Sunday, October 16, 2016
EL MARC GENERAL - art. Regió 7
EL MARC GENERAL.
No us estranyin els múltiples articles que dedico a temes municipals perquè
veig ben pocs escrits que tractin sobre el tema i, sobretot, amb una bona
coneixença del medi. I tanmateix dels ajuntaments depenen la majoria
d’infraestructures, equipaments i serveis que feu servir en el dia a dia.
Tampoc us estranyin les centenars de renúncies que en només un any i mig
s’han produït arreu del país, per part de regidors de govern o d’oposició.
Estic segur que mai com ara, s’havia donat un tant gran nombre d’abandonaments
de càrrecs, d’ençà 1979 en que varem recuperar la democràcia municipal.
I és que el marc general, en que ens movem, ha canviat radicalment des de
l’arribada del PP al govern central. Com sempre, es parla molt dels governs
autonòmics, i les seves dificultats o trifulgues amb el govern central, però
molt poc de les relacions dels ajuntaments amb el poder estatal. Convé fer-hi
atenció perquè si les coses no canvien de manera substancial, ben poques
persones estaran disposades a presentar-se a les properes eleccions municipals.
Les relacions de dependència que sempre han existit, han anat augmentant
fins extrems d’ofec polític, econòmic i jurídic. Els tres nivells
administratius: local, autonòmic i central, s’han anat esborrant, de manera que
mana, un , i els altres dos han esdevingut súbdits del primer. Però, al mateix
temps, el nivell autonòmic tampoc s’ha caracteritzat per ser generós o
protector del local, al contrari, també ha esdevingut prepotent i dominador, de
manera que el poder local està controlat i subordinat totalment, als altres
dos, contravenint les aspiracions i els pactes de la Transició.
Ens trobem, en que tant el govern central com la Generalitat , volen
ajuntaments sotmesos als seus designis. Insisteixo, no hem de culpar només el
Madrid polític dels problemes dels ajuntaments, sinó també a la Generalitat.
A dia d’avui, la imatge de que els alcaldes, i amb ells ,els Consistoris
que presideixen, poden exercir les competències, en plenitud. Es una imatge
falsa. En cinc anys hem perdut poder i competències com mai ens havíem
imaginat. I les hem perdut en matèries tant importants i sensibles, com en
urbanisme, medi ambient, habitatge, territori, etc. Però, també a nivell
econòmic depenem de les instruccions o mandats del govern central. Ja no
solament hem d’elaborar els pressupostos sota els criteris marcats per ell,
sinó els propis superàvits, no poden tenir el destí volgut, sinó, el marcat per
un poder llunyà i poc sensible a les necessitats locals i diversitat territorial.
Estem, doncs, ficats en mig d’un entrepà ,format pel govern central i per la Generalitat. I
la paradoxa és que moltes de les crítiques que fa el nostre govern ,al govern
central, les podem calcar i reproduir els ajuntaments, respecte de la Generalitat. No
n’aprenen i fan veritat la dita popular de que veuen” la palla en ull aliè,
però no la biga, en el propi.”
En els darrers cinc anys, els ajuntaments han perdut autonomia,
competències, i recursos. Estan en un dels pitjors períodes dels trenta-set
anys de democràcia municipal, i si una prioritat tenen és revertir la situació.
Si el PP repeteix, el futur no serà municipalista. Tinguem-ho present.