Joan Roma

LLIÇÓ MAGISTRAL.

Mentrestant  aquí a Catalunya, anem donant voltes i més voltes a un guió independentista que canvia cada quatre o cinc setmanes, a Euskadi ens acaben de donar una lliçó magistral de realisme polític, amb uns objectius molt ambiciosos, sense per això trencar amb la legalitat, ni amb Espanya.

Molts diran que ells ho tenen més fàcil perquè el seu sistema de finançament és clarament beneficiós, i fins i tot, privilegiat, però la realitat és que varen sortir escaldats del Pla Ibarretxe, com per no repetir els errors del passat. Aquí, no n’hem après i insistim en anar per camins totalment inviables, com anem veient des de fa mesos, i com constatarem al llarg de l’any vinent.

I que ningú es queixi del sistema basc, perquè els catalans el varem considerar vell i antiquat, en els temps de la Transició ,quan es va plantejar una formula similar per a Catalunya. La realitat és que allà han anat a les qüestions pràctiques i segures, no perdent el temps, en somnis irrealitzables. El temps i els resultats els hi han donat la raó i només cal anar-hi a passar uns dies, per constatar el grau de desenvolupament i impuls actiu, que es veu per tot arreu.

La lliçó que en podem treure és que després de cada contesa electoral han aconseguit formar governs sòlids i coherents. Ara, han repetit una formula ja posada en pràctica en el passat com és un pacte entre el PNB i el PSE, amb un govern de onze conselleries, de les quals vuit estan en mans del PNB i tres en mans socialistes. A més el pacte proposa una modificació de l’Estatut d’Autonomia per ampliar-la, dintre del marc constitucional, per avançar en l’autogovern.

Allà, han pres nota del greu error comés aquí, quan Pasqual Maragall va decidir emprendre la via de redactar un nou Estatut, en comptes d’optar per la lluita per un nou sistema de finançament que era el més urgent. Aquí, tots sabíem que el nou Estatut, trencava els límits constitucionals. Des del propi president al darrer dels diputats, tots érem conscients de la cursa entre partits per veure qui afegia nous articles, i quins suposaven saltar-se preceptes constitucionals. Vaig viure en viu i en directe aquesta cursa, i ningú podrà dir que ens va sorprendre la batalla en les Corts Generals.

Tornant a Euskadi, tinc enveja de l’eficàcia administrativa de les seves institucions i organismes, i la bona coordinació entre el govern basc i les Diputacions forals, que son al cap i a la fi, les que recapten i disposen de les principals fonts de finançament; amb uns ajuntaments clarament beneficiats per aquesta “entente”, entre els diversos nivells administratius.

També tenen clar el benefici mutu de continuar dintre de l’Estat sense conflictes permanents que en res ajuden a solucionar els problemes de la gent. Molts no volen comparar situacions, diferents, per descomptat, però amb molts més punts en comú del que alguns voldrien. Si allà han aconseguit minimitzar conflictes i resoldre diferències, també aquí es podria fer, si es volgués jugar adequadament a les Corts Generals, tal com ha fet CiU al llarg de més de trenta anys. El memorial de greuges Catalunya – Madrid polític ,és extens, és cert, sobretot en l’etapa del PP en el govern, però es poden trobar aliats externs ( País Valencià, Balears, Astúries, ...) per trencar inèrcies que ens han greument perjudicat. Mai és tard per resoldre conflictes si hi ha decisió per fer-ho.