Thursday, January 26, 2017

 

EL DELIRI VA EN AUGMENT- art. Blogesfera socialista



EL DELIRI VA EN AUGMENT.
Perdut el nord, perdut el sud, no hi ha res pitjor en la vida política que caure en els excessos, i en el ridícul més espantós. Tant el PEDeCAT, com ERC, estan ficats en un immens fangar del qual no saben com sortir. A falta d’un camí segur, o mínimament raonable, s’embranquen cap a sortides inversemblants, per no dir, extravagants que no troben cap mena de comprensió ni interès, en altres latituds, on el rigor i la serietat son cartes indispensables de presentació.
Acabem una setmana, amb exemples clars i paradigmàtics del que vull dir. En primer lloc una polèmica, típica de casa nostra, amb la participació estel·lar de membres del PP que no poden estar callats ni quiets, ni cinc minuts, i que ha mostrat com no s’han de fer les coses a nivell de la UE. Anar a Brussel·les, a fer una xerrada a trio, en 4 idiomes per demostrar ser més polifacètics i més plurilingüístics que el govern central, és més propi d’infants que  d’homes de govern.
Que tota una Consellera de Governació, responsable dels funcionaris de la Generalitat , recomani demanar festa el 6 de febrer per anar a fer de claca, i acompanyament de l’ex president Mas, davant el TSJC, tampoc és cap exemple de bon fer. En cap país de llarga tradició democràtica s’els ocurriria manifestar-se davant d’un tribunal, ni davant del Parlament, ni davant de cap institució de les considerades bàsiques, en un estat democràtic. Aquí, no solament es fa, és que s’impulsa des del propi govern.
I per reblar el clau, acabem la setmana amb una polèmica, inevitable i paradoxal pel que té d’elements essencials per fer-la més “espectacular”. L’inefable, ex jutge Santi Vidal, no pot deixar els focus dels mitjans de comunicació, i acostumat a ser el centre de la polèmica, ha de continuar els seus shows.
En la ruta de prèdiques pel país, ha de fer veure que té informació “confidencial”, “top secret”, i que està entre els privilegiats del procés independentista. Els que mouen els fils , a l’ombra, i preparen les accions més agosarades i secretes, de cara a la victòria final: la independència, i la creació de la República Catalana, en la qual deu pensar, tindrà el protagonisme que tanta valentia, mereix.
I com que a alguns se’ls infla la boca, i ja no ve d’un pam, el que diuen o volen dir, llença suposades/ imaginades informacions confidencials, del qual ell és un dels dipositaris, més fervents. En una xerrada, explica com qui informés d’una costellada, que el govern de la Generalitat ha anat usurpant dades fiscals de tots els catalans, per conformar el cens electoral que només té l’Estat, per mitjà de l’INE. A més, ja deixa clar que això és astúcia catalana, no il·legalitat espanyola.
I com que ha de demostrar quan espavilat i ben informat està, continua dient que ja han fet la llista dels 800 jutges que exerceixen a Catalunya, per enviar-ne uns 500 a Espanya i quedar-se amb uns 300 que poden servir al país. Els altres se suposa que son de poc fiar, per no dir “botiflers”, ras i curt.
Però, el deliri ha de continuar i disposar d’informació “top secret” sense poder-la explicar, no té mèrit, de manera que exposa pactes secrets amb les forces de l’OTAN, de cara l’encaix de la Catalunya independent, en el concert de les nacions, a nivell de defensa.
No segueixo, perquè seria donar un protagonisme excessiu a una persona que ja mai he cregut sincera ni propera. Massa protagonisme, massa ego, en els temps de jutge, i massa creure’s un profeta, capaç d’elaborar una constitució catalana, en els temps lliure que li deixava la feina de jutge.

Dit això, el mal que s’està fent al país, és enorme. En aquest article, descric només 3 fets, en una sola setmana. La conferència a trio a Brussel·les, la crida a fer festa el dia 6 F, per part dels funcionaris, per anar a acompanyar l’ex president Mas, davant el TSJC, i finalment unes declaracions i posicionaments d’un Senador i membre Assessor de la Conselleria de Justícia del Govern de la Generalitat, en temes més que delicats i amb crides a cometre il·legalitats...No anem bé. Si algú no para aquesta dinàmica embogida, prendrem mal. I tots sabem que si aquí les coses van com van, en el Madrid polític no van millor. El seny s’ha de recuperar per les dues bandes, i quan més aviat millor.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?