Saturday, November 12, 2016
VISIÓ DE CONJUNT - art. Regió 7
VISIÓ DE CONJUNT.
Si mirem els diferents conflictes territorials
en matèria de comunicacions, carreteres, equipaments, infraestructures,
serveis, etc, ens donem compte que portem anys i anys amb els mateixos
desajustos. No sembla que les grans inversions ni el pas del temps hagi
arreglat el país. Perquè passa això ?
S’ha d’haver estat en algun lloc privilegiat
per entendre aquesta situació. En el meu cas, els anys de Parlament em varen
servir per comprovar la falta de “visió de conjunt” o d’autèntica “política de
país”, per estar on som.
Per equilibrar un país, per impulsar-lo cap a
objectius ambiciosos, el govern de torn ha de redactar plans estratègics
coherents i convincents, consensuats amb el territori i els sectors econòmics i
socials, però , tot seguit ha de tenir voluntat de dur-los a terme. Sense
aquesta voluntat, la feina feta no serveix per a res.
Aquí, a Catalunya, al llarg dels trenta-cinc
anys d’autonomia, no s’ha dut a terme mai, un pla amb autèntica “visió de
conjunt”. En comptes d’atacar els grans temes amb totes les forces, s’ha
preferit la política de la repartidora o de les taques sobre el territori. Què
vull dir amb això ? Que els governs de torn no han imposat cap “lògica de
país”, sinó s’han subordinat als interessos de col·lectius determinats o grups
de pressió, política o financera.
Només així podem explicar l’enorme retard en
que es va començar l’obra més transcendental que tenia el país els anys 80:
l’Eix transversal. O encara no s’ha dut a terme una altra gran obra com és
l’Eix transversal ferroviari, o l’ordenament de tota la política d’aigua del
país, ni del transport interurbà, ni l’acabament de la xarxa del metro de
Barcelona, ni moltes altres obres de país.
L’estructura del govern responia a equilibris
entre els dos partits, i al repartiment de funcions de les Conselleries, molt
atentes a les peticions que li arribaven, no del Parlament sinó dels qui volien
“manar”des de fora. A tot pla estratègic, li sortien tantes excepcions que al
final, es convertia en taques per tot arreu, que impedien qualsevol visió
global.
Per entendre’ns. Es feia un Pla d’equipaments
esportius, amb una determinada lògica doncs bé, pocs dies després de la seva
aprovació, per pressions d’alcaldes, diputats, o empreses esportives, el pla
inicial s’anava diluint de tal manera que al cap d’un o dos anys havia passat a
millor glòria.
El mateix podem dir de tot Pla de carreteres,
en que unes apareixien i desapareixien en funció de quin poder tenien sobre el
govern, els territoris per on passaven. Així es pot entendre la construcció del
Túnel del Cadí, abans de fer l’Eix del Llobregat, o perquè les comarques
d’Osona i Ripoll tenen millors comunicacions que el Bages, per posar un
exemple, ben proper. Mireu el pes polític , i sabreu el perquè.
El resultat d’aquesta política, son els
desequilibris i disfuncions en totes les infraestructures nacionals. I costarà
molt en anys i inversions modificar-los, si és que hi ha la voluntat de fer-ho.
De moment no la veiem. Costa poc d’imputar a Madrid, les carències, però no es
reconeixen els errors propis, duts a terme al llarg de més de trenta-cinc anys.
La principal prioritat d’un govern ha de ser pensar en tot el territori i no en
els que criden més o apreten millor, o simplement estan més ben representants
en el propi govern. El desequilibri actual, és fruit d’una política sotmesa a
interessos més particulars que no pas globals, i així estem. Tot l’interior del
país, ha quedat a expenses del litoral, i la situació és més que preocupant,
pel fet en sí mateix i perquè no veiem voluntat d’esmena.
# posted by joan roma cunill @ 11:56 PM 
