Thursday, December 29, 2016
VUIT PERSONATGES DEL PASSAT - art. Blogesfera socialista
VUIT PERSONATGES DEL PASSAT, PER COORDINAR EL
PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
Vindrà el dia en
que les giragonses del procés independentista donarà per un màster en
polítiques sorprenents, o per un doctorat en estranyes confluències del passat,
en el rabiós moment present. Ho dic a la vista de la proposta presentada pel
president Puigdemont, d’encarregar la coordinació del Pacte Nacional pel
Referèndum, a vuit personatges del passat, als quals havíem ja desat en el
bagul dels records. Bé, en el cas dels socialistes, en el bagul dels mals
records. M’explico pels qui no sàpiguen de què va la cosa.
A la “cimera” del
divendres passat, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir es va transformar en el
Pacte Nacional pel Referèndum ( sí, hem tornat cinc pobles enrere), i per
animar al personal el president Puigdemont va proposar 8 noms per encapçalar-lo,
3 d’ells procedents del món socialista, precisament amb la intenció que puguin
atreure militants, simpatitzants i votants del PSC cap aquest Pacte. Déu li
conservi la vista perquè el que és el coneixement del món socialista, el té
molt atrofiat.
Dels 8 proposats,
en conec bé a 4, i de referència directa, als altres 4, de manera que la
primera gran sorpresa va ser precisament aquesta llista i aquests noms. Perquè
? Doncs, perquè procedents del PSC, proposa a Maite Arqué, ex alcaldessa de
Badalona i ex senadora, i a Joan Ignasi Elena ( Natius) ex alcalde Vilanova i
la Geltrú i ex diputat al Parlament. Home, d’entrada, aquests dos noms
difícilment produiran entusiasme, confiança o ganes de participar en un Pacte
on ells hi siguin, per part dels votants socialistes. Els qui coneixem les
seves trajectòries i posicionaments en els darrers anys, no considerem siguin
representatius de cap ànima socialista. En quan a la tercera persona, Itziar
González, era regidora independent en el Grup Socialista a l’ajuntament de
Barcelona, i per tant molt poc lligada al partit.
Dels altres
proposats conec bé a Carme Laura Gil, ex Consellera d’Educació i ex diputada en
el Parlament on varem coincidir, a l’igual que amb Carme Porta, d’ERC, que va
estar a la Secretaria de Polítiques Familiars en temps de la Consellera Anna
Simó. I per últim també calia tenir-hi un altre ex diputat per ICV, com Jaume
Bosch o Francesc Pané, que ho era per Lleida. I per tancar el vuitè lloc, en
Francesc de Dalmases , director de revistes catalanes.
Veus aquí com es va
muntant i desmuntant l’entramat sobiranista, bé, ja li podem dir
independentista , tot i que amb canvis tant constants i rellevants que ja ningú
sap ben bé a quina pantalla estem del procés. I aquí rau el gran despropòsit de
tot plegat, perquè els capdavanters no semblen conscients del caos en que s’han
ficat. Volen aplegar tothom sota un mateix paraigües, confiant en que s’hi vagi
sumant tothom, malgrat les enormes contradiccions quotidianes. Creuen avançar
pel bon camí, en una sensació que viuen en una altra realitat. Fabriquen els
seus somnis, segons les seves conveniències, i creuen que posant unes persones
al davant d’un muntatge tant poc sòlid i consistent, com aquest, ja se’n
sortiran.
Els radicalment
convençuts del procés, hauran sortit contents de la cimera de divendres passat,
però els menys radicals o menys entossudits, suposo deuen estar perplexes per
aquesta nova giragonsa. Per la meva part, constato una vegada més la capacitat
d’improvisació i sorpresa d’uns capdavanters institucionals que demostren la
seva mediocritat i incapacitat per portar res, a bon port. Només queda esperar
uns mesos més, per constatar-ho.