Sunday, October 16, 2016

 

EL MARC GENERAL - art. Regió 7



EL MARC GENERAL.
No us estranyin els múltiples articles que dedico a temes municipals perquè veig ben pocs escrits que tractin sobre el tema i, sobretot, amb una bona coneixença del medi. I tanmateix dels ajuntaments depenen la majoria d’infraestructures, equipaments i serveis que feu servir en el dia a dia.
Tampoc us estranyin les centenars de renúncies que en només un any i mig s’han produït arreu del país, per part de regidors de govern o d’oposició. Estic segur que mai com ara, s’havia donat un tant gran nombre d’abandonaments de càrrecs, d’ençà 1979 en que varem recuperar la democràcia municipal.
I és que el marc general, en que ens movem, ha canviat radicalment des de l’arribada del PP al govern central. Com sempre, es parla molt dels governs autonòmics, i les seves dificultats o trifulgues amb el govern central, però molt poc de les relacions dels ajuntaments amb el poder estatal. Convé fer-hi atenció perquè si les coses no canvien de manera substancial, ben poques persones estaran disposades a presentar-se a les properes eleccions municipals.
Les relacions de dependència que sempre han existit, han anat augmentant fins extrems d’ofec polític, econòmic i jurídic. Els tres nivells administratius: local, autonòmic i central, s’han anat esborrant, de manera que mana, un , i els altres dos han esdevingut súbdits del primer. Però, al mateix temps, el nivell autonòmic tampoc s’ha caracteritzat per ser generós o protector del local, al contrari, també ha esdevingut prepotent i dominador, de manera que el poder local està controlat i subordinat totalment, als altres dos, contravenint les aspiracions i els pactes de la Transició.
Ens trobem, en que tant el govern central com la Generalitat, volen ajuntaments sotmesos als seus designis. Insisteixo, no hem de culpar només el Madrid polític dels problemes dels ajuntaments, sinó també a la Generalitat.
A dia d’avui, la imatge de que els alcaldes, i amb ells ,els Consistoris que presideixen, poden exercir les competències, en plenitud. Es una imatge falsa. En cinc anys hem perdut poder i competències com mai ens havíem imaginat. I les hem perdut en matèries tant importants i sensibles, com en urbanisme, medi ambient, habitatge, territori, etc. Però, també a nivell econòmic depenem de les instruccions o mandats del govern central. Ja no solament hem d’elaborar els pressupostos sota els criteris marcats per ell, sinó els propis superàvits, no poden tenir el destí volgut, sinó, el marcat per un poder llunyà i poc sensible a les necessitats locals i diversitat territorial.
Estem, doncs, ficats en mig d’un entrepà ,format pel govern central i per la Generalitat. I la paradoxa és que moltes de les crítiques que fa el nostre govern ,al govern central, les podem calcar i reproduir els ajuntaments, respecte de la Generalitat. No n’aprenen i fan veritat la dita popular de que veuen” la palla en ull aliè, però no la biga, en el propi.”
En els darrers cinc anys, els ajuntaments han perdut autonomia, competències, i recursos. Estan en un dels pitjors períodes dels trenta-set anys de democràcia municipal, i si una prioritat tenen és revertir la situació. Si el PP repeteix, el futur no serà municipalista. Tinguem-ho present. 







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?