Tuesday, December 20, 2016
PEL BON CAMÍ, A CATALUNYA - art. Nació Digital Solsona
PEL BON CAMÍ ,A CATALUNYA.
Quan més s’acosta el inevitable xoc de trens,
més símptomes apareixen sobre canvis en el mapa català, respecte el que la gent
realment pensa del procés sobiranista i el seu futur. Aquesta setmana ,tenim
l’enquesta de El Periódico de Catalunya, en que ERC apareix com el partit que
aplega la major part del vot independentista, i deixa el PDeCat ( la antiga
CDC) en un quart o cinquè lloc. També la CUP perd una part dels seus votants
que passen suposadament a ERC, i es produeix pel cantó no independentista un
canvi notable en la valoració i votació al PSC, amb un fort augment, posant-lo
de segona força en el Parlament, per davant de C’s, i de CSQP. El PP queda pràcticament igual.
I si l’enquesta és prou ja interessant, no ho és
menys, el que responen la majoria de catalans respecte del futur de
l’independentisme. Hi ha una clara i contundent majoria que creuen en un pacte
d’Estat, per millorar l’autonomia, en comptes de la independència. Es a dir,
molts dels que aposten per la independència, ho han fet o ho fan, per un sentit
clar de protesta davant el comportament del govern central del PP, més que no
pas per una aspiració d’independència o perquè realment la creguin viable o
possible.
Sumat una cosa a l’altra, queda clar el paper
positiu que juga el PSC com a pont entre uns i altres, buscant una sortida
assenyada al conflicte Catalunya – Govern central del PP. Podem estar dolguts i
emprenyats, però no per això ens hem de tirar daltabaix del pont, sinó, hem de
refer el pont per exigir un canvi d’actitud i d’acció, per aconseguir una
reforma constitucional que blindi les competències en llengua, cultura i educació,
i garanteixi un sistema de finançament més just que l’actual.
Per alguns, tant l’enquesta com l’estudi
d’opinió, els semblaran poc representatives o simplement inventades, però la
realitat es va imposant i només cal veure l’assistència a les darreres concentracions,
per comprovar el cansament i esgotament de la població. Es en aquest nou marc,
en el qual Miquel Iceta està fent una feina excel·lent i incansable com
demostra la mateixa enquesta pel que fa resultats i valoració de lideratges.
Iceta ha esdevingut un autèntic líder, capaç de formular propostes que son
fonamentals per redreçar el rumb del partit socialista, i alhora de la política
catalana.
Ho veurem en els propers mesos, precisament
dintre de l’any, dit decisiu, per les forces independentistes. Estem a punt
d’entrar en l’any de l’anunciat referèndum, i de la pronosticada independència.
Ben aviat podrem comprovar el fracàs d’una cosa i altra. Es lògic, doncs, que
algú cridi a modificar el rumb i buscar una entesa que encara és possible, a la
vista de canvis importants que s’estan produint. El paper de Miquel Iceta pot
ser crucial, i d’aquí la recuperació del PSC com a partit – pont entre qui vol
trencar i qui vol refer relacions. Del resultat en depèn el nostre futur.
Malgrat els pessimistes, veiem com hi ha una modificació de rumb, lent, però
inexorable cap a posicions més realistes. I l’antiga Convergència, ha de
reflexionar si vol continuar cap al desastre, o es planteja retornar a
anteriors postulats en els quals la seva gent s’hi trobava més còmode i més
d’acord amb els seus ideals. Podríem anar de la mà a la recerca del temps i els
objectius perduts.
# posted by joan roma cunill @ 3:58 AM 
