Friday, December 09, 2016

 

CLIENTS O SUBDITS ? - art REgió 7



CLIENTS O SÚBDITS ?
He seguit, en viu i en directe, tot el procés de liquidació de les caixes d’estalvi, i la seva integració en bancs diversos, molt especialment la de Caixa Manresa – Catalunya Caixa, i finalment BBVA, en tant que client personal, i en tant que alcalde d’un municipi que hi tenia tots els comptes. Ja no els hi tenim, o més ben dit, estem en vies de traspàs cap un altre de millor tracte.
Ara, ens adonem dels avantatges de tenir entitats properes, coneixedores del territori i la seva gent, i el contrast amb unes grans corporacions on hem passat de clients a súbdits, en qüestió de mesos. Un bon servei perdut, per gairebé sempre més.
He viscut, en viu i en directe, les llargues cues a Berga i Manresa, on dotzenes de persones angoixades, emprenyades, o tot alhora, buscaven solució als problemes del traspàs de comptes, d’una entitat a l’altre. I he vist l’estrès, la preocupació i l’angoixa dels treballadors que no donen l’abast a tantes reclamacions i exigències d’explicacions i resolucions de dubtes i problemes.
Treballadors que tenen per gran missió, expulsar la gent del mostrador per portar-los cap als caixers automàtics, alguns dels quals s’avarien amb una freqüència inusual, i mostren la fredor d’una màquina sense donar resposta a multitud d’interrogants de clients no avesats a les noves tecnologies.
M’imagino que els alts directius, han acordat, una solució tant senzilla com “que n’aprenguin”, i ja està. Ja tenim milers de persones grans o no tant, no acostumades a operar amb ordinadors, ni amb caixers, que es troben indefenses davant un aparell estrany i molt poc “personalitzat”.
I el procés s’ha fet, i s’està fent, després d’acomiadar o prejubilar centenars de treballadors que ara podrien servir per reforçar els pobres que han quedat, al davant del gran canvi. No és estrany trobar persones angoixades davant caixers, que no resolen els problemes, i tampoc és gens infreqüent demanar ajuda a persones del voltant, amb el perill que això pot suposar, si es troben amb algun poca vergonya.
Però aquest és un exemple que s’expandeix per altres grans empreses i entitats, la llista de la qual seria llarga i passaria per operadores de telefonia, d’Internet, d’electricitat, etc, amb les quals és pràcticament impossible de tractar-hi. Qualsevol problema suposa entrar en un cercle maleït, on et passen d’un lloc a l’altre, i parles amb persones que no saps si estan en el país o a milers de quilòmetres, i et tracten amb una fredor i distància sideral, respecte el que tocaria fer amb un client.
I els clients no tenim el recolzament ni el suport necessaris per fer front als conflictes. Fer canvis, donar-se de baixa o altres operacions es poden convertir en autèntics suplicis de tràmits, sense lògica ni voluntat de servei.
També les administracions, algunes ,volen entrar per aquesta via, i obviar les fronteres digitals existents en el país, exigint tràmits per via digital quan per a molts son impossibles. Tinc clar que hem de mantenir els actuals serveis en paper, tants anys, com faci falta mentre no tinguem la totalitat de la ciutadania preparada per fer-hi front. Som nosaltres els que estem al servei dels ciutadans i no a l’inrevés, cosa que semblen haver oblidat les grans empreses i corporacions.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?