana amb una polèmica, inevitable i
paradoxal pel que té d’elements essencials per fer-la més “espectacular”.
L’inefable, ex jutge Santi Vidal, no pot deixar els focus dels mitjans de
comunicació, i acostumat a ser el centre de la polèmica, ha de continuar els
seus shows.
En la ruta de prèdiques pel país, ha de fer veure que té informació
“confidencial”, “top secret”, i que està entre els privilegiats del procés
independentista. Els que mouen els fils , a l’ombra, i preparen les accions més
agosarades i secretes, de cara a la victòria final: la independència, i la
creació de la República Catalana ,
en la qual deu pensar, tindrà el protagonisme que tanta valentia, mereix.
I com que a alguns se’ls infla la boca, i ja no ve d’un pam, el que diuen o
volen dir, llença suposades/ imaginades informacions confidencials, del qual
ell és un dels dipositaris, més fervents. En una xerrada, explica com qui
informés d’una costellada, que el govern de la Generalitat ha anat
usurpant dades fiscals de tots els catalans, per conformar el cens electoral
que només té l’Estat, per mitjà de l’INE. A més, ja deixa clar que això és astúcia
catalana, no il·legalitat espanyola.
I com que ha de demostrar quan espavilat i ben informat està, continua
dient que ja han fet la llista dels 800 jutges que exerceixen a Catalunya, per
enviar-ne uns 500 a
Espanya i quedar-se amb uns 300 que poden servir al país. Els altres se suposa
que son de poc fiar, per no dir “botiflers”, ras i curt.
Però, el deliri ha de continuar i disposar d’informació “top secret” sense
poder-la explicar, no té mèrit, de manera que exposa pactes secrets amb les
forces de l’OTAN, de cara l’encaix de la Catalunya independent, en el concert de les
nacions, a nivell de defensa.
No segueixo, perquè seria donar un protagonisme excessiu a una persona que
ja mai he cregut sincera ni propera. Massa protagonisme, massa ego, en els
temps de jutge, i massa creure’s un profeta, capaç d’elaborar una constitució
catalana, en els temps lliure que li deixava la feina de jutge.
Dit això, el mal que s’està fent al país, és enorme. En aquest article,
descric només 3 fets, en una sola setmana. La conferència a trio a Brussel·les,
la crida a fer festa el dia 6 F ,
per part dels funcionaris, per anar a acompanyar l’ex president Mas, davant el
TSJC, i finalment unes declaracions i posicionaments d’un Senador i membre
Assessor de la Conselleria
de Justícia del Govern de la
Generalitat , en temes més que delicats i amb crides a cometre
il·legalitats...No anem bé. Si algú no para aquesta dinàmica embogida, prendrem
mal. I tots sabem que si aquí les coses van com van, en el Madrid polític no
van millor. El seny s’ha de recuperar per les dues bandes, i quan més aviat
millor.