Wednesday, October 26, 2016
LA PLAGA DELS BOLETAIRES I ALTRES QUESTIONS - Nota premsa
En el Consell d’Alcaldes, celebrat ahir a Vilada, vaig presentar dues
peticions i una pregunta.
La primera de les peticions feia referència a la bona actuació de la
fumigació d’una part de la comarca, i el bon resultat que ja es comença a
veure. Vaig proposar estudiar el resultat de les zones fumigades, i demanar, ja
des d’ara que la
Generalitat contempli una segona actuació l’any vinent, en
les zones que continuen greument afectades per la processionària. Només una
actuació contundent durant 2 o 3 anys, garantirà deixar aquesta plaga en uns
límits suportables. Es va aprovar per unanimitat.
La segona petició responia al compromís que vaig prendre amb pagesos,
ramaders, i propietaris forestals de Borredà , però també d’altres municipis
que em coneixen i m’havien demanat la meva intervenció . En aquest cas es
tractava de parlar dels greus danys que produeix la invasió de boletaires en el
conjunt de la comarca, i molt especialment en els municipis més rurals. Feta la
meva intervenció, s’hi afegiren altres alcaldes expressant les situacions que
viuen a casa seva. Vallcebre, amb un exemple ben recent d’un ramader que havia
hagut de reparar 6 vegades en un mateix dia, un vailet trencat, amb vaques
escampades per diferents indrets, o Saldes, amb casos semblants, Viver i
Serrateix...
Del debat sorgit es poden enumerar els principals perjudicis que causen
boletaires irresponsables. Per descomptat que no es pot criminalitzar a tot el col·lectiu,
però notem un progressiu empitjorament de la situació, any rere any, amb el
perill d’arribar a enfrontaments greus entre pagesos – ramaders i boletaires
incívics. Enumero alguns dels danys més greus.
-
Trencament
generalitzat de vailets ( fils conductors de corrent elèctrica per tancament de
recintes destinats a pastures). Es un fet de greus conseqüències com la sortida
de bestiar de la finca, escampar-se per altres finques, o anar a parar a
carreteres on es converteixen en un perill molt important. En cas d’accident,
el propietari en serà el principal responsable. Reparar els desperfectes i
recollir el bestiar escampat suposa esforços i costos enormes.
-
No
tancament de portes del bestiar ( en aquest cas parlem de portes, tot i
tractar-se de “batents” de ferro, protegits amb gomes). El resultat és el
mateix que en el cas anterior.
-
Aparcament
de vehicles en camins i passos a cases de pagès, de manera que impedeixen el
pas dels vehicles de la casa, o pitjor encara, tallen l’accés als camions que
van a buscar o portar bestiar, o als que porten farratge o pinso.
-
Deixalles
abandonades per tot arreu. Molts no saben ni els importa, que ampolles deixades
en qualsevol lloc poden esdevenir atractives per vedells que se les empassen i
moren, per obturació dels budells. Cada any hi ha pèrdues de bestiar per culpa
d’una estupidesa com aquesta.
-
Robatori
de fruita en arbres fruiters situats a la finca: pomers, figueres, codonyats,
peres tardanes....
-
Aparcament
indiscriminat en camps i pastures, amb reaccions, tot sovint molt crispades i
agressives per part de conductors renyats pels propietaris.
-
Apropiació
del territori, en un sentit de considerar que tot el que està a l’aire lliure
és públic i objecte d’ocupació i requisició.
Segur que em deixo algun altre aspecte negatiu d’aquesta invasió, però s’ha
arribat a una situació d’urgent necessitat d’activar mecanismes diversos. En
primer lloc, campanyes generalitzades en tots els mitjans de comunicació per
informar, avisar i posteriorment sancionar aquestes conductes incíviques. En
segon lloc, desplegar efectius sobre el territori per protegir pagesos i
ramaders, i en tercer lloc, pensar en una limitació en determinats llocs i
zones per rebaixar la pressió que pateixen.
Es va aprovar per unanimitat adreçar una petició a Agricultura de la Generalitat. Si
bé considero que caldrà una actuació multidisciplinari.
Finalment la pregunta que vaig fer, anava referida al futur del Polígon
comarcal d’Olvan. Aquesta és la gran esperança i el gran repte per recuperar
indústria a la comarca. La seva situació i impuls té un caràcter totalment
comarcal, i per tant tots els ajuntaments hi estem molt interessats. La
resposta fou rellevant , en el sentit que ja des d’ara, es poden començar a
vendre parcel·les, d’una primera fase d’unes 30 has. Durant 3 anys ha estat
paralitzat, i és de vital importància posar-lo en funcionament. S’ha fet una
bona feina, en aquest sentit, i sabem d’alguna empresa interessada en
implantar-s’hi.