Wednesday, December 21, 2016
PEL MAL CAMÍ, A ESPANYA - art. Blogesfera Socialista
PEL MAL CAMÍ, A
ESPANYA.
A diferència del
que exposava ahir, en aquestes mateixes pàgines, respecte el redreçament del
PSC, a nivell intern, i la seva bona exposició, a nivell extern; no puc dir el
mateix pel que fa el PSOE. Considero un autèntic despropòsit, la continuïtat de
la Gestora, i la no convocatòria immediata de Primàries, i Congrés Federal. Es
més, cada dia que passa dona més la impressió d’una Gestora – titella, dels
interessos d’uns quants “barons”i una “baronessa o sultana” que vol tenir tots
els avantatges, abans no emprengui el camí cap a la Secretaria General.
No anem bé, perquè
qui hauria d’impulsar canvis profunds, s’amaga al darrere de la Gestora i de
reglaments interpretats a gust de la protagonista, per exigència del guió. D’entrada
que tothom parli de “barons”, “sultana”, i altres epítets similars, ja dona una
pèssima imatge d’un partit d’esquerres en que tots valem igual, i tots tenim
els mateixos drets i deures. Però no sembla d’acceptació general aquest
principi tant elemental. De tant en tant, surten globus sonda, posant límits a
les Primàries perquè no valgui igual un vot de militant que un d’un dirigent,
de manera que alguns voldrien fer Primàries en un sistema de vot ponderat o
modificat, per evitar tendències “poc controlables”....
Aquesta mena de
caos informatiu i organitzatiu, diu molt de la situació actual del PSOE, en el
sentit de desorientació i falta de guió. I quan algú posa en marxa algun
dispositiu, ho pot fer de la pitjor manera possible com varem poder veure fa
pocs dies en una mena d’acte de llançament de candidata a la Secretaria
General, amb un Rodríguez Zapatero, fent de “padrí” de Susana Díaz. A qui se li
acut treure Rodríguez Zapatero com figura adequada per “investir” de candidata
a Susana Díaz ??? Qui pot creure que aquesta era una bona via per despertar l’interès
dels militants ? O dels ciutadans, en general ?
D’aquí uns anys,
segurament la història serà més justa amb el llegat de Rodríguez Zapatero, però
ara i aquí, poca gent en té un bon record, per uns quants greus errors comesos,
sobretot en el tram final de mandat. Agradi o no aquesta situació, sigui justa
o no, la realitat és la que és, i no la que voldríem que fos. La majoria d’espanyols
no tenen en bon concepte a l’ex president, i per tant, és un greu error treure’l
com avalador d’una candidatura a la Secretaria General del PSOE. Ja només
falta, que aparegui Felipe González, després dels greus errors comesos, fa
poques setmanes.
Es a dir, si algú
volia començar amb mal peu la candidatura de Susana Díaz, ho va aconseguir
sobradament. Lligar una mala candidata a un ex president de no bon record,
comporta una suma d’estupideses que un partit històric com el PSOE no mereix
cometre. I és que quan un partit està en crisi, els problemes se li acumulen i
qualsevol inepte es considera il·luminat per endegar operacions increïbles. En
aquestes estem. I mentrestant, el Grup Parlamentari va per lliure, i decideix
com millor li sembla què pacta amb el PP, o amb altres forces polítiques. Es
una mena d’ànec sense cap que va corrent sense saber ben bé cap on.
Tenim, doncs, un
PSOE absolutament desnortat, amb una Gestora obsessionada en posar pals a les
rodes a Pedro Sánchez o a possibles altres candidats, per facilitar l’arribada
de Susana Díaz a la Secretaria General. Aquesta és la imatge i la impressió que
en traiem de la seva actuació, i per aquesta via els pot caure tot el pes del
partit. Vull dir de tota la militància o de bona part. Estem cansats d’aquest
mal joc. Volem un PSOE renovat, valent, coherent , amb un lideratge sòlid, en
sintonia amb la militància. Si algú creu que, per qüestions pràctiques, el
millor és posar-hi la capdavantera de la Federació més important, i així
resoldre el conflicte, s’equivoca. No trobo en Susana Díaz, la persona més
adequada per liderar el PSOE, ni per idees, ni per gestió ni per sintonia amb
militants i territoris. Deixem, doncs, que sigui la militància la que decideixi
, sense tripijocs que impedeixin l’aparició d’altres candidats o candidates, en
condicions d’igualtat. I fem-ho, ja. Cada dia que passa es fa més urgent. A
Espanya, anem per molt mal camí.
# posted by joan roma cunill @ 8:55 AM 
