Joan Roma

IBI I CADASTRE.

Estem en plena campanya de comunicació d’actualització de valors cadastrals, a prop de dos mil cinc-cents municipis d’Espanya, quatre-cents dels quals ,de Catalunya. I com és lògic en un tema com aquest, apareixen informacions contradictòries sobre la seva adequació o no, a la realitat.

Cal saber que pels ajuntaments, la recaptació de l’IBI ( impost béns immobles, o més conegut per la contribució) és de vital importància perquè tot queda en el poble / ciutat. Abans es feien revisions cadastrals cada cert temps, a tot el municipi, ara s’ha optat per canviar de sistema i anar per una actualització permanent. Es una bona solució, perquè abans els salts eren enormes entre una revisió i una altra, entre les quals podien passar vuit, deu, o quinze anys, i els valors cadastrals sofrien unes puges brutals que repercutien en els rebuts de manera desproporcionada.

Però, com en tot canvi de sistema, hi ha situacions que no son del tot justes, i obliguen a introduir nous canvis de cara el futur immediat. Estic d’acord en que el sistema depengui del Ministeri d’Hisenda, i sigui controlat per ell. De cap manera voldria tenir a les mans, el poder de posar, modificar o canviar el valor dels immobles, cosa que donaria peu a possibles sospites de parcialitat, favoritisme o subjectivitat en unes decisions, de les quals no solament en depèn el rebut de la contribució, sinó també el de patrimoni.

Però, hi ha tot un seguit de circumstàncies que no acaben d’encaixar amb la realitat del país, i molt especialment del gran territori, conegut per “món rural”. Avui em vull referir a aquest camp concret i deixaré per un altre dia, altres circumstàncies que tampoc son justes, en el tractament a determinats barris o zones de grans pobles o ciutats. Tornant, doncs, al “món rural”, algunes de les actualitzacions que s’han fet se situen lluny del valor “real” de l’immoble a dia d’avui. Què vull dir amb això ? Doncs, que si habitualment la Gerència de Cadastre, imputa valors, propers a la meitat del valor real, en molts casos del món rural, les valoracions son clarament desproporcionades a l’alça, i res tenen a veure amb la realitat del dia a dia.

Hi ha molts immobles en pobles rurals, que tot i ser de grans dimensions, i aparentment en bon estat, per tenir pedra a l’exterior, presentar una aparença bona, l’interior és clarament millorable, amb parts de l’edifici no habitables, o on caldria grans inversions per fer-los “llogables”. I els possibles lloguers en aquest àmbit rural, res tenen a veure amb els de pobles grans o ciutats, de manera que es produeix un desequilibri entre el valor cadastral, i el real, de forma clara i injusta. I la pedra exterior pot ser símbol de qualitat i luxe, en una ciutat, però no en un poble rural, on ha estat tradició, l’ús del material, més a l’abast, que tenien.

I si això és cert en els nuclis urbans rurals, encara ho és més, en les edificacions a pagès, on podem trobar grans cases pairals de més cinc-cents o fins i tot mil metres quadrats d’edificació, però només habitable, en un vint o trenta per cent. L’any de construcció serveix per reduir valoracions, però en alguns casos, és just , en altres, no, per raons diverses d’ús o renovacions realitzades. I aquí també podríem entrar en altres construccions fora de nuclis com càmpings, cases de turisme rural, i altres, en que convé modificar l’actual sistema per evitar desajustos considerables en les valoracions.

Hem avançat en la bona direcció, però convé corregir desajustos que les actualitzacions han mostrat clarament, en alguns casos concrets. Confio en que els responsables de Cadastre, revisin les apreciacions fetes, com per millorar la relació valor cadastral – valor real. Si una cosa han de tenir els impostos, és que siguin justos i equitatius.