Thursday, December 22, 2016
LA DEMOCRÀCIA NO ESTÀ EN PERILL - art. Blogesfera socialista
Ni a Catalunya ni en el conjunt d’Espanya, la democràcia no està en perill,
malgrat declaracions, accions i mobilitzacions d’una part de les forces
independentistes que així ho volen fer creure. Ahir mateix en varem tenir un
bon exemple en el Parlament de Catalunya, debatent i aprovant proclames a favor
de la democràcia.
Per alguns, sinó es posen urnes quan ells volen, i pels motius que els
interessa, ja no es pot parlar de democràcia. Son els mateixos que en múltiples
ocasions no han deixat llibertat de vot ni de decisió ,a centenars
d’ajuntaments que volien exercir-lo. Son els mateixos que es queixen del
centralisme madrileny, sense parar compte del centralisme que patim els
catalans, quan la
Generalitat considera els Ajuntaments , institucions menors
d’edat, incapaços de tenir competències en urbanisme, medi ambient, mobilitat,
educació, etc, etc.
Sortir dels preceptes constitucionals i de l’estatut de Catalunya, no
suposa cap atac a la democràcia, al contrari, hem de complir amb el que
contenen les dues Cartes Magnes, per garantir el ple exercici dels drets i
deures democràtics. Tant senzill i clar com això. Però, en el maremàgnum en que
estem ficats, els independentistes han de convertir-se en víctimes, sinó, la
cosa no els funciona. Cada dia, han d’enviar missatges a la població de
suposats atacs, malentesos, conflictes...amb el Madrid polític per poder
alimentar els greuges, i evitar el desànim i l’abandonament de les tesis
independentistes.
Sempre, en tot lloc i moment, els nacionalismes necessiten d’enemics
exteriors per poder sobreviure. Si a més, tenen la sort de tenir a l’altra
banda, uns altres nacionalistes que els hi va de meravella el conflicte, ja
tenim l’escenari perfecte per continuar les batalles tradicionals.
Aquests dies hem vist les escasses mobilitzacions per l’encausament de la
presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Han volgut vendre el conflicte com
si en el Parlament no es podés parlar de tot, sense voler entendre que la
presidenta és la que decideix si una proposta, una resolució, un acord es pot
votar o no. Davant una sentència del Tribunal Constitucional, no hi pot haver
cap dubte. No es pot passar a votació i sinó s’hi està d’acord, es presenta
recurs, però no a l’inrevés, com s’ha fet. Es desobeeix el TC i després es
presenta la queixa.
En resum, els partits independentistes defensen la seva manera
d’interpretar la
Constitució , l’Estat d’Autonomia de Catalunya i totes les
altres lleis del món mundial. Si els hi van a favor, dòmino, les fan servir, si
els hi van en contra, intenten deslegitimar-les, dient que l’actual Constitució
es fruit d’una Transició mal portada, mal resolta...i ja està. Ells tant
contents. No es donen compte de l’immens mal que produeixen sobre la ciutadania
que contempla estorada com els seus dirigents i referents polítics, els hi
venen la idea, de que les lleis es compleixin si agraden, i sinó, no passa res.
Se les desprecia i ignora.
I si un tribunal resolt en contra d’ells, ho tenen tant fàcil com dir que
els Jutges son instruments al servei del Madrid polític, trencant amb el
principi de separació de poders, i donant per fet de que tots els jutges, son
parcials i al servei del poder de torn. Increïble inconsciència, però realitat
visible, cada dia.
I el mateix creuen poder fer amb les forces de seguretat. Alguns ni tant
sols tenen cap mania a comparar l’actuació dels Mossos d’Esquadra, amb la
policia franquista. I ho diuen molts que ni vivien quan estàvem sota la
dictadura.
Bé, toca serenar els ànims, i mantenir la calma. El temps posarà les coses
en el seu lloc, sobretot perquè la gent es va donant compte de en qui pot
confiar i en qui no. Qui és seriós i rigorós i qui no ho és. Tornem a mirar la
darrera enquesta de El Periódico, i veurem com la serietat i la coherència
comencen a donar els seus fruits. Qui més crida no és el que té més raó. I la
democràcia es defensa complint les lleis, començant pels dirigents i polítics,
en qualsevol lloc i moment.