Thursday, December 29, 2016

 

VUIT PERSONATGES DEL PASSAT - art. Blogesfera socialista

VUIT PERSONATGES DEL PASSAT, PER COORDINAR EL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.
Vindrà el dia en que les giragonses del procés independentista donarà per un màster en polítiques sorprenents, o per un doctorat en estranyes confluències del passat, en el rabiós moment present. Ho dic a la vista de la proposta presentada pel president Puigdemont, d’encarregar la coordinació del Pacte Nacional pel Referèndum, a vuit personatges del passat, als quals havíem ja desat en el bagul dels records. Bé, en el cas dels socialistes, en el bagul dels mals records. M’explico pels qui no sàpiguen de què va la cosa.
A la “cimera” del divendres passat, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir es va transformar en el Pacte Nacional pel Referèndum ( sí, hem tornat cinc pobles enrere), i per animar al personal el president Puigdemont va proposar 8 noms per encapçalar-lo, 3 d’ells procedents del món socialista, precisament amb la intenció que puguin atreure militants, simpatitzants i votants del PSC cap aquest Pacte. Déu li conservi la vista perquè el que és el coneixement del món socialista, el té molt atrofiat.
Dels 8 proposats, en conec bé a 4, i de referència directa, als altres 4, de manera que la primera gran sorpresa va ser precisament aquesta llista i aquests noms. Perquè ? Doncs, perquè procedents del PSC, proposa a Maite Arqué, ex alcaldessa de Badalona i ex senadora, i a Joan Ignasi Elena ( Natius) ex alcalde Vilanova i la Geltrú i ex diputat al Parlament. Home, d’entrada, aquests dos noms difícilment produiran entusiasme, confiança o ganes de participar en un Pacte on ells hi siguin, per part dels votants socialistes. Els qui coneixem les seves trajectòries i posicionaments en els darrers anys, no considerem siguin representatius de cap ànima socialista. En quan a la tercera persona, Itziar González, era regidora independent en el Grup Socialista a l’ajuntament de Barcelona, i per tant molt poc lligada al partit.
Dels altres proposats conec bé a Carme Laura Gil, ex Consellera d’Educació i ex diputada en el Parlament on varem coincidir, a l’igual que amb Carme Porta, d’ERC, que va estar a la Secretaria de Polítiques Familiars en temps de la Consellera Anna Simó. I per últim també calia tenir-hi un altre ex diputat per ICV, com Jaume Bosch o Francesc Pané, que ho era per Lleida. I per tancar el vuitè lloc, en Francesc de Dalmases , director de revistes catalanes.
Veus aquí com es va muntant i desmuntant l’entramat sobiranista, bé, ja li podem dir independentista , tot i que amb canvis tant constants i rellevants que ja ningú sap ben bé a quina pantalla estem del procés. I aquí rau el gran despropòsit de tot plegat, perquè els capdavanters no semblen conscients del caos en que s’han ficat. Volen aplegar tothom sota un mateix paraigües, confiant en que s’hi vagi sumant tothom, malgrat les enormes contradiccions quotidianes. Creuen avançar pel bon camí, en una sensació que viuen en una altra realitat. Fabriquen els seus somnis, segons les seves conveniències, i creuen que posant unes persones al davant d’un muntatge tant poc sòlid i consistent, com aquest, ja se’n sortiran.

Els radicalment convençuts del procés, hauran sortit contents de la cimera de divendres passat, però els menys radicals o menys entossudits, suposo deuen estar perplexes per aquesta nova giragonsa. Per la meva part, constato una vegada més la capacitat d’improvisació i sorpresa d’uns capdavanters institucionals que demostren la seva mediocritat i incapacitat per portar res, a bon port. Només queda esperar uns mesos més, per constatar-ho.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?