Thursday, December 15, 2016
EL PODER DEL BOE - art. Nació Digital Solsona
EL PODER DEL BOE.
Ahir, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs del Govern Central,
contra els acords del Parlament de Catalunya, referits a la convocatòria d’un
referèndum d’autodeterminació, l’any vinent, 2017. Aquesta admissió, paralitza
qualsevol intent o moviment dirigit a planificar o organitzar l’esmentat referèndum,
i així s’ha notificat a tots els membres del govern de la Generalitat. La suspensió
provisional té una durada de 6 mesos, a l’espera de la resolució en ferm,
prevista dintre d’aquest termini, de manera que qualsevol intent de
desacatament de la resolució del TC, comporta la comissió d’un delicte d’ordre
de penal, per part dels infractors.
Per alguns, aquesta resolució del TC no té més importància, i consideren
poder tirar endavant com si sentissin ploure. Pels qui tenen o tenim un càrrec
institucional, sabem que és impensable desobeir-la, sota pena de contundents
accions judicials, amb sentències acordes amb la gravetat dels fets. En un
Estat de dret, l’incompliment de la llei vigent és impensable, per impossible.
Com ja és habitual, hi ha hagut tota mena de declaracions i fins i tot
interpretacions de la admissió a tràmit del recurs, amb fugides d’estudi que es
poden mantenir de paraula, però els problemes venen quan de les paraules s’ha
de passar als fets. Francesc Homs, ridiculitza els efectes, tot dient si veurem
tancs entrant per la Diagonal...altres, a veure si la Guàrdia Civil, s’atrevirà
a retirar urnes, altres volen posar urnes, digui el que digui el TC, o el
Govern Central, i no veuen la manera com des de Madrid poden aturar la
convocatòria d’un referèndum....
Doncs bé, en un estat de dret, l’arma més poderosa, més contundent , més
efectiva ,no és l’exèrcit, ni les forces de seguretat, sinó el BUTLLETÍ OFICIAL
DE L’ESTAT ( BOE ). Tot el que s’hi publica és d’obligat compliment per a tots
els funcionaris de l’administració local, de les comunitats autònomes, de l’administració
central, o de la de justícia...qui cregui que pot obviar, negar o desatendre
les ordres, decrets, lleis, resolucions...que surten publicades, és que viu en
un altre món, i desconeix la realitat d’un estat de dret.
Tots els funcionaris, de totes les administracions, han promès o jurat la
Constitució, de manera que qualsevol intent o acció en contra de l’ordre
constitucional, els situa fora d’ella, i queden sotmesos al que determina el
Codi Penal, per aquestes actuacions. Creure, com alguns pensen, que lleis
elaborades i aprovades per administracions d’ordre inferior, poden trencar l’ordre
constitucional, és desconèixer la legalitat espanyola, l’europea i la mundial.
I sense empara externa, encara seria més increïble una actuació d’il·legalitat
total.
L’anomenat procés, es troba, doncs, en una cruïlla en la qual ha de decidir
si tira pel dret i trenca l’ordre constitucional o es replanteja el full de
ruta, i busca una sortida diferent a la prevista. Era més que previsible
arribar al punt on estem, vistes les maneres com alguns porten les coses, sense
més justificació que les males maneres del govern del PP. Estem d’acord que el
govern del PP ha enverinat les relacions Catalunya – Madrid polític, fins
extrems difícils de suportar, però això no justifica trencar les cartes i
sortir del marc constitucional. Fora d’ell, no hi ha solució possible.
Tinguem-ho clar.
Continuar el pols, és anar al fracàs absolut, i portar el país cap al gran
desengany. Ara és el moment d’escoltar persones com Miquel Iceta, que busquen
una sortida raonable i honorable, mitjançant una reforma constitucional que
garanteixi un blindatge de la llengua, cultura i educació catalanes, i un
sistema de finançament més just i equitatiu. Aconseguir-ho aportaria solució
als anhels de la majoria de catalans, i deixaríem enrere una etapa , plena de
despropòsits per les dues parts, que res positiu ha aportat. Els governs no
poden apostar per propostes sense sortida, sinó buscar solucions raonables.
# posted by joan roma cunill @ 2:10 AM 
