Tuesday, November 08, 2016
EL MALTRACTAT MEDI NATURAL -art. Nació Digital Solsona
EL MALTRACTAT MEDI NATURAL.
Pel que he vist,
els darrers dies ,en els mitjans de comunicació comarcals del Solsonès, en un
ampli tram del Riu d’Aigua d’Ora, passa el mateix que en alguns trams de la Riera de Merlès: afluència
massiva de banyistes, vehicles aparcats per tot arreu, deixalles abandonades, i
tot un munt d’altres males pràctiques que porten a intentar regular els usos
d’aquesta riera, per part d’ajuntaments i consell comarcal, de manera similar a
com ho intentem fer en el Berguedà.
No sé ben bé a què
és deguda aquesta deriva cap a comportaments incívics , en tot lloc i moment,
però el cert és que es va generalitzant de forma realment preocupant, com he
pogut constatar en reunions i xerrades amb alcaldes i alcaldesses de territoris
ben llunyans uns dels altres.
I és que patim a
l’estiu, per la salut d’aquests petits rius o rieres, però a la tardor ve
l’època de bolets, a la primavera el de les excursions i incursions en tota
mena de paisatges, i a l’hivern, cadascú fa el que pot, en funció d’allà on
viu. El resultat global és un indiscriminat maltractament al medi natural, de
conseqüències imprevisibles, si no s’atura degudament.
Els alcaldes que
tenim amplis espais rurals, veiem com els pocs pagesos i ramaders que queden es
troben indefensos davant l’allau de problemes que els hi comporta la presència
massiva de gent. No troben autèntics defensors , però sí multituds d’okupes
transitoris de les seves terres i possessions. La crispació va en augment i el
desànim fa el seu camí. Pocs joves relleven els seus pares, i ben pocs neo-
rurals fan el camí a la inversa. El resultat son immenses zones “desertes”
d’activitat humana tradicional. Alguns creuen que això és bo, però la realitat
és una altra.
I la situació
present és ben contradictòria, en el sentit de que hi ha amplis col·lectius
conscienciats en la preservació del medi natural, però troben al davant
multituds que ni l’aprecien ni el respecten. El desequilibri és tant gran que
la degradació va en augment i no sembla tenir aturador.
Què fer davant aquesta
realitat ? per desgràcia no hi veig altra sortida que l’acció controladora,
sancionadora i limitadora en l’accés a zones d’especial vulnerabilitat. He
estat contrari a la limitació de l’accés al bosc i a temes com el carnet del
boletaire, però estic canviant d’opinió a marxes forçades. No veig altre remei
que ampliar parcs naturals, zones especials, territoris vulnerables,...com a
via per protegir i preservar amplis territoris. Això sí, canviant radicalment
les condicions que s’exigeixen als que hi viuen i en viuen.
Qui visqui en
aquestes zones ha de tenir un marge clar de vida i activitat com per poder
guanyar-se la vida. No se’l pot tractar com un simple “jardiner rural” sinó com
un activista de la natura que ha de poder tenir llicència per treballar sense
tantes traves legals com massa sovint es troba en determinats llocs.
En resum. Primer
conscienciació, informació i documentació sobre el medi natural, i tot seguit,
limitació de l’accés i a determinades activitats que el posen en perill. Ara
que acaba la temporada de bolets, convido els lectors a mirar com han quedat
els boscos més “famosos”, i a parlar amb els que hi viuen, per saber els danys
produïts. Però, sortits d’aquesta invasió, ja es preparen per la d’hivern o
primavera, en una roda de mai acabar. Doncs, no. La passivitat i conformisme no
és la solució. Toca restringir el que fins ara sembla al servei de tothom.
# posted by joan roma cunill @ 9:05 AM 
