Joan Roma

PROBLEMA DE CREDIBILITAT.

Segons la darrera enquesta, apareguda avui, dimarts dia 29 de novembre, el PP continúa pujant, Podemos passa per davant del PSOE, i aquest, continua perdent una part del seu electorat, que se’n va més cap a l’abstenció que no pas a votar altres opcions.

El principal problema és de credibilitat, més que de lideratge. I si tenim present que ens falta una cosa i altra, arribarem a la conclusió de que tenim un greu problema per recuperar el paper d’alternativa que sempre havíem tingut. I en materia de credibilitat ens passa al davant Podemos, tot i les greus contradiccions en que están immersos.

Toca, doncs, pensar en canvis radicals i immediats. De moment, el que podem veure son els moviments de Susana Díaz per avançar cap a la Secretaria General, amb la inestimable ajuda de la Gestora que en comptes de gestionar , es dedica a apartar a tots aquells que li poden fer nosa. Causa vergonya i segur que és una de les causes de falta de credibilitat, les maneres que han fet servir per desplaçar els diputats del no, cap a llocs irrellevants. D’aixó, antigament, se’n deien “purgues”, de molt mal record.

Però, com tot en la vida, vindran altres temps i perquè siguin positius, els hem de preparar degudament bé. Confesso no sentir cap simpatía per Susana Díaz. No m’agraden les formes de governar el partit, i tampoc Andalusia. Segurament els esdeveniments del partit m’han tapat o deformat l’acció de govern, però no la veig com líder del PSOE en uns moments tant crucials com els que estem.

Perquè ho dic, doncs, per la necessitat que tenim d’un lideratge més innovador, més atrevit, menys institucional, més proper a la gent i als seus problemes. No s’hi valen les velles formules de discursos tècnics i avorrits sinó decisions clares i contundents, contra les lacres que la gent més odia: la corrupció, el frau fiscal, la gestió ineficient, els dubtes sobre les pensions, la sanitat, el treball, etc.

Es a dir, si una cosa hem de fer els socialistes és ser la garantía de l’estat del benestar i per ser-ho, ho hem de demostrar allà on governem, posant com prioritat l’austeritat en la despesa no básica, i l’increment de les inversions per crear treball. Si es crea treball, es trenca el cercle viciós de l’atur, la pobresa, la falta d’oportunitats.

No veig en els governs autonòmics aquesta revolució pendent. Hauríem de ser els primers en retallar tot el que faci falta, d’innecessari per desplaçar el diner cap el que és fonamental. Continuem veient estructures governamenals feixugues, envellides, ineficients, que funcionen per inercia i no per conceptes de modernitat i eficacia.

Es cert que la socialdemocracia europea i mundial passa per una crisi d’identitat, però això no ha de ser excusa per no fer els deures que la gent ens demana. Hem de ser els capdavanters en tot el que significa honestedat, política, económica i personal. Defensa dels més desvalguts i garantía dels serveis essencials. Reducció de la burocracia i l’aparell administratiu per reforçar les inversions i serveis a les persones. I donar exemple de bones formes. Les que estem donant des de fa un parell d’anys son fatals, d’aquí el problema de credibilitat.