Saturday, December 10, 2016
UN CATALÀ CAP A LA PRESIDÈNCIA DE FRANÇA - art. Nació Digital Solsona
UN CATALÀ CAP A LA PRESIDÈNCIA DE LA REPÚBLICA
FRANCESA.
Manuel Valls Galfetti, de 54 anys, nascut a
Barcelona l’any 1962, casat amb una francesa, pare de 4 fills i lògicament
ciutadà francès, ha donat el pas de passar de Primer Ministre, a voler ser President
de la República. Un fet autènticament històric per a tots nosaltres, però també
per la pròpia República Francesa per quan mai s’havia donat aquesta
circumstància d’un Primer Ministre, esdevingués candidat a la Presidència, com
tampoc que un President, no decidís voler repetir mandat. Tres fets històrics,
per una contesa electoral de gran importància pels francesos, però també per a
tota la UE.
Sóc un fervent seguidor de Manuel Valls, amb
grans interrogants sobre si esdevindrà , un nou líder mundial de la social
democràcia com per fer-la sortir del forat en que es troba. El temps i les
seves accions ho diran. La seva trajectòria és llarga, malgrat la joventut, i
curiosa. Va ser durant 11 anys alcalde la ciutat d’Evry, i encara ara, ostenta
el càrrec de Regidor d’aquesta ciutat, cosa curiosa i molt habitual en els
grans polítics francesos. Poden mantenir i compaginar els més alts càrrecs de
la República, i alhora ser alcaldes o regidors dels seus pobles d’origen o de
vida. Això sol ja el fa un personatge peculiar i entranyable pels qui estem en
algun ajuntament.
Però bé, tornant a la batalla, cal dir que és
un home d’una capacitat de treball brutal. El segueixo tot sovint, per interès
polític però també degut al meu costum de sintonitzar cadenes europees per
mantenir vius els idiomes que he estudiat i parlat durant anys ( francès,
alemany, anglès, italià i rus). L’he pogut veure en grans debats amb altres
contrincants, i és un adversari temible. Té una oratòria clara, precisa i molt
pedagògica. I lògicament una ambició immensa com per llançar-se a la batalla
política amb cos i ànima. Serà bo de veure’l enfrontar-se amb el seu antic
Ministra Macron que va sortir abans del Consell de Ministres per iniciar la
carrera electoral, de forma immediata.
El seu programa és controvertit perquè molts
el situen a la banda més liberal del socialisme, amb una gran duresa sobre les
reformes pendents. Es un acèrrim partidari de grans i profundes reformes en
tots els nivells de l’administració com ja ho ha demostrat amb la
regionalització del país, reduint a menys de la meitat, els territoris
regionals. Però li queden dotzenes d’iniciatives que trasbalsaran la vella
França si arriba a la presidència. Però, son persones com ell els que fan falta
en aquests moments en que ningú s’atreveix a emprendre grans canvis, i tots els
deixen pel qui vingui darrere.
Comença, doncs, la gran lluita en el país veí,
per la presidència, i per una nova França, dintre d’una nova UE, en la qual
forma el principal pilar, juntament amb Alemanya. Serà interessant seguir el
camí que ara mateix inicia, a títol personal, però també col·lectiu. I seria
xocant veure com una persona , nascuda a Barcelona, esdevé President de la
República Francesa. Per la preparació que té, per la capacitat de treball i la
innovació del seu discurs, pot trencar esquemes i arribar a la màxima
magistratura. Escoltem-lo i seguim-lo que de ben segur en podrem treure profit.
# posted by joan roma cunill @ 10:41 PM 
