Thursday, December 01, 2016
DESPESES SUPERFLUES GENERALITAT - art. Nació Digital Solsona
EXEMPLES DE
DESPESES SUPERFLUES.
Fa un parell de dies vaig exposar en aquestes mateixes pàgines, la
necessitat d’elaborar els pressupostos amb el màxim de rigor polític, tècnic i
per suposat econòmic , indispensable per redreçar la greu situació d’endeutament. Permeteu-me avui, posar alguns exemples de
com gastem en temes difícils de justificar, o que en tot cas, no tenen la
prioritat com per figurar en el pressupost de la Generalitat, en comptes
d’altres partides que son molt baixes, o inexistents.
En els pressupostos per 2017, la Generalitat passarà de tenir 145 alts
càrrecs a tenir-ne 159. Per tant, ja podem veure com es retallen càrrecs per
baix, però s’augmenten per dalt. I a nivell d’assessors, es passarà dels 139
actuals a 158, l’any vinent. Una altra mostra de fer el contrari del que es
predica.
Però, si algú tenia algun dubte de com gastem diner amb una considerable
“lleugeresa” ho podem veure en el cost, en lloguer de la Ambaixada de Catalunya
a Brussel·les. La Generalitat, és a dir, tots nosaltres paguem 1.012.572,01
euros per unes instal·lacions de 2.391 m2, i lògicament al lloguer cal
afegir-hi els costos de tots els serveis : llum, neteja, calefacció,
telèfons.....i per descomptat, el personal que hi treballa.
Agafem un altre exemple, en aquest cas, a Madrid. Per l’Ambaixada /
Delegació de la Generalitat a la capital d’Espanya, es paguen 232.000,00 en
lloguer, però a més hi tenim el Centre Cultural Blanquerna i la Llibreria
Catalana, per les quals es paguen 429.000,00 euros en lloguer, i 5.714,89 euros
en places de pàrquing. Lògicament, també aquí hi hem de sumar totes les
despeses lligades al funcionament d’aquests tres àmbits de la representació del
govern català a la capital, i el personal corresponent.
Recomano a qui tingui temps, repassar els comptes de la Generalitat per
l’any vinent. Estem parlant d’un total proper als 25.000 milions d’euros. No
pretenc un repàs exhaustiu, però contemplar despeses, com les abans descrites,
mostra el grau de poca consciència de la realitat diària del país. Es
subvencionen dotzenes de consorcis, existeixen dotzenes d’organismes difícils
de justificar, i al final dona la impressió que tot el que s’ha creat en el
passat o es crea en el present, continua en el pressupost, malgrat la poca eficàcia
demostrada.
Ho deia en l’article anterior : L’hora dels pressupostos”, en temps de
crisis només poden figurar en les despeses les coses prioritàries, urgents, i
sempre s’ha de triar. Estem davant d’uns pressupostos de la Generalitat molt
poc socials, molt poc incentivadors de l’activitat econòmica, i ben poc
realistes, com per superar la crisis que patim. Retornar-los al govern
suposaria una decisió de serietat i responsabilitat .