Wednesday, October 26, 2016

 

LA PLAGA DELS BOLETAIRES I ALTRES QUESTIONS - Nota premsa



LA PLAGA DELS BOLETAIRES, I ALTRES QÚESTIONS.
En el Consell d’Alcaldes, celebrat ahir a Vilada, vaig presentar dues peticions i una pregunta.
La primera de les peticions feia referència a la bona actuació de la fumigació d’una part de la comarca, i el bon resultat que ja es comença a veure. Vaig proposar estudiar el resultat de les zones fumigades, i demanar, ja des d’ara que la Generalitat contempli una segona actuació l’any vinent, en les zones que continuen greument afectades per la processionària. Només una actuació contundent durant 2 o 3 anys, garantirà deixar aquesta plaga en uns límits suportables. Es va aprovar per unanimitat.

La segona petició responia al compromís que vaig prendre amb pagesos, ramaders, i propietaris forestals de Borredà , però també d’altres municipis que em coneixen i m’havien demanat la meva intervenció . En aquest cas es tractava de parlar dels greus danys que produeix la invasió de boletaires en el conjunt de la comarca, i molt especialment en els municipis més rurals. Feta la meva intervenció, s’hi afegiren altres alcaldes expressant les situacions que viuen a casa seva. Vallcebre, amb un exemple ben recent d’un ramader que havia hagut de reparar 6 vegades en un mateix dia, un vailet trencat, amb vaques escampades per diferents indrets, o Saldes, amb casos semblants, Viver i Serrateix...
Del debat sorgit es poden enumerar els principals perjudicis que causen boletaires irresponsables. Per descomptat que no es pot criminalitzar a tot el col·lectiu, però notem un progressiu empitjorament de la situació, any rere any, amb el perill d’arribar a enfrontaments greus entre pagesos – ramaders i boletaires incívics. Enumero alguns dels danys més greus.
-         Trencament generalitzat de vailets ( fils conductors de corrent elèctrica per tancament de recintes destinats a pastures). Es un fet de greus conseqüències com la sortida de bestiar de la finca, escampar-se per altres finques, o anar a parar a carreteres on es converteixen en un perill molt important. En cas d’accident, el propietari en serà el principal responsable. Reparar els desperfectes i recollir el bestiar escampat suposa esforços i costos enormes.
-         No tancament de portes del bestiar ( en aquest cas parlem de portes, tot i tractar-se de “batents” de ferro, protegits amb gomes). El resultat és el mateix que en el cas anterior.
-         Aparcament de vehicles en camins i passos a cases de pagès, de manera que impedeixen el pas dels vehicles de la casa, o pitjor encara, tallen l’accés als camions que van a buscar o portar bestiar, o als que porten farratge o pinso.
-         Deixalles abandonades per tot arreu. Molts no saben ni els importa, que ampolles deixades en qualsevol lloc poden esdevenir atractives per vedells que se les empassen i moren, per obturació dels budells. Cada any hi ha pèrdues de bestiar per culpa d’una estupidesa com aquesta.
-         Robatori de fruita en arbres fruiters situats a la finca: pomers, figueres, codonyats, peres tardanes....
-         Aparcament indiscriminat en camps i pastures, amb reaccions, tot sovint molt crispades i agressives per part de conductors renyats pels propietaris.
-         Apropiació del territori, en un sentit de considerar que tot el que està a l’aire lliure és públic i objecte d’ocupació i requisició.
Segur que em deixo algun altre aspecte negatiu d’aquesta invasió, però s’ha arribat a una situació d’urgent necessitat d’activar mecanismes diversos. En primer lloc, campanyes generalitzades en tots els mitjans de comunicació per informar, avisar i posteriorment sancionar aquestes conductes incíviques. En segon lloc, desplegar efectius sobre el territori per protegir pagesos i ramaders, i en tercer lloc, pensar en una limitació en determinats llocs i zones per rebaixar la pressió que pateixen.
Es va aprovar per unanimitat adreçar una petició a Agricultura de la Generalitat. Si bé considero que caldrà una actuació multidisciplinari.

Finalment la pregunta que vaig fer, anava referida al futur del Polígon comarcal d’Olvan. Aquesta és la gran esperança i el gran repte per recuperar indústria a la comarca. La seva situació i impuls té un caràcter totalment comarcal, i per tant tots els ajuntaments hi estem molt interessats. La resposta fou rellevant , en el sentit que ja des d’ara, es poden començar a vendre parcel·les, d’una primera fase d’unes 30 has. Durant 3 anys ha estat paralitzat, i és de vital importància posar-lo en funcionament. S’ha fet una bona feina, en aquest sentit, i sabem d’alguna empresa interessada en implantar-s’hi.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?