Tuesday, December 27, 2016
JOVES PARTITS, ENVELLITS DE COP . PODEMOS I C'S- art. Nació Digital Solsona
JOVES PARTITS,
ENVELLITS DE COP: PODEMOS I C’S.
La dita popular ja
ho exposa clarament, malfiat de “l’arrencada de cavall, i parada de ruc”,
perquè no anirà lluny. Es a dir, aquells que volen anar tant de pressa, tant de
pressa, i fer-ho més bé i millor que ningú, al final, fan el ridícul i mostren
les seves febleses i inconsistències.
Ara mateix tenim
dos exemples paradigmàtics dels dos partits que havien de regenerar la vida
política del país, a Catalunya i Espanya: Podemos i C’s, tots dos en plenes
batalles internes per veure qui conserva el poder, i per intentar apagar tota
discrepància interna. Vaja, que de cop i volta han entrat en el món real, i
mostren que son de carn i óssos com la resta de partits, si bé, amb unes
presses per trencar-se com no havia passat en cap dels “històrics”.
A Ciutadans, el
problema els hi ve pel cantó de la definició. Volen transmutar-se de partit
socialdemòcrata a liberal, ras i curt. Es a dir, retallar tota la intervenció
pública, per deixar fluir la iniciativa privada, molt més eficient i activa,
segons ells. Després veiem com els grans liberals, son els que reclamen la
intervenció de l’Estat quan els negocis no els hi van bé, com hem vist amb el
cas Castor ( 1.300 milions), les autopistes de Madrid ( uns 4.500 milions), els
ajuts a la crisis bancària ( prop de 40.000 milions)...que paguem entre tots.
En resum, els liberals actuals son aquells als quals sempre els toca la
loteria. Si els negocis van bé, es queden els beneficis, i si els van malament,
imputen les pèrdues a l’Estat( és a dir, a tots nosaltres). Doncs, bé, en
aquest partit, també hi ha marro. Per la definició i per les maneres de
governar-lo, molt poc obertes, molt poc participatives, i molt
centralitzades...vaja, res de nou a l’horitzó, en tot el que criticaven dels
vells partits.
Pel que fa Podemos,
és un constant niu de sorpreses, en un partit nou, exemple de participació,
presència a les xarxes socials, ...i amb baralles quotidianes en tots els
racons on hi son presents, fins el punt de veure com canvien portaveus, d’un
dia per altre, o com el Secretari General pot destituir el Secretari d’Organització
per decret, cosa mai vista en cap dels vells partits, estil PSC, o altres...en
resum, ara podem seguir, en viu i en directe, les batalles campals prèvies al
seu Congrés, en que la prioritat no és el programa, el codi ètic, o altres
qüestions importants pels ciutadans, sinó quin serà el sistema de votació per
evitar guanyin uns o altres...del mateix partit. I no solament es trenquen pel
mig, sinó que diferents territoris, han decidit, anar per lliure. Vaja, també això
apareix com exemple del que criticaven dels vells partits. La lluita pel poder.
Heus aquí com la
realitat es va imposant, i demostra la feblesa d’arguments i recursos de joves
partits, apareguts en plena crisi econòmica, prometent canvis radicals, en els
fons i les formes, i com al cap d’un parell o tres d’anys, d’haver entrat en
les institucions ,es trinxen en mil batalles, en una demostració de la pitjor
política que tant criticaven. Tot plegat, ens ha de portar a no creure en
miracles ni en salvadors de la pàtria, com han volgut aparèixer els líders d’aquests
dos joves partits, pensant que amb la seva presència, canviarien el present i
futur del país. Es hora de tocar de peus a terra, i fer possible que els vells
partits, els històrics, es posin al dia, i tornin als seus orígens.
# posted by joan roma cunill @ 1:26 AM 
