Monday, November 28, 2016
L'HORA DELS PRESSUPOSTOS - art. Nació Digital Solsona
L’HORA DELS PRESSUPOSTOS.
Des de fa unes
setmanes, totes les institucions: Estat, Generalitat, Ajuntaments, estan
elaborant els seus pressupostos, per tenir-los aprovats, abans no finalitzi l’any
en curs, tal com és preceptiu, de manera que a 1 de gener, puguin entrar en
vigència. No totes hi arriben a temps
com podem veure, tot sovint. Males previsions, mala praxis, perquè qui mal
comença l’any, mal l’acaba.
En el meu cas,
sempre he volgut complir els terminis legals, i és costum de la casa, aprovar
la modificació d’ordenances el mes de setembre, i el pressupost a meitats d’octubre
o principis de novembre, per donar temps a l’exposició pública i a l’aprovació
definitiva, abans d’acabar el mes de desembre.
Però, avui no vull
parlar de terminis, sinó de compliment de pressupostos, i sobretot de com
elaborar-los i com aconseguir equilibrar despeses amb ingressos. I voldria
centrar-me en la Generalitat, per exposar la mala praxis que ha imperat durant
molts anys, a l’hora de planificar els pressupostos i a l’hora d’incomplir-los.
Tots els qui
presidim una institució sabem quan important és l’estalvi diari, en les petites
coses, per retallar despeses habituals i donar exemple d’austeritat. La despesa
corrent és la que produeix efectes fatals sobre les finances públiques. Posaré
alguns exemples pràctics, per fer entendre el que vull dir. Des de la
recuperació de la Generalitat, no s’ha estalviat en matèria de protocol,
inflant personal, vehicles oficials, edificis, campanyes publicitàries, honors,
medalles, diplomes, etc, etc, fins el punt que en alguns casos el nivell de
despesa s’acostava a la que tenia l’Estat Central.
Eren els temps d’un
president Pujol que es volia equiparar a un home d’Estat i per això requeria
pompes honorífiques de similar volum. Catalunya ha gastat fortunes immenses en
la promoció interna, i tot seguit, en l’externa, en forma d’Ambaixades
simulades, viatges a l’estranger amb sèquits propis d’estats consolidats i ben
finançats, campanyes “urbi et orbe” per donar a conèixer el país, i fer creure
que així es promocionaven les empreses, o l’exportació . Sempre s’ha de buscar
una justificació a tanta despesa sumptuària.
Posant per davant
aquestes prioritats costava molt ajustar la despesa i promoure l’austeritat.
Impossible aconseguir-ho i la única via per quadrar números consistia en
endeutar-se. Poc a poc, els desequilibris s’anaven tapant amb crèdits que
generaven nous crèdits, any rere any, fins arribar als més de setanta mil
milions de deute. Quan algú ha d’elaborar
un pressupost en que els interessos equivalen a l’import de tota una
Conselleria, es dona compte de la impossibilitat de fer un pressupost
equilibrat, i que realment serveixi per fer funcionar el país. Així estem a
Catalunya.
Entenc que les
negociacions entre Junts x Sí i la CUP treguin foc, dia sí, dia també, perquè
els números no quadren ni permeten cobrir despeses socials amb un mínim d’amplitud.
No hi ha espai, no hi ha marge de maniobra, perquè el deute pesa com una llosa
sobre tota l’administració. I és que cada Conselleria copiava de Presidència, i
cada departament estirava més el braç que la màniga. Que ningú s’estranyi d’on
hem arribat en qüestió de números. Per poder fer un pressupost equilibrat i amb
un endeutament “raonable” calen una quinzena d’anys d’austeritat i molt bona
gestió. També de millora del finançament, certament, però tots sabem que primer
s’ha d’estalviar i retallar despeses per tot arreu, al mateix temps que es
milloren els ingressos. Només les dues operacions a l’hora permeten aspirar a
restablir l’equilibri financer d’una institució, sigui l’Estat, la Generalitat
o qualsevol ajuntament. Estem en temps de pressupostos i que cadascú miri els
que té més a prop, per veure el bon ús que es fa del diner públic.
# posted by joan roma cunill @ 10:15 AM 
