Tuesday, October 11, 2016
LA BANALITZACIÓ DE LA POLÍTICA - art. Nació Digital Solsona
Per si no en tinguéssim prou amb els nombrosos casos de corrupció, males
pràctiques, males arts, etc, etc, en el món de la política, han de sortir
alcaldes i alcaldesses amb propostes “mediàtiques”, per acabar de desacreditar-nos
a tots plegats.
Em refereixo al show muntat per l’alcaldessa de Badalona i la de Berga, per
segon any, a més d’algun altre alcalde que segur les seguiran, en la decisió de
no considerar festa oficial, el dia de demà, 12 d’octubre ,Festa del Pilar,
entre d’altres celebracions.
Francament, quines ganes de sortir en els mitjans de comunicació, i quines
ganes de perdre i fer perdre el temps al personal. Em refereixo al personal del
país, a banda del personal propi. Per a mi, com si volen treballar tots els
diumenges i festes de l’any. No cal anunciar-ho als quatre vents, com un gran
esdeveniment del qual tothom se n’ha d’assabentar.
S’ha de reconèixer que no tenen por al ridícul, i si aquest rebombori les
satisfà, és que amb poca cosa estan contentes. I a tota “provocació” ha
d’haver-hi una penosa “reacció” del poder estatal, en aquest cas, de la mà de la Delegada del Govern a
Catalunya. Ni més ni menys que una denúncia judicial per contravenir el
calendari oficial de les festes, i reclamar la suspensió de la decisió de
Badalona. Suposo que el mateix farà en el cas de Berga, i d’altres municipis
que els puguin imitar.
No tenim altra feina que dedicar-nos a tocar els nassos amb les festes,
gastar diner públic per denunciar, i defensar-se de la denúncia, i així mostrar
als ciutadans, quins son els grans temes que preocupen a determinats càrrecs
institucionals ¡¡¡¡ Fer o no fer festa el 12 d’octubre. Gran problema.
I a tot despropòsit, li correspon un afegit. En aquest cas en les
explicacions donades per justificar el canvi de festa per dia laborable.
Genocidi, exterminació de cultures, pobles i territoris, com si podéssim
valorar amb les lleis actuals, actes comesos centenars d’anys enrere. Sota
aquest criteri, suposo no podríem celebrar cap esdeveniment local, comarcal o
nacional.
M’he estès en aquests casos pel que tenen de paradigmàtics d’una manera de
governar, i d’atreure l’atenció dels mitjans de comunicació. Les protagonistes
deuen creure que això és el que demanen els seus ciutadans, i donen exemple amb
les seves decisions. Altres, aproven mocions a dojo, sobre qualsevol tema del
món mundial, simplement amb ànim de convertir els plens municipals en petits
parlaments. Es mostren com diputats frustrats que a falta de Parlament propi,
transformen la Sala
de Plens en hemicicle temporal.
I dia rere dia, els mitjans de comunicació es fan ressò de debats i
controvèrsies, tractades en ajuntaments, sobre temes que res tenen a veure amb
la seva vida diària. Al final tot és banal, tot és transitori, tot és mediàtic.
Al darrere no hi ha cap altra intenció que tenir un minut de “glòria”ni que
sigui per aparèixer en un acta de Ple que serà arxivada i guardada pels segles
dels segles. Mals precedents i mals exemples del que hem de fer en els
ajuntaments. Demostració de falta d’interès i d’idees, sobre temes municipals.