Saturday, November 19, 2016
OBRIR O NO OBRIR - art. Regió 7
OBRIR O NO OBRIR.
Pel que podem
veure, a falta de decisions fermes i contundents, es van proposant accions que
donin la sensació de moviment continu sobiranista, per la via de provocar
reacció del govern central que fomentin el grau d’indignació i allunyament, entre
la societat catalana i la espanyola. Res millor per provocar, que tocar els sentiments
i les emocions de l’espanyolisme més ranci.
Així, va passar en
el cas de Badalona amb els fets del 12 d’octubre, portant als tribunals un fet
tant banal com que un ajuntament obri, en dia festiu. No ho varen fer amb
altres ajuntaments més petits perquè la repercussió no era la mateixa, a nivell
comunicacional. Heus aquí una primera vara de mesurara. A fets iguals,
decisions desiguals.
Ara, les entitats
sobiranistes proposen una altra “provocació” o “desobediència”. Obrir els
ajuntaments el dia 6 de desembre, celebració de la Constitució. Sóc
constitucionalista fins el moll de l’òs, perquè considero la Carta Magna, com
la garantia de les llibertats individuals i col·lectives, i haver aconseguit
uns graus d’autonomia, benestar i democràcia com mai havia tingut el nostre
país.
Tots els qui
ostentem càrrecs institucionals hem promès o jurat lleialtat als seus
preceptes, i el mateix han fet tots els funcionaris de totes les
administracions. Doncs, bé, el debat que s’està fent, respecte obrir o no obrir
els ajuntaments el dia 6 de desembre, podria produït efectes col·laterals
importants en tots els funcionaris, de manera que la divisió entre les entitats
sobiranistes és més que evident, perquè una cosa és la feina dels polítics, i
una altra, la dels funcionaris. Veurem què proposen finalment.
Però, dit això, i
reiterat el meu posicionament constitucionalista, he de confessa que he obert
moltes vegades l’ajuntament, aquest dia, o per la Puríssima, o per Nadal, Cap d’Any,
12 d’octubre i fins i tot en moltes Diades Nacionals de Catalunya, la qual cosa
per alguns sobiranistes pot semblar un pecat mortal.
I com jo, segur que
no menys de tres o quatre –cents alcaldes i alcaldesses de Catalunya, han fet
el mateix. No deixo de sorprendre’m quan escolto aquests debats, en boca d’entitats
i associacions sobiranistes, perquè desconeixen la realitat del dia a dia
municipal. Que senyorets alcaldes i senyoretes alcaldesses de grans ciutats,
estiguin discutint si obrir o no obrir el dia 6 de desembre, mostra la immensa
distància entre la realitat del món urbà, respecte del rural.
A la butxaca sempre
porto mitja dotzena de claus que em permeten entrar en els principals edificis
municipals, i si el dia 6 de desembre, 12 d’octubre o 11 de setembre, dono la
volta habitual pel poble ei em trobo un veí o veïna que demana informació o
documentació per resoldre un tema determinat, anirem a l’ajuntament a resoldre
el tema.
I si un estiuejant
o un foraster ve a demanar informació per poder comprar una casa, una parcel·la
o fer obres, no tindrem cap inconvenient a obrir l’ajuntament per aprofitar l’ocasió
de poder acollir una família que donarà feina als paletes, comprar`+a n els comerços
del poble i ampliarà la població habitual o transitòria.
Francament, estem
en un moment molt delicat i pensar en trencar ponts , i més ponts, entre
nosaltres no és la millor via per recuperar la convivència, mig perduda. El
seny s’ha d’imposar i atacar sentiments i emocions d’altres comunitats, és la
pitjor via per resoldre conflictes. La dinàmica acció – reacció, fa massa anys
que dura i no ha portat res de bo. Tenim un govern central molt complicat i poc
receptiu, però la millor via per canviar-lo, és fer-lo fora. Hem perdut una
bona oportunitat, però la vida continua, i en vindran d’altres. Les hem de
saber aprofitar.
# posted by joan roma cunill @ 12:08 AM 
